AGENDA LOCAL 21
AJUNTAMENT DE FELANITX
2005
tornar a
l’índex general à
--
Introducció a l’Estudi --
Prediagnòstic
AL21. Felanitx, juliol de 2005
Col·laboradors: Joan Tauler, Francesca Suñer, Tomeu Salvà, Xisco Coll, Tomeu Maimó, Bel
Artigues, Cati Bestart, Miquel Vidal, Catalina Binimelis, Tofol Bennàssar, Pep
Falcó, Miquel Àngel Vicens, Pere Bennàssar, l’Escola de Música, les
associacions del municipi, els centres educatius, la Cambra de Comerç, l’agrupació es Ramaders, les persones que
han assistit a les diferents reunions, els diferents serveis i departaments
municipals, i alguns que segur que, sense voler, ens deixam.
Equip tècnic: Ventura
Urrea, Francesca Bauzá
Coordinació i redacció: Francesca
Bauzá
Cartografia:
Ajuntament de Felanitx
Correcció Lingüística: Magdalena Mascaró
Edita: Ajuntament de Felanitx
Disseny: Francesca Bauzá, Gràfiques Llopis
Imprimeix:
Gràfiques Llopis
Dipòsit legal:
Agenda
local 21
PREDIAGNÒSTIC
AJUNTAMENT DE FELANITX
2005
PRESENTACIÓ INSTITUCIONAL
l’Ajuntament de Felanitx ha apostat
pel desenvolupament sostenible del nostre municipi d’acord a la voluntat dels
ciutadans i amb la seva participació.
L’any 2001 s’acordà per
majoria, en sessió Ordinària del Ple de l’Ajuntament, donar suport a la Carta
de Ciutats i Viles Europees cap a la sostenibilitat. Ara, en aquesta
legislatura, ens hem proposat reactivar l’AL21
amb la finalitat d’elaborar i implantar
un Pla d’acció i desenvolupament
amb la participació de tots.
L’AL21 s’ha de convertir en un instrument que permeti l’evolució del
municipi de cap a un equilibri dinàmic
que faci possible la millora de la qualitat de vida dels que hi vivim.
El prediagnòstic que vos
presentam explica quina es la realitat del nostre municipi a partir de la que hem de dissenyar la forma d’arribar als nous horitzons.
Aquest document ha rebut el
vist i plau del ple municipal i espero que
sigui un bon punt de partida per
la vostra participació.
Des d’aquí vos convido a tots i
totes a participar al debat social que se realitzarà en el context del Fòrum
Ciutadà que tenim previst convocar pròximament. Felanitx, s’ha de moure entre
tots.
Catalina Soler Torres
Batlessa
1.1.
L’Agenda Local 21 (AL21)
L’Agenda Local
XXI és un document que desenvolupa un Pla Estratègic Municipal basat en la
integració, amb criteris sostenibles, de les polítiques ambientals,
econòmiques i socials del municipi, i
que sorgeix de la participació i presa de decisions consensuada entre els
representants polítics, el personal tècnic municipal, agents implicats i
ciutadans del municipi.
És un
instrument de gestió no vinculant, que sorgeix del “Programa Global per al
desenvolupament sostenible en el segle XXI”, emmarcat dintre de la “Conferència
de les Nacions Unides sobre Medi Ambient i desenvolupament sostenible”,
celebrada a Rio de Janeiro (Brasil) el mes de juny de 1992.
El
fonament teòric del procés de l’Agenda Local és el principi de la
sostenibilitat local, pel que se persegueix integrar una justícia social, una
economia sostenible i un entorn i capital natural que duri; de forma que
garanteixi una millora en la qualitat de vida. La sostenibilitat local és, per
tant, el resultat de l’equilibri entre la sostenibilitat ambiental, econòmica i
social.
1.2.
Antecedents de l’AL21
·
La Cimera de les Nacions Unides de Rio 1992
L’Assemblea General de l’ONU, a la sessió celebrada el 22 de
desembre de 1989, va decidir l’organització d’una Conferència de les Nacions Unides
sobre el medi ambient i el desenvolupament, que va tenir lloc a Rio de Janeiro
(Brasil) del 3 al 14 de juny de 1992.
Un dels fruits de la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament
va ser la “Declaració de Rio sobre el Medi Ambient i el desenvolupament” i un
Programa d’acció que la desenvolupa, anomenat “Programa 21”.
A la “Declaració de Rio” es proclama com a principi número 1
que “Els éssers humans constitueixen el centre de les preocupacions
relacionades amb el desenvolupament sostenible. Tenen dret a una vida saludable
i productiva en harmonia amb la natura”.
El “Programa 21” aborda els problemes urgents d’avui i també tracta de
preparar el món per als desafiaments del segle XXI. Reflecteix un consens
mundial i un compromís polític al nivell més alt sobre el desenvolupament i la
cooperació en l’esfera del medi ambient (apartat 1.3 del preàmbul).
El capítol 28 del “Programa 21”, “Iniciatives de les autoritats locals
en recolzament del Programa 21”, preveu que les autoritats locals constituiran
un factor determinant per a l’assoliment dels objectius del Programa i, en el
seu caràcter d’autoritat més propera al poble, desenvolupen una funció molt
important en l’educació i mobilització de la comunitat a favor del desenvolupament
sostenible, encarregant-se de la creació, el funcionament i el manteniment de
la infrastructura econòmica, la social i l’ecològica, supervisant els processos
de planificació, establint les polítiques i reglamentacions ecològiques locals
i contribuint a l'execució de les polítiques ambientals en els àmbits nacional
i subnacional.
Sobre aquestes bases per a l’acció, es proposen una sèrie
d’objectius, per a distintes dates, consistents en un procés de consultes de les
autoritats locals en les respectives poblacions i un consens sobre un “programa
21 Local”, un procés de consultes de la comunitat internacional amb l’objecte
d’augmentar la cooperació entre les autoritats locals, incrementar els nivells
de col·laboració i cooperació i, executar i supervisar programes
encaminats que les dones i els joves
estiguin, també, representats en els
processos de presa de decisions, planificació i execució.
En concordança amb aquests objectius, s’estableixen una
sèrie d’activitats a càrrec de les autoritats locals, comunitat internacional i
representant de les associacions d’autoritats locals i uns mitjans d’execució,
per la via de finançament i avaluació dels costos, a fi de facilitar les
activitats d’augment de capacitat i formació.
·
La carta d’Aalborg. La Conferència Aalborg +10
L’any 1994 els participants a la Conferència Europea sobre Ciutats i
Municipis Sostenibles, feta a Aalborg, varen aprovar la “Carta de les Ciutats i
Municipis cap a la sostenibilitat (Carta d’Aalborg)”, on a la Part III,
relativa a “implicació en el procés d’agendes 21 locals: plans d’acció local a
favor de la sostenibilitat”, les ciutats europees, signatàries de la carta
d’Aalborg es comprometen, pel fet de signar-la i de participar a la campanya de
ciutats europees sostenibles, a tractar d’arribar a un consens en el si de les
nostres comunitats sobre una Agenda 21 d’abast local abans d’acabar l’any 1996,
seguint, d’aquesta manera, el mandat establert en el capítol 28 de l’Agenda 21,
tal com es va acordar a la Cimera de la Terra a Rio de Janeiro el mes de juny
de 1992, contribuint a l’aplicació del V Programa de la Unió Europea en matèria
de medi ambient, mitjançant els plans d’acció local, que hauran de preparar-se
d’acord amb el procés i etapes que preveu la pròpia Carta d’Aalborg.
L’any 2004, els governs locals europeus agrupats en la Campanya Europea
de Ciutats i pobles Sostenibles, reunits a la Conferència Aalborg + 10, confirmen
la visió compartida d’un futur sostenible.
·
L’AL21 a Balears.
Des de l’aprovació de la Carta d’Aalborg, s’han portat a
terme a les Illes Balears diverses iniciatives per a la implementació d’Agendes
Locals 21.
L’any 1995, l’Ajuntament de Calvià inicià el procés i aprovà
l’AL21 l’any 1997. El Consell Insular de Menorca elaborà un Pla de
Desenvolupament Sostenible d’àmbit insular emmarcat en la declaració de l’illa
com a Reserva de la Biosfera.
Al 1996 la Conselleria de Medi Ambient del Govern Balear
impulsà la realització de diagnòstics ambientals i Plans d’acció a sis destinacions
de les Illes Balears, el que podria considerar-se un pas previ a la definició
d’Agendes Locals 21 a la comunitat.
La Disposició addicional vuitena, punt
primer de les Directrius d’Ordenació Territorial marcava l’inici de les AL21 a
les Illes Balears. L’any 1997 s’iniciaren les col·laboracions entre diferents
ajuntaments i el Programa ECOTUR per la realització d’AL21.
En els darrers anys, tant el Govern de
les Illes Balears com els tres Consells
Insulars han propiciat que els ajuntaments
de totes les illes iniciïn els
processos de l’AL21. Són nombrosos els ajuntaments de Balears que han firmat la
Carta d’Aalborg, a Menorca la totalitat.
El Decret 123/2002, de 4 d’octubre
2002, sobre la implantació de l’Agenda Local 21 als municipis de les Illes Balears
(BOIB num,123 de 112/10/02) té per objecte , en compliment del que disposa la
disposició addicional octava, punt 1 de la Llei de les Directrius d’Ordenació
del Territori i mesures tributàries de 1999, aprovar les mesures necessàries
per afavorir l’aplicació de l’Agenda
Local 21 en els municipis i nuclis de les Illes Balears, d’acord amb el
programa 21 de la conferència de Rio, i per altra, seguint les recomanacions de
la Conferencia Europea de Ciutats Sostenibles de Hannover, normalitzar i
regular les iniciatives d’Agendes Locals 21 , així com dotar-les d’un suport
administratiu.
·
La
participació de l’Ajuntament de Felanitx
en l’elaboració de l’AL21
El dia 4 de juny de 2001 s’acorda per majoria, en Sessió Ordinària del Ple de l’Ajuntament
de Felanitx, donar suport a la Carta de Ciutats i Viles Europees cap a la
sostenibilitat, firmada a Aalborg (Dinamarca) en el mes de maig de 1994.
L’any 2003 l’Ajuntament de Felanitx i la
Conselleria de Medi Ambient decidiren activar el procés de l’AL21 al municipi.
Se designà com a responsable municipal
de l’AL21 el regidor de Medi ambient i per a les tasques d’elaboració del
diagnòstic i gestió del procés a un tècnic. El 30 de juny de 2004, la Conselleria de Medi Ambient i
l’Ajuntament de Felanitx firmen el Protocol de Col·laboració que regula les
condicions de participació de les dues parts en el Projecte Agenda Local 21 per
al municipi de Felanitx.
2.1.
Procediment d’implantació de l’AL21
l’AL21
s’ha de convertir en un instrument que permeti l’evolució del municipi de
cap a un equilibri dinàmic que faci
possible la millora contínua de la qualitat de vida. És un projecte del
municipi i per al municipi.
El
procediment es concreta en els següents punts:
·
Elaboració d’un diagnòstic: Una vegada
l’Ajuntament ha pres la iniciativa de posar en marxa l’AL21 al municipi la primera passa és la de realitzar un diagnòstic
que ha d’incloure un prediagnòstic i un diagnòstic final com a mínim. El prediagnòstic
és el document tècnic que recopila tota la informació existent, el diagnòstic
final és el document tècnic contrastat enriquit amb les aportacions
realitzades per la ciutadania, a través de la participació en el Fòrum
Ciutadà.
·
Pla d’acció: l’Ajuntament,
amb la col·laboració del Fòrum Ciutadà i d’acord amb el diagnòstic i els
suggeriments recollits pel Comitè Especialitzat Insular, dissenyarà un Pla
d’Acció. El Pla d’acció s’ha d’aprovar pel
Ple de l’Ajuntament.
·
Validació del Pla d’Acció: Una vegada aprovat el Pla d’Acció ha de ser validat pel Comitè
Especialitzat Insular i l’Agenda Local 21.
·
Seguiment de l’Agenda Local 21: l’Ajuntament haurà de mantenir informat el Comitè Especialitzat del
desenvolupament de les actuacions realitzades i del grau de compliment dels
objectius, així com, de les
modificacions del Pla, qui informarà la
Comissió Balear de Medi Ambient. La Comissió serà la que es pronunciarà sobre
la conveniència o no de la continuïtat del municipi en el registre d’AL21 i en
la xarxa Balear de Sostenibilitat.
2.2.
El procés d’elaboració de l’Agenda
Local 21 a Felanitx
En línies
generals, el procés d’elaboració de l’Agenda Local 21 és el següent:
·
Adhesió a la carta d’Aalborg
·
Identificar les necessitats i problemes
mediambientals i les causes
·
Definir els objectius generals
·
Agrupar i prioritzar
·
Establir les línies estratègiques d’actuació
·
Dissenyar un
programa per a cada línia estratègica
·
Definir objectius específics per a cada línia
·
Redactar el pla d’acció
·
Dissenyar els projectes específics del primer any
·
Implementar el Pla d’acció
·
Seguiment i Avaluació continuada dels resultats de
l’aplicació del pla d’acció.
·
Disseny dels projectes anuals.
L’AL21 té caràcter de continuïtat i la
retroalimentació és important durant tot el procés. El Pla d’acció no és tancat i, en la mida que sigui exitosa
la seva implementació i els resultats, el
saber fer que es van capitalitzant s’han d’anar incorporant a les
actuacions posteriors.
2.3. Estructura de treball
El treball
s’estructura a tres nivells:
·
El Ple Municipal. És
l’encarregat d’impulsar el projecte. Acorda la filosofia, aprova i executa el
pla d’actuació.
·
La Comissió tècnica: Està
formada per un tècnic de la Conselleria de Medi Ambient i dos tècnics de
l’Ajuntament. És l’encarregada d’elaborar el diagnòstic mediambiental, proposar
estratègies de treball i participar en el procés d’elaboració de l’AL21. Està
assessorada per experts en diferents temes.
·
El Fòrum Ciutadà per a la sostenibilitat: És
l’òrgan que permetrà la participació de tots els ciutadans en el debat i en el
procés d’elaboració de l’AL21. Aporta elements de debat al diagnòstic
ambiental, prioritza problemàtiques i defineix línies d’actuació, formalitza
iniciatives, avalua el Pla d’actuació i proposa modificacions.
2.4.
La participació ciutadana. El fòrum ciutadà
La
incorporació de l’opinió ciutadana en l’elaboració del diagnòstic municipal i
en la definició de les línies estratègiques d’actuació permet tenir una visió
del municipi nova, pràctica i enriquidora. El Pla AL21 només es podrà dur a
terme amb la implicació de tots/es
Els
canals prevists per afavorir aquesta participació són:
·
Sessions
informatives per
a nuclis de població, per donar a conèixer
el projecte i rebre de primera mà les necessitats i inquietuds dels
veïns.
·
Enquestes a informadors clau.
L’objectiu és enriquir el diagnòstic amb informacions aportades per experts en
temes concrets.
·
Reunions amb grups i associacions
del municipi.
·
El Fòrum ciutadà per a la sostenibilitat. És
el màxim òrgan de participació ciutadana format per representants de les
associacions, persones interessades, representants de grups i sectors de
població, representants de sectors econòmics del municipi (comerciants,
hotelers, pagesos constructors i d’altres empreses locals, etc.
2.5.
El diagnòstic
És un instrument de feina. És un document obert
que ha de completar-se amb la incorporació d’altres aportacions i d’altres
estudis específics que es considerin oportuns.
A través
del diagnòstic s’observen, tant les potencialitats i oportunitats, com les
limitacions i amenaces. Ha de tenir una perspectiva integral.
2.6.
Fons documentals
-
Guia dels pobles de Mallorca, Felanitx. AAVV. Edita Hora Nova SA. Mallorca 2003.
-
Informe econòmic i social de Sa Nostra 2003. Sa
Nostra
-
Diagnòstic Mediambiental del municipi de Sant Llorenç
de Cardassar. Ajuntament de Sant Llorenç
-
Resum del Diagnòstic Ambiental de L’Agenda Local 21
de Porreres. Ajuntament de Porreres
-
Diagnosi Ambiental. Agenda 21 Local de Manacor. Ajuntament
de Manacor
-
Anuari social d’Espanya 2002. La
Caixa
-
Anuari econòmic d’Espanya 2002. La
Caixa
-
Cens de població i vivienda 2001. INE
-
Cens agrari 1999 .(IBAE)
-
Fitxes municipals. Felanitx (IBAE)
-
Mobilitat dels treballadors (SOIB)
-
Informe de turisme 2003. Conselleria
Turisme
-
Pla territorial
de Mallorca. Plans sectorials. Govern
Balear
-
Horaris de transport públic per carretera i
ferrocarril. Govern de les Illes Balears.
-
Llistats IAE. Cambra
de comerç
-
Normes subsidiàries de Felanitx
-
Avaluació d’impacte ambiental simplificada. Normes
Subsidiàries de felanitx. Document de síntesi. Gabinet
d’anàlisi ambiental i Territorial. GaaT S.L. Juliol del 2004.
-
Decret 123/2002 . BOIB
-
Esborranys en matèria d’emergències. Conselleria
d’interior
-
Plans d’emergències. INFOBAL, INUNBAL, GEOBAL. Govern
Balear
-
</