
2005
-- Conceptes
globals i contextuals --
DIAGNÒSTIC |
|
||||
|
|
|
|
|
||
|
6 |
|||||
|
|
|
|
|||
|
|
1.1. CONCEPTUALITZACIÓ DEL MUNICIPI. DESCRIPCIÓ
GENERAL ...................... |
6 |
|||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
1.2. DEMOGRAFIA I CARACTERÍSTIQUES
CONTEXTUALS ....................................... |
15 |
|||
|
|
|
|
|||
|
|
1.3. |
EL MEDI FÍSIC I
NATURAL. CARACTERÍSTIQUES ............................................ |
83 |
||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
1.4. |
RISCOS
................................................................................................................... |
89 |
||
Col·laboradors: Joan Tauler, Francesca Suñer, Tomeu Salvà, Xisco Coll, Tomeu Maimó, Bel Artigues, Cati Bestart, Miquel Vidal, Catalina Binimelis, Tofol Bennàssar, Pep Falcó, Miquel Àngel Vicens, Pere Bennàssar, l’Escola de Música, les associacions del municipi, els centres educatius, la Cambra de Comerç, l’agrupació es Ramaders, les persones que han assistit a les diferents reunions, els diferents serveis i departaments municipals, i alguns que segur que, sense voler, ens deixam.
Equip tècnic: Ventura
Urrea, Francesca Bauzá
Coordinació i redacció: Francesca
Bauzá
Cartografia:
Ajuntament de Felanitx
Correcció Lingüística: Magdalena Mascaró
Edita: Ajuntament de Felanitx
Disseny: Francesca Bauzá, Gràfiques Llopis
Dipòsit legal:
Agenda
local 21
2005
l’Ajuntament de Felanitx ha
apostat pel desenvolupament sostenible del nostre municipi d’acord a la
voluntat dels ciutadans i amb la seva participació.
L’any 2001 s’acordà per
majoria, en sessió Ordinària del Ple de l’Ajuntament, donar suport a la Carta
de Ciutats i Viles Europees cap a la sostenibilitat. Ara, en aquesta
legislatura, ens hem proposat reactivar l’AL21
amb la finalitat d’elaborar i implantar
un Pla d’acció i desenvolupament
amb la participació de tots.
L’AL21 s’ha de convertir en un instrument que permeti l’evolució del
municipi de cap a un equilibri dinàmic
que faci possible la millora de la qualitat de vida dels que hi vivim.
El prediagnòstic que vos
presentam explica quina es la realitat del nostre municipi a partir de la que hem de dissenyar la forma d’arribar als nous horitzons.
Aquest document ha rebut el
vist i plau del ple municipal i espero que
sigui un bon punt de partida per
la vostra participació.
Des d’aquí vos convido a tots i
totes a participar al debat social que se realitzarà en el context del Fòrum
Ciutadà que tenim previst convocar pròximament. Felanitx, s’ha de moure entre
tots.
Catalina Soler Torres
Batlessa
|
|
1.1. CONCEPTUALITZACIÓ
DEL MUNICIPI. DESCRIPCIÓ GENERAL
1.1.1.
Evolució històrica i
desenvolupament
Els primers pobladors de
Felanitx arribaren uns 2000 anys abans del naixement de Crist. Els llocs que
habitaren són el Castell de Santueri, la Cova Calenta i la sa Moixeta. Es pot constatar una
ocupació intensa del territori en l’època pretalaiòtica (1700 aC a 1000 aC).
Trobam els Closos de Can Gaià, amb el poblat de navetes més ben
conservat de Mallorca; i el Poblat de sa Pleta, un dels jaciments més
esmentats a la bibliografia arqueològica de Mallorca.
La cultura de navetes se va
transformant fins que trobam la cultura talaiòtica (1000 aC.-123 aC). D’aquesta
època daten 28 llocs, dels quals allò que més destaca és la ubicació i la
vista. (poblat de Rossell, de Son Herevet i de Son Menut)
Probablement un dels indrets
de Felanitx amb més valor arqueològic, etnològic i natural és el conjunt de Sa
Mola. Les restes agafen des del naviforme fins a l’època islàmica.
Els romans arriben el 123
aC. I es troben restes que indiquen que l’ocupació durà fins al segle V.
Després de derrotar els poblats talaiòtics es van establint a tot el territori.
Els poblats romans se situen allà on hi ha la millor terra del municipi (Can
Maiol, Camada Reial, Firella). Els establiments actuen com a viles a partir
de les quals es pretén crear un nou sistema econòmic, amb una explotació agrària
de les millors terres.
L’ocupació Bizantina comprèn
des del 534 fins al segle VII dC. (Closos de Can Gaiá, es Carritxó, Puig de
Son Bennàsser, Castell de Santueri)
L’any 902 de la nostra era
el musulmans conqueriren l’illa i la seva dominació durà fins l’any 1229. A
Felanitx hi havia un nucli de població amb una mesquita aquí on és ara Es
Sitjar. El Castell de Santueri fou també fortalesa mora.
El tipus d’explotació era la
ramaderia que aprofitava les pastures de la garriga. Construïren nombrosos pous
i sínies per abeurar el bestiar, però existien també espais de regadiu com
l’horta de Felanitx, Binifarda i la Galera.
·
El món feudal i la colonització:
Durant la conquista de
Mallorca pels catalans, Felanitx fou un dels llocs on la resistència musulmana
fou més forta, el Castell de Santueri aguanta fins el 1.231. És a l’any següent
quan es documenta per primera vegada el
topònim de Felanitx, per a tot el terme. Ja hi havia un petit nucli de
població.
El primer senyor cristià que
tingué Felanitx i el seu terme fou Nuno Sanç, comte del Rosselló. L’any 1300 el
Rei Jaume II atorgà carta fundacional a Felanitx; es va iniciar la construcció
de la vila en un espai de dotze quarterades.
Durant el segle XIV la població va augmentar i minvar. Les epidèmies
foren un fet constant que suposaren una recessió en l’evolució de la població.
La societat es dividia en vilans i foravilans. Sorgeix la figura del batle
reial, encarregat de l’ordre públic de les viles.
A principis del segle XV
Mallorca s’incorporà a la corona de Castella. La vila fou creixent i s’expandí
cap al camí de Manacor. Estava limitada pels carrers major, Call, Sol, Aigua,
Quatre cantons, Nuno Sanç i Pla de sa
Font.
·
Edat moderna (segles XVI, XVII i XVIII)
La vila
seguí creixent fins arribar a l’any 1585 als 4.199 h., expandint-se pel camí de
Campos i Santanyí. Va passar de 300 cases a 600 . S’inicien les revoltes de les
Germanies, moviments de caràcter social contra les classes governants,
acaparadores de privilegis. Els felanitxers hi participaren de forma molt
activa. Fou un segle en el que les pressions corsàries foren importants, es
construïren noves torres de vigilància a es Babo i a Portocolom. La vida de la
major part de la població tocava la misèria, més exagerat als anys de sequera o
de males collites. Durant aquest segle es realitza la major part de l’església
de Sant Miquel.
El segle
XVII Felanitx segueix creixent; es funda el convent de Sant Agustí i els
carrers s’allargaren en aquesta direcció. Es construeix el campanar de l’església.
Als inicis
del XVIII es realitzaren importants obres d’infrastructura hidràulica (pous,
sèquies i safareigs per procurar aigua
a tota la població). La població rondava els 5.600 h.; convertint-se en el
tercer terme més poblat de Mallorca, xifra que ens dóna idea d’una certa
bonança econòmica.
Ja existia
s’Horta i Cas Concos. Son Valls, Son Maiol, Son Tauler, es Carritxó i Son
Nadal.
·
Edat contemporània (segles XIX i XX)
El segle
XIX s’inicia amb una guerra contra
França a la qual Felanitx aporta homes i donatius. L’Ajuntament s’organitza
segons el nou sistema constitucional. Precisament l’alternança en el poder
provoca una onada constant d’actes repressius. A mitjan segle, Felanitx
constituí un districte electoral on s’integraren els pobles de Campos,
Llucmajor, Algaida, Porreres, Santanyí i ses Salines. Es funda Portocolom amb
dos nuclis de població: sa Capella i sa Duana. A finals del segle la població
superaven els 12.000 h.., el creixement era
a causa de l’auge del comerç, la indústria derivada de la transformació
de productes agrícoles, de
l’agricultura i de la vinya.
També en
aquesta època arribaren els ermitans a Sant Salvador. Durant tot el segle, les
Germanes de la Caritat anaren agafant importància i es funden les Trinitàries.
A final de segle es concedeix el titol de ciutat a Felanitx. Destaquen ja els
nuclis de població de Portocolom, Cas Concos, s’Horta, Son Mesquida, Son Negre
i es Carritxó.
El segle
XX s’inicia amb un clar enfrontament entre la burgesia i la resta de la
societat. Es crea el Centre de Picapedrers i la Unió Obrera, es crea una
cooperativa de treballadors amb picapedrers, ferrers, fusters i llanterners.
S’organitza la Falange Espanyola i Esquerra Republicana. Tot aquest procés
democràtic queda suspès amb la Guerra Civil. Tot l’Ajuntament i les autoritats
republicanes foren empresonades.
L’arribada
de la democràcia es concreta amb les eleccions de 1977, en què guanyaren els
partits de dretes, tendència que s’ha mantingut fins 1991.
El
creixement de la població i urbanístic,
ha estat a finals de segle XX molt gran
i ha agafat importància l’ocupació de fora vila, amb una proliferació
espectacular de construccions.
1.1.2.
Estructura territorial. Felanitx i el seu entorn
·
Límits territorials
El terme de Felanitx, amb
una superfície de 169’57 Km2, és el quart municipi més extens de Mallorca.
Situat al sud-est de l’illa de Mallorca. Limita amb els termes de Santanyí,
Campos, Porreres, Vilafranca de Bonany i Manacor; amb la mar per la part del sud-est.
Aquesta situació sobre el
territori potencia i condiciona l’existència de gran quantitat de relacions
administratives i territorials en àmbits molt diversos, com l’econòmic, el
turístic, el poblacional, el mediambiental, etc.
Des de Felanitx hi surten carreteres que comuniquen
amb tots els municipis d’envoltant: Campos, Porreres, Vilafranca, Petra,
Manacor, Santanyí ; i amb les zones turístiques de Cala d’Or, Cala Bona, Cala
Murada i Portocristo i amb la zona costanera del propi municipi.
Municipi de Felanitx
Com a
nuclis de població , a més de Felanitx, té: Portocolom, s’Horta, Cala
Ferrera/Cala Serena, Cas Concos, es Carritxó, Son Negre, Son Mesquida, Son
Valls i Son Proenç.
Portocolom
és el Port de Felanitx. La formació com
a nucli urbà és una creació de la segona meitat del segle XIX. Fins aquell
moment tan sols hi vivien sis famílies i un destacament de soldats a la
Bateria. El vertader desenvolupament com a port comercial i la creació del
nucli urbà s’ha de vincular a l’expansió vitícola del segle XIX. És un port
tranquil, un dels majors ports naturals de l’illa, lloc de refugi per a les embarcacions de pesca i
esportives. Actualment concentra una important activitat turística de
temporada.
Cala
Ferrera, es troba entre Portocolom i Cala d’Or; és una
urbanització que fou aprovada entorn a l’any 1970. Està situada a devora d’una
de les zones més turístiques de
Mallorca (Cala d’Or). Cala Serena, nom que es dóna al caló petit, veïna
de Cala Ferrera, és una urbanització aprovada l’any 1966. És una zona turística
i de residents estrangers.
Cas
Concos és un poble situat entre turons, a uns 5 Km. de la
ciutat de Felanitx, en direcció a Santanyí. Molts d'artistes hi troben aquí els
seus moments d'inspiració. Sempre ha tingut la fama de ser un lloc hospitalari.
S’Horta
és un dels
poblets on millor perviu el caràcter rural de Felanitx. Lloc de partida ideal
de moltíssimes excursions Està situat a la carretera de Portocolom cap a Cala
d'Or. Domina la costa amb les muntanyes a la seva esquena. Es una terra de
savis pagesos.
Es
Carritxó és un poblet de caràcter rural situat en un lloc privilegiat de
difícil geografia que és el que li dóna l'encant, entre la carretera que
connecta la costa amb l'interior. No és més que un nucli urbà amb l’església
enrevoltada de cases i moltes cases de gran bellesa pels voltants del poble.
Son
Negre és un petit llogaret de població disseminada amb unes
quantes cases rurals agrupades envoltant l’oratori. Esta situat entre Campos,
Cas Concos i Felanitx. Va sorgir d’una desmembració de Son Sales l’any 1577.
Son
Mesquida està situat entre Campos, Felanitx i Porreres. Els
inicis de l’entitat de població Son Mesquida poden situar-se a principis del
segle XIX. La parcel·lació de la possessió de Son Maiol a finals del segle XIX
influí en l'augment de població d'aquesta barriada. El 1987 tingué lloc la
inauguració del regadiu de la concentració
parcel·lària duta a terme els anys anteriors. L'entitat de població disseminada
Son Mesquida comprèn tota la segona volta, des de la carretera de Porreres fins
a la de Campos.
Son
Valls, entitat de
població dispersa, esta situada al
nord-oest del terme de Felanitx. comprèn part de la primera volta, des de la
carretera de Vilafranca fins a la de Porreres. Va néixer a partir de la gradual
parcel·lació de la possessió de Son Valls de Padrines, especialment durant el
segle XIX i principis del XX.
Son
Proenç. Antiga possessió situada a la dreta
de la carretera de Felanitx a Manacor, entre Son Cifre i Son Gelabert, a uns
tres quilòmetres de Felanitx. Va néixer a partir de la parcel·lació de la
possessió que li dóna nom. L'entitat de població disseminada Son Proenç comprèn
part de la primera volta, des de la carretera del Port fins a la de Vilafranca.
Alguns
dels nuclis de població del municipi estan comunicats amb la Vila a través de
carreteres de petita amplada i que, en molts de casos, presenten deficiències en la seva estructura
i manteniment (Son Proenç, Son Negre, Son Valls, Son Mesquida). La resta compta
amb l’accés a través de carreteres en bon estat (s’Horta, es Carritxó, Cala
Ferrera/Cala Serena, Portocolom i Cas Concos)
Les grans
dimensions de la demarcació municipal
de Felanitx, determinen que, dins el terme, s’hi puguin distingir comarques naturals marcadament
diferenciades: la marina, les serres de llevant i el pla.
1.1.3.
El Patrimoni cultural
El
municipi de Felanitx compta amb un important patrimoni històric, cultural i
arquitectònic. A les recents normes subsidiàries s’incorpora com annex el “Catàleg del Patrimoni Històric i Arquitectònic”, així
com la regulació d’aquest.
El Catàleg
vol ser un instrument de projecció del
patrimoni històric, cultural i arquitectònic, que inclou el llistat
d’àmbits, construccions i elements d’interès.
L’instrument
de protecció de l’àrea considerada com a Bé d’Interès Cultural del
centre històric de Felanitx és el “Pla Especial de Protecció del Centre Històric”
El
contingut del Catàleg del Patrimoni és el següent:
-
Llistat dels elements a protegir pel seu interès
arqueològic, històric, artístic, cultural, paisatgístic o arquitectònic.
-
Límits, grau de protecció i condicions especifiques
per cada conjunt, construcció o element catalogat.
-
Definició d’un règim particular econòmic i fiscal,
que tendeix a estimular i fomentar la
conservació, millora i reposició dels elements catalogats.
·
Restes arqueològiques actualment localitzades
En primer lloc cal remarcar
que és el que hi ha, i les següents
dues taules resumeixen que és el que es coneix fins el moment a Felanitx.
Pareix que hi ha un
predomini sobretot d’hipogeus gairebé tots del Naviforme I (1700-1100 a.C.),
coves naturals i taques de ceràmica. Aquests darrers jaciments poden ésser
d’èpoques molt diverses.
Els tipus de jaciments
arqueològics localitzats són els següents:
|
TIPUS DE |
JACIMENTS |
|
POBLAT TALAIÒTIC |
3 |
|
PUIG TALAIÒTIC |
7 |
|
VIL·LA ROMANA |
3 |
|
RESTES TALAIÒTIQUES |
9 |
|
NAVETA |
1 |
|
POBLAT DE NAVETES |
4 |
|
HIPOGEU |
21 |
|
TACA DE CERÀMICA |
20 |
|
COVA NATURAL |
24 |
|
NECRÒPOLIS |
6 |
|
BALMA |
3 |
|
INDETERMINAT |
4 |
|
HIPOGEU I POBLAT TALAIÒTIC |
3 |
|
ESTRUCTURES VÀRIES |
4 |
|
COVA NATURAL I TALAIOT |
1 |
|
RESTES ISLÀMIQUES |
1 |
|
CASTELL ISLÀMIC |
1 |
|
TORRE |
1 |
|
SISTEMA HIDRÀULIC |
2 |
|
DIPÒSIT |
1 |
|
CABANA |
1 |
Font: Tomeu Salvà
Cronologia dels jaciments
Els resultats sobre les
diferents cronologies dels jaciments és la següent:
|
CRONOLOGIA DELS |
JACIMENTS |
|
CALCOLÍTIC, NAVIFORME I
TALAIÒTIC |
1 |
|
CALCOLÍTIC I ISLÀMIC |
3 |
|
INDETERMINAT |
20 |
|
ISLÀMIC |
6 |
|
MEDIEVAL |
1 |
|
NAVIFORME |
22 |
|
NAVIFORME I TALAIÒTIC |
2 |
|
ROMÀ |
13 |
|
ROMÀ I ISLÀMIC |
1 |
|
ROMÀ, ISLÀMIC I CRISTIÀ |
1 |
|
TALAIÒTIC, ROMÀ I ISLÀMIC |
2 |
|
TALAIÒTIC I ISLÀMIC |
3 |
|
TARDORROMÀ |
2 |
|
TOTES ÈPOQUES |
2 |
|
TALAIÒTIC |
31 |
|
TALAIÒTIC I ROMÀ |
10 |
Font: Tomeu Salvà
Com es pot observar al quadre predominen els jaciments d’època
talaiòtica, Naviforme romà i els indeterminats.
A continuació exposam el grau de
conservació dels jaciments del municipi de Felanitx en general.
Que presentin una conservació relativament bona només n’hi
ha un 5%, amb un estat de conservació mitjana n’hi ha un 36% i amb un estat
dolent n’hi ha un 59%. Això ens hauria de portar a pensar que en general l’estat
de conservació dels jaciments de Felanitx és dolent i que per tant s’haurien de
cercar alguns plans de conservació.
·
Perill de desaparició dels jaciments
En aquest apartat feim referència a quins són els perills
potencials que poden fer desaparèixer els jaciments i que també es divideixen
en graus. Els resultats són els
següents:
Pareix que els jaciments amb un alt grau de perill
representen un 26%, mentre que els que presenten un perill mitjà són els 34% i,
finalment, els que no tenen un perill molt greu de destrucció immediata són un
40%. Així i tot cal tenir en compte que la possibilitat que desaparegui un 26%
dels jaciments és un xifra extremadament molt elevada.
Però és necessari documentar clarament quins són els perills
reals que poden afectar en aquests indrets,
i són els següents:
En cap moment es pot parlar
d’un catàleg arqueològic tancat i que constantment s’ha de sotmetre a revisió.
De fet, el cos més important dels jaciments que aquí apareixen es va localitzar
entre el 1989-1990, però amb els 10 anys transcorreguts han aparegut uns 14
jaciments més. Això ens fa pensar que els pròxims anys en poden aparèixer molts
més.
Es pot documentar clarament que l’estat general dels jaciments arqueològics felanitxers, és realment deplorable. De fet, dels 120 catalogats fins al moment, un 10% ha desaparegut totalment i un 51% es troben afectats, en menor o major mesura per l’activitat humana. De tots aquests, a més n’hi ha almenys un 8% dels quals s’ha pogut documentar clarament una important activitat espoliadora, encara que la realitat dels espolis menors, segurament són molt majors. De totes formes, del 31% restant, realment l’únic que es pot dir és que no han estat afectats per l’home, però el grau d’abandó i de deixadesa és molt elevat.
No hi ha cap jaciment ni un de Felanitx, que no corri perill, d’una forma o altra de desaparèixer, ésser espoliat, o, si més no, quan no de degradar-se sense remei. Només a un d’ells hi ha activitat d’investigació en aquests moments, en concret ens referim als Closos de Can Gaià, encara que és un dels més afectats, ja que una carretera l’hi passa pel damunt i, a més, està contínuament sotmès a una ferotge pressió urbanística.
· La difusió del Patrimoni Arqueològic a Felanitx
En aquests moments la difusió del Patrimoni arqueològic de Felanitx, és totalment inexistent. Aquest tema, quan s’ha realitzat a altres indrets de Mallorca, com Manacor, Calvià o Alcúdia, es planteja amb tres objectius molt clars i concrets:
- Difusió del Patrimoni Arqueològic al món educatiu local i de tota la comunitat.
- Difusió del Patrimoni Arqueològic a tots els habitants de la nostra comunitat.
- Difusió del Patrimoni Arqueològic al turisme que arriba a les nostres illes, ja que podria ésser un element més d’atracció turística que a altres indrets amb un patrimoni arqueològic molt menor, té una gran èxit, Catalunya, França, etc.
Les propostes serien les següents:
A llarg
termini:
-
Obtenir la màxima rendibilitat social.
-
Dinamitzar i revitalitzar el turisme de la zona.
-
Proporcionar
noves experiències recreatives.
-
Ser referència
obligada en la gestió del patrimoni de l’illa.
-
Integrar-lo en
un itinerari, arqueològic.
-
Ampliar els
serveis i activitats.
-
Cooperar amb
altres institucions.
-
Difondre el
patrimoni arqueològic.
-
Sensibilitzar
el públic perquè col·labori en la conservació del patrimoni.
-
Consolidar les
restes.
-
Convertir la
zona en àrea visitable mitjançant la musealització de les restes.
-
Conservar i
mantenir el valor de les restes en el seu propi context.
-
Afavorir
l’accés als discapacitats.
-
Controlar l’impacte que pugui suposar el condicionament de l’àrea.
-
Optimitzar les
possibilitats de la investigació arqueològica.
-
Augmentar entre
el públic l’interès pel patrimoni arqueològic.
-
Apropar al
públic el treball dels arqueòlegs.
-
Difondre el
patrimoni arqueològic.
-
Sensibilitzar
al públic perquè col·labori en la conservació del patrimoni.
Felanitx no compta fins ara amb infraestructures que permetin oferir activitats relacionades amb l’arqueologia, el patrimoni o la història en general del municipi. Falten: museus, centres d’interpretació, informació, senyalització i adequació d’alguns dels jaciments del municipi, etc. És un dels pocs municipis on no existeix ni un dels seus jaciments adaptats a la visita, sent alguns jaciments prou importants i significatius, com serien els Closos de Can Gaià o els Rossells.
No es compta tampoc amb cap guia didàctica ni ruta
arqueològica. D’aquesta forma encara que no hi hagués cap centre de difusió
almenys els visitants podrien anar pel seu compte a alguns dels indrets més
importants.
1.1.4. Algunes conclusions per
al diagnòstic
Ø
La bona situació geogràfica facilita la relació
administrativa i territorial a àmbits molt diversos. Felanitx és poc depenent
de Palma. Però la distribució
territorial dificulta la planificació de serveis i estructures per a tot el
municipi. També la comunicació entre els diferents nuclis
Ø
El municipi té un territori extens i divers, el que
suposa una riquesa paisatgística i cultural. Fins ara se n’ha fet ús i s’ha
anat consumint territori. Cal posar en marxa polítiques de protecció,
manteniment i regeneració d’aquesta
riquesa.
Ø
És un municipi ric en història i patrimoni, el que
suposa un bon recurs per el desenvolupament. Compta amb una història i
patrimoni no explotat de cara a obtenir rendibilitat social i econòmica. No hem
trobat iniciatives planificades per a la gestió municipal dels recursos
patrimonials (conservació, explotació
de cara al turisme, difusió,
sensibilització...)
Ø
Alguns nuclis de població estan creixent tant que tenen la mida de molts dels municipis de
Mallorca, però no el sentiment d’identitat dels seus nous residents. Les
dinàmiques socials canvien i provoquen distorsions de caràcter social ,
cultural i econòmic.
1.2. DEMOGRAFIA I CARACTERÍSTIQUES
CONTEXTUALS
1.2.1.
Demografia i evolució
·
Anàlisi
retrospectiva
A finals
del segle XVIII i durant el segle XIX,
la població de Felanitx ocupava el tercer lloc de Mallorca, després de Palma i
Manacor. Segons el cens de 1857, hi
havia un total de 10.309 h. dels que el 57% vivia a la vila.
La
població ha anat evolucionat paral·lelament a la dinàmica econòmica. D’aquesta manera es va incrementar ràpidament a finals del segle XIX, gràcies
als rendiments agraris, minvant posteriorment a causa de la crisi comercial i
la fil·loxera de les vinyes. A
conseqüència d’aquesta situació, es va produir un gran moviment migratori de
cap a l’exterior i altres pobles de l’illa.
Ja en el
segle XX, i en concret, durant el primer quart, foren nombrosos els emigrants
de cap a Amèrica del Sud. Després de la Guerra Civil la tendència va canviar,
començà un fort moviment immigratori de persones procedents de Múrcia,
especialment de Mazarrón que venien a treballar a les mines de carbó de
Firella. Segons el padró municipal de 1940, els immigrants eren 2.367, dels
quals 1.470 eren de Balears i 897 de
fora de les illes. La immigració procedent de fora de Balears va anar
augmentant fins 1973, en els darrers
anys amb persones procedents d’Orellana la Vieja (Badajoz) que arribaven
atretes per la demanda de mà d’obra en la construcció.
|
Any |
Habitants
|
Increment
|
% |
|
1940 |
11.759 |
|
|
|
1950 |
11.860 |
+101 |
+0,85 |
|
1960 |
11.866 |
+6 |
+0,05 |
|
1970 |
13.020 |
+1.154 |
+9,70 |
|
1981 |
12.573 |
-447 |
- 3,43 |
|
1991 |
14.165 |
+1.592 |
+12,6 |
|
2001 |
16.908 |
+2.743 |
+19,3 |
Font: IBAE
. (Elaboració pròpia)
Es pot
observar en la taula anterior com en la dècada dels 70, coincidint amb la
relantització del moviment migratori de persones procedents de la península, la
població de Felanitx disminueix.
Dinàmica de la població des de 1940. Font:IBAE.
(Elaboració pròpia)
·
Anàlisi de la població actual
Segons el
padró de Felanitx a desembre de 2003, la població era de 17.001 h. Per
població, Felanitx ocupava el setè lloc
entre els municipis mallorquins, situant-se en una posició intermèdia dels municipis entre 10.000 i 20.000
habitants.
Pel que fa
l’evolució demogràfica recent, la població s’ha incrementat un 10’2 % en els
darrers sis anys. Aquesta xifra està per davall de la mitjana de Mallorca (16%).
En el darrer any ha perdut un 1’9 % de la població, majoritàriament immigrants
de la península i marroquins que han tornat a la seva terra. Són els
col·lectius més vulnerables en una
situació de recessió econòmica.
Municipi
|
1998 |
1999 |
2000 |
2001 |
2002 |
2003 |
% increment |
Felanitx
|
15.262 |
15.892 |
16.381 |
16.908 |
17.293 |
17.001 |
10’2 |
Evolució de la població 1998/2003. Font:
Padró municipal
La
immigració és el principal factor que ha afavorit l’increment de població, ja
que el creixement vegetatiu és negatiu.
La
població estrangera suposava l’any 2001 un 8’9 % de la població
total i l’any 2002 un 11’5%. D’aquesta
població, l’any 2001, el 65’5 % eren de
països comunitaris, el 33’9% de països extraeuropeus i la resta de països dels països de l’Est. (IBAE).
%
estrangers respecta a la població total
Procedència comunitària
|
Procedència no comunitària
|
|
1.329
persones |
1.228
persones |
Immigració al municipi de Felanitx. Font. Padró
municipal 2003
Segons el
padró municipal de 2003, la població estrangera és de 2557 persones, que
pertanyen a 56 nacionalitats i representen el 14% de la població total.
Els principals països de procedència són els següents:
|
Països
comunitaris |
|
País
|
Nº |
|
Alemanya |
773 |
|
Regne Unit |
229 |
|
França |
87 |
|
Itàlia |
58 |
|
Bèlgica |
24 |
|
Països no
comunitaris |
|
|
Marroc |
815 |
|
Argentina |
101 |
|
Equador |
43 |
|
Ucraina |
40 |
|
Suïssa |
37 |
Immigració
del principals països de procedència.
Padró municipal 2003
En
l’anterior taula es pot veure el gran nombre d’alemanys que s’han establert al
municipi, molt per damunt de la resta dels països comunitaris. Entre els països extracomunitaris destaca el gran
col·lectiu de marroquins arribats en els darrers anys i que en nombre supera
als alemanys.
Cal
ressenyar que vénen proporcionalment més homes
que dones, majoritàriament en
edat laboral.
L’emigració
es dóna també més en el grup d’homes que en el de dones, i s’inicia a partir
dels 16 anys. Predominen els moviments de cap a altres llocs de la pròpia
comunitat autònoma i Andalusia.
Segons
l’anuari Social de la Caixa, el any 2002, tan sols el 57’3% de la població
havia nascut al propi municipi, el 10% havien nascut a un altre municipi de
Balears, el 21’6 % a una altra Comunitat autònoma i el 11’1 % en un país
estranger. El saldo migratori és positiu (466 persones) i la taxa migratòria és
d’un 30%.
L’any
2002, l’edat mitjana de la població de Felanitx era de 40,7 anys, de 39’4 anys
en els homes i 42 anys en les dones. Cal assenyalar que hi ha 2.543 persones de més de 65 anys de les que
436 tenen més de 84 anys. L’índex
d’envelliment és d’un 127’1%, molt per damunt del de Balears (94’8%).
La
població infantil (0-4 anys) de tot el municipi és un 4% del total.
Edat |
homes |
dones |
total |
|||
|
Nº |
% |
Nº |
% |
Nº |
% |
|
|
0 a 4 |
422 |
2 |
361 |
2 |
783 |
4 |
|
5 a 9 |
416 |
2 |
385 |
2 |
801 |
4 |
|
10 a 14 |
488 |
3 |
486 |
3 |
974 |
6 |
|
15 a 19 |
480 |
3 |
431 |
3 |
911 |
6 |
|
20 a 24 |
619 |
4 |
536 |
3 |
1.155 |
7 |
|
25 a 29 |
726 |
4 |
597 |
4 |
1.323 |
8 |
|
30 a 34 |
763 |
4 |
631 |
4 |
1.394 |
8 |
|
35 a 39 |
742 |
4 |
625 |
4 |
1.367 |
8 |
|
40 a 44 |
705 |
4 |
597 |
4 |
1.302 |
8 |
|
45 a 49 |
568 |
3 |
578 |
3 |
1.146 |
6 |
|
50 a 54 |
544 |
3 |
473 |
3 |
1.017 |
6 |
|
55 a 59 |
490 |
3 |
475 |
3 |
965 |
6 |
|
60 a 64 |
393 |
2 |
424 |
2 |
817 |
4 |
|
65 a 69 |
368 |
2 |
337 |
2 |
706 |
4 |
|
70 a 74 |
332 |
2 |
425 |
2 |
757 |
4 |
|
75 a 79 |
276 |
2 |
363 |
2 |
639 |
4 |
|
80 a 84 |
221 |
1 |
287 |
2 |
508 |
3 |
|
85 a 89 |
104 |
1 |
169 |
1 |
273 |
2 |
|
90 a 94 |
44 |
0 |
81 |
0 |
125 |
0 |
|
95 a 99 |
13 |
0 |
22 |
0 |
35 |
0 |
|
Mes de
100 |
1 |
0 |
2 |
0 |
3 |
0 |
|
Totals |
8.716 |
51 |
8.285 |
49 |
17.001 |
100 |
Dades
de 2003. Font: Padró municipal 2003
El més
significatiu d’aquesta piràmide és: que en edats baixes hi ha més nins que
nines, que en edat laboral hi ha més homes que dones i que en adults de més edat sobreviuen més dones que homes.
Entre la
població depenent hi trobam els infants menors, els vells i les persones que ho
són per situacions derivades de
minusvalideses.
Segons
dades de 2002 (Informe Social de LA Caixa 2002), l’índex de dependència infantil
era d’un 22,23%. L’índex de dependència
de les persones majors d’un 28’3% (Balears 20’2%) . L’índex de
dependència total era de un 50’6 %. (Balears 41’6%).
·
Localització i distribució de la població
El
municipi de Felanitx es compon d’onze entitats de població. Els nuclis de
població més importants són: Felanitx, Portocolom, s’Horta i Cas Concos. Els
nuclis més petits són Son Negre, Son Mesquida, es Carritxó, Son Proenç, Son
Valls, Cala Ferrera i Cala Serena. El
90’8 % de la població es concentra en els quatre nuclis més grans i el 9’2% en
els sis restants.
El 13’3%
de la població de tot el terme resideix a indrets disseminats: tota la població
de Son Proenç, Son Mesquida, So Negre, es Carritxó i Son Valls. (Anuari Social
de la Caixa 2002)
|
Nucli de
població |
habitants |
|
Felanitx |
9.526 |
|
Portocolom |
3.813 |
|
S’Horta |
1.197 |
|
Cas Concos |
894 |
|
Es Carritxó |
267 |
|
Son Proenç |
293 |
|
Son Mesquida |
268 |
|
Son Negre |
243 |
|
Cala Ferrera |
201 |
|
Son Valls |
166 |
|
Cala Serena |
132 |
Habitants per nuclis de població.
Font: Padró municipal 2002
Podem
ressenyar algunes característiques de la població dels quatre nuclis
principals, pel que fa a la seva
procedència o lloc de naixement.
Si
bé el municipi de Felanitx té un 14% de la seva població que és estrangera i un
14% que ha nascut fora del municipi, aquesta es distribueix per desigual entre
els diferents nuclis de població.
|
Població |
% d’estrangers |
|
Felanitx |
9’9 % |
|
Portocolom |
19’4% |
|
Cas Concos |
32’1% |
|
S’Horta |
33% |
Font:
Padró municipal
Entre la població estrangera de Felanitx i Portocolom predomina la de 20/40 anys, mentre que a Cas Concos els majors de 40 anys i a s’Horta els majors de 55 anys.
El percentatge de menors de 14 anys de nacionalitat estrangera presenta diferències significatives. A Felanitx el 21% dels estrangers és menor de 14 anys, mentre que la resta dels nuclis no arriba al 10%.
Si agafam les persones nascudes en els darrers 3 anys i les diferenciam per lloc de naixement i nuclis de població, tenim les següents dades, de les que també podrem fer algunes observacions:
|
Any naixement |
Nascuts a Felanitx |
Nascuts fora |
total |
|
2001 |
25 |
16 |
41 |
|
2002 |
30 |
14 |
44 |
|
2003 |
45 |
7 |
52 |
|
total |
100 |
37 |
137 |
|
% |
72’9 |
27’1 |
100 |
Portocolom.
Font:
Padró municipal 22/09/04
|
Any naixement |
Nascuts a Felanitx |
Nascuts fora |
total |
|
2001 |
28 |
14 |
42 |
|
2002 |
37 |
53 |
90 |
|
2003 |
37 |
34 |
71 |
|
total |
102 |
101 |
203 |
|
% |
50’2 |
49’8 |
100 |
Felanitx. Font: Padró municipal
22/09/04
|
Any naixement |
Nascuts a Felanitx |
Nascuts fora |
total |
|
2001 |
11 |
3 |
14 |
|
2002 |
8 |
0 |
8 |
|
2003 |
8 |
1 |
9 |
|
total |
27 |
4 |
31 |
|
% |
87 |
13 |
100 |
S’Horta. Font: Padró municipal
22/09/04
|
Any naixement |
Nascuts a Felanitx |
Nascuts fora |
total |
|
2001 |
2 |
1 |
3 |
|
2002 |
7 |
0 |
7 |
|
2003 |
7 |
0 |
7 |
|
total |
16 |
1 |
17 |
|
% |
94 |
6 |
100 |
Cas
Concos. Font: Padró municipal 22/09/04
És especialment significatiu el cas de Felanitx, en el que la meitat dels nins de menys de 4 anys són nascuts fora del municipi.
·
Els habitatges i la seva tipologia. Característiques
de les llars.
Cada deu
anys es realitza un cens a nivell nacional de la població i habitatge de tots
els municipis. A partir del darrer, el Censo de poblacion y viviendas 2001, podem
fer una anàlisi exhaustiva de la situació de l’habitatge i la configuració de
les llars al nostre municipi.
|
Característica |
Nº |
% |
|
Edifici sense habitatge |
415 |
5,5 |
|
Edifici amb 1 habitatge |
5.739 |
76,4 |
|
Edifici amb 2 habitatges |
708 |
9,6 |
|
Edifici amb 3/4 habitatges |
355 |
4,7 |
|
Edifici amb 5/9 habitatges |
208 |
2,7 |
|
Edifici de 10/19
habitatges |
63 |
0,8 |
|
Edifici amb mes de 20
habitatges |
18 |
0,2 |
|
|
7.506 |
100 |
Edificis segons el nombre d’
habitatges. Font INE. Cens de població i
habitatge 2001
Com es pot
veure a la taula anterior, predominen els edificis d’un sol habitatge seguit dels de dos
habitatges. Es tracta preferentment
d’edificis sols i independents (vegeu taula següent).
|
Característica |
Nº |
|
Edifici sol amb 1
habitatge |
5.607 |
|
Edifici sol amb varis
habitatges |
1.235 |
|
Edifici sol amb habitatges
i algun local |
187 |
|
Habitatge col·lectiva:
hotel, alberg, pensió.. |
0 |
|
Habitatge col·lectiva:
convent, quarter , presó.... |
2 |
|
Habitatge col·lectiva:
institució d’ensenyament |
1 |
|
Habitatge col·lectiva:
residència, hospital, ... |
2 |
|
Edifici amb locals i algun
habitatge |
39 |
|
Locals |
415 |
|
Allotjaments |
18 |
|
|
7.506 |
Edificis segons la tipologia.
Font INE. Cens de població i habitatge 2001
Cal
destacar també el gran nombre d’edificis destinats a locals comercials. Els
locals actius (293) segons el
tipus i activitat es classifiquen de la
següent manera:
|
activitat |
Nº |
|
Equipaments de salut |
8 |
|
Equipaments educatius |
6 |
|
Equipaments de benestar
social |
5 |
|
Equipaments culturals o
esportius |
13 |
|
Locals comercials |
197 |
|
Oficines |
48 |
|
Local industrial |
15 |
|
Local agrari |
1 |
|
Total |
293 |
Locals segons la tipologia.
Font INE. Cens de població i habitatge 2001
El nombre total d’habitatges del municipi és d’11.509, dels quals cinc són habitatges col·lectius i corresponen :
- Hospici - Residencial (28 persones)
- Convent religioses (20 persones)
- Convent religioses (6 persones)
- Convent religioses (9 persones)
- Residència assistida (12 persones)
La resta, 11.509 són habitatges familiars. Són destinats a primer habitatge 5.471 cases, el qué suposa sols 47’5% del total. La distribució d’habitatges per classes es pot veure a la taula següent:
|
Habitatges familiars |
11.504 |
|
Principals |
5.471 |
|
- Convencionals |
5.453 |
|
- Allotjaments |
18 |
|
No principals |
6.033 |
|
- Secundàries |
3.721 |
|
- Buides |
1.206 |
|
- Altra situació |
1.106 |
|
Habitatges col·lectius |
5 |
|
- Convents |
2 |
|
- Centre ensenyament, internat |
1 |
|
- Centre assistencial |
2 |
Habitatges per classes. Font: INE (Censo de población y vivienda
2001)
El nombre d’habitatges familiars principals indiquen el nombre total de llars del municipi (5.471). Aquestes llars tenen la casa en el següent règim.
|
Règim |
Nº |
% |
|
Propietat per compra
totalment pagada |
2.586 |
47,27 |
|
Propietat per compra amb
pagaments pendents |
338 |
6,18 |
|
Propietat per herència o
donació |
1.227 |
22,43 |
|
Lloguer |
899 |
16,43 |
|
Cedida gratuïtament |
114 |
2,08 |
|
Altra forma |
307 |
5,61 |
|
TOTAL |
5.471 |
100,00 |
Les
llars segons el règim de l’habitatge. Font: INE
(Censo de población y vivienda)
De les dades anteriors es pot destacar que un total de 3.813 (69,6%) de les llars són propietaris del seu habitatge, sense pagaments pendents i que sols un 16,43 % de llars està en règim de lloguer.
Les llars que disposen de segona residència són 1.196 (21,8%) i un 80% són utilitzades menys de 3 mesos a l’any.
Les llars segons la seva mida es distribueixen de la següent manera:
|
Nº
persones |
Nº llars |
% |
|
1 persona |
1.367 |
24,99 |
|
2 persones |
1.404 |
25,66 |
|
3 persones |
1.068 |
19,52 |
|
4 persones |
1.081 |
19,76 |
|
5 persones |
354 |
6,47 |
|
6 persones |
124 |
2,27 |
|
7 persones |
31 |
0,57 |
|
8 persones |
26 |
0,48 |
|
9 persones |
7 |
0,13 |
|
10 o mes persones |
9 |
0,16 |
|
total |
5.471 |
100 |
Mida de les llars del municipi de Felanitx. Font: INE
Pel que fa a les llars segons la seva estructura, és significativa la dada relacionada amb les llars constituïdes per persones majors de 65 anys.
|
Composició de la llar |
Nº |
% total llars |
|
1
dona de 65 o + anys |
504 |
9,2 |
|
1
home de 65 o + anys |
194 |
3,5 |
|
Dos
adults, al manco 1 de + de 65 anys |
745 |
13,6 |
|
total |
1443 |
26,3 |
Font: INE (Censo de población y
vivienda 2001)
Les
llars segons el nombre d’ocupats es distribueixen de la
següent manera:
|
Nombre
d’ocupats |
Nº llars |
% |
|
Cap |
2.111 |
38,58 |
|
1 ocupat |
1.678 |
30,67 |
|
2 ocupats |
1.242 |
22,70 |
|
3 ocupats |
297 |
5,42 |
|
4 o més |
143 |
2,61 |
|
total |
5.471 |
100 |
Font: INE (Censo de población y vivienda)
Moltes de
les llars sofreixen problemàtiques derivades de l’habitatge. Les principals són les següents:
|
Problema |
% habitatges
afectats |
|
Renous
exteriors |
32,33 |
|
Contaminació
derivada de la indústria, trànsit... |
15,08 |
|
Poca
neteja als carrers |
52,49 |
|
Males
comunicacions |
20,27 |
|
Poques
zones verdes |
49,75 |
Delinqüència, vandalisme a la zona
|
18,04 |
|
Falta se
servei o lavabo a la casa |
1,28 |
Font: INE (Censo de población y vivienda)
Les
llars segons l’equipament:
|
Equipament |
%
vivendes |
|
Calefacció individual |
19,65 |
|
Calefacció col·lectiva |
1,54 |
|
Calefacció sense inhalació
(estufes) |
57,74 |
|
Aire condicionat |
10,56 |
|
1 vehicle |
44,43 |
2 vehicles
|
27,38 |
3 o més
vehicles
|
7,44 |
|
Segona residència |
21,86 |
Font:
INE (Censo de población y vivienda)
1.2.2.
L’activitat econòmica
En els
darrers 40 anys, mentre que a l’Illa de Mallorca es produïa un important
desenvolupament econòmic derivat del desenvolupament turístic, Felanitx es veia
afavorit per aquest fet, a la vegada que experimentava una forta recessió de l’activitat del sector primari i de
l’activitat del sector industrial.
El turisme
és l’eix vertebrador de la resta d’activitats, però, malgrat això,
coexisteixen activitats de caràcter no
turístic, tot i que la major part d’aquestes es troben vinculades directament o
indirectament com a activitats complementàries, com per exemple: la
construcció, el comerç i altres
serveis.
A data de
31 de desembre de 2003, segons dades de la Tresoreria de la Seguretat Social,
hi havia registrades un total de 576 empreses i 1.358 treballadors donats
d’alta a la seguretat social com a autònoms. El nombre varia depenent de
l’època i s’observa un major dinamisme durant la temporada turística, com es
pot observar a les gràfiques següents:
Empreses
d’alta al Règim General 2002/2003. Font: SOIB (elaboració
pròpia)
Afiliats en
Règim Autònom 2002/2003. Font SOIB (elaboració pròpia)
Les
persones donades d’alta al règim agrari
i de la mar han disminuït un 9’7% i 27% respectivament, entre els anys
2000 i 2003.
La
distribució per tipologies d’activitats,
ve determinat per l’impost d’activitats econòmiques o la llicencia
d’activitat, a partir del qual es pot conèixer l’activitat econòmica del
municipi.
|
TIPOLOGIA
D’ESTABLIMENTS |
|||||||
|
|
A. turístiques |
Construcció |
Activitats
industrials |
Comerç al
detall |
Comerç a
l’engròs |
Restauració
i bars |
TOTAL |
|
Nº |
47 |
408 |
567 |
304 |
46 |
153 |
1.525 |
Fonts: IBAE . Les Illes
Balears en Xifres 2002
A la taula
anterior podem veure l’activitat econòmica distribuïda per tipologies. Hem
separat el sector industrial i la construcció per poder observar la importància
de cada una de les dues activitats.
En el gràfic següent presentam les dades de comerç
(a l’engròs i al detall ) de forma conjunta, així com els establiments
turístics i els dedicats a restauració i bars.
Activitat econòmica. Establiments 2002. Font:
IBAE
Es
pot observar la importància del sector
secundari (construcció i indústria)
enfront del de serveis, però aquestes dades relacionades amb l’activitat
econòmica, agafant com a referència els establiments a partir del Impost
d’Activitat Econòmica (IAE) i les llicències d’activitat, les hem d’analitzar conjuntament amb les de
la població ocupada en els diferents
sectors i les dinàmiques de cada un d’ells.
L’activitat
turística i de serveis és la menys representativa, quant a llicències d’activitat,
però és la més significativa quant a ocupació.
Per
una altra banda, l’activitat industrial és la més important, quant a llicències, però la menys
significativa pel que fa a la creació de nous llocs de feina i noves
contractacions. (vegeu apartat referent
al treball)
Al
municipi, segons dades del IBAE comptava amb 1.645 declarants d’IVA (any 1999)
i 6.177 declarants d’IRPF (2000). Els declarants d’IRPF per trams (€) es
distribuïa de la següent manera, observant un percentatge major als trams de
rendes més baixes:
|
Fins a 6.010,12 € |
32% |
|
Entre 6.010,12 i 12.020,24
€ |
36% |
|
Entre 12.020,24 i
21.035,42 € |
19% |
|
Més de 21.035,42 € |
12% |
% declarants IRPF per trams (2000). Font:
IBAE (Fixa municipal)
Per
una altra banda, l’any 2002, Felanitx comptava amb 18 oficines de crèdit: 11 bancs, 6 caixes i una cooperativa de
crèdit.
El sector
primari, com a conseqüència principalment de l’impacte del turisme, ha sofert una reducció importantíssima, fins al
punt de ser pràcticament residual com a activitat econòmica. És el sector que
ocupa menys població activa.
Segons les
dades de la tresoreria de la Seguretat Social, la població afiliada per règim
agrari, el 31 de desembre de 2003 era de 193 persones, el que suposa sols un
4’6 % respecte al total de persones afiliades a la Seguretat Social. La
població afiliada al règim de la mar era, en la mateixa data, de 31 persones,
el 0’75% respecte al total. Els contractes registrats durant l’any 2003
corresponents al sector de l’agricultura, varen suposar sols el 1’59% del
total.
|
CENS AGRARI 1999. AJUNTAMENT DE FELANITX - Nombre d’explotacions i distribució general de la
superfície agrària (ha) Total d’explotacions . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . .. . . 897 Nombre d’explotacions sense terres . . . . . . . . . . - Nombre d’explotacions amb terres . . . . . . . . . . .897 Total superfície agrària . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . .12.857 Superfície agrícola utilitzada (SAU) . . . . . . . 10.858 Terres llaurades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
10.348 Terres per a pastures permanents . . . . . . . . . . .510 Total d’unitats de feina per any (UTA) . . . . . . . . 437 - Indicadors
estructurals Superfície total/Explotacions (ha) . . . . . . . . . . . 14,3 SAU/Explotacions (ha) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12,1 SAU/Superfície total (%) . . . . . . . . . . . . . . . . . .
84,5 Terres Llaurades/SAU (%) . . . . . . . . . . . . . . . . 95,3 UTA/Explotacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
0,5 - Nombre
d’explotacions amb terres segons superfície total (ha) 0.1 a < 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . 54 1 a < 5 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . 288 5 a < 10 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . 211 10 a < 20 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . 169 20 a < 70 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . 149 70 a < 100 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . 15 100 a < 200 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . 8 200 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . 3 - Aprofitament
de la terra (ha) Superfície agrària total . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . 12.857 Total terres llaurades . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . .10.348 Herbacis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . 7.620 Fruiters . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .
. . . 1.838 Oliverar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . 2 Vinya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . 137 Altres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . 751 Total terres no llaurades . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . 2.509 Terres per a pastures permanents . . . . . . . . . . . 510 Prats o prades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . 21 D’altres superfícies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. 489 Espècies arbòries forestals . . . . . . . . . . . . . . .. . 429 D’altres superfícies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.569 - Superfície
agrària segons el mètode de reg (ha) Total superfície regable . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 571 Superfície regada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . .. . 368 Per aspersió . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . 215 Localitzat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . .128 Per gravetat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . .19 Per altres mètodes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . 6 - Nombre de
caps de bestiar Total . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . 79.786 Bovins . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . 1.639 Ovins . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . 18.328 Cabrum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . 842 Porcins . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . 5.678 Equins . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . .135 Aviram . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. 52.936 Conilles mares . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. 117 Rusc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . 111 - Maquinària
propietat exclusiva de l’explotació Total . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . .. . . . . . . 860 Tractors de menys de 55 cv . . . . . . . . . . . . . . . . 274 Tractors de 55 a < 82 cv . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. 262 Tractors de 82 a < 136 cv . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. 27 Tractors de 136 cv i més . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
.2 Motosegadora, motoaixada, motofresadora . . . . 225 Recol·lectora de cereals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
34 Altres recol·lectores . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . .36 - Superfície
agrícola utilitzada segons règims de tinença (ha) Total superfície . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . 10.858 En propietat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. 7.593 En arrendament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .2.772 En parceria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . 461 Altres règims de tinença . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
31 - Explotacions
segons la personalitat jurídica del titular Total explotacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . .. . . . 897 Persona física . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . 870 Societat mercantil . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . 10 Entitat pública . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . - Cooperativa de producció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
- Societat agrària de transformació (SAT) . . . . . . . . . 1 Altra condició jurídica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . 16 |
Cens Agrari
1999. Felanitx.. Font: IBAE
La
superfície agrícola utilitzada és un
84,4% del total de superfície agrària. La majoria són terres llaurades i una
petita part es dedica a pastures permanents.
Com es pot
veure, el conreu de secà és el que ocupa una major part del territori, ja que
sols 571 Ha es superfície regable, de la que se n’aprofita un 64,4 %.
Les terres
llaurades es destinen bàsicament a herbacis i, en menor mesura a fruiters. Els
altres cultius no són significatius.
Aprofitament de les terres llaurades
Superfície segons règim de
tinença
Com a conclusió,
es pot dir que l’agricultura i la pesca actualment són activitats que es
compaginen amb altres. L’activitat agrícola es manté, però, cada vegada més,
per l’autoconsum, comercialitzant l’excedent d’alguns productes.
Portocolom
sols compta amb una barca de bou i un parell de llaüts de pesca dels quals tan
sols en dos casos es mantenen com a
única activitat.
El sector secundari, indústria i construcció,
suposa aproximadament el 70% de l’activitat econòmica, si agafam com a referència l’IAE.
Si agafam
com a referència les persones ocupades en els diferents sectors, trobam que un
13’66% està ocupat en la indústria i un 33’09 % en la construcció.
Dels
contractes registrats durant l’any 2003, per sectors econòmics, el 39,57%
corresponien al sector secundari (4,26%
a la indústria i 35,31% a la construcció).
El sector
secundari a Felanitx, ha tingut èpoques molt canviants, ara les empreses que
més destaquen són empreses de la fusta, metall i construcció.
|
Activitat |
Nª |
% |
|
Energia i aigua |
9 |
1,58 |
|
Extracció i transformació
de minerals, energia i derivats. Indústries químiques |
29 |
5,11 |
|
Transformació de metalls,
mecànica de precisió. |
36 |
6,34 |
|
Indústries manufactureres |
85 |
14,99 |
|
Construcció |
408 |
71,95 |
|
|
567 |
100 |
Activitats industrials.
Font: Anuari econòmic de La Caixa 2002
La riquesa
minera del terme no és nombrosa però sí important, tenint en compte
l’existència dels següents jaciments:
-
Pedra de marès (Son Gaià)
-
Argila (camí de Son Negre)
-
Graveres (Ca n’Alou, Can Sentes i Can Xot)
Fa uns
anys Felanitx destacava per les seves fàbriques d’embotits , de perles i la
tradició vinícola, Ara queden només tres empreses de fabricació d’embotits, cap
de perles i després d’uns anys es ressorgeix una petita activitat vinícola, que
quantitativament encara és molt poc significativa.
Els
Remaders, una de les empreses càrniques i d’embotits,
agrupa els ramaders de la zona amb
l’objectiu de facilitar la comercialització de la carn que produeixen els
seus ramats.
És
important l’activitat relacionada amb
la fusta.
La
construcció ocupa una part important de
la població masculina. El creixement d’aquesta activitat i les bones
perspectives han estat motiu d’arribades importants de fluxos de
població immigrant procedent de la península i altres països extracomunitaris.
La desacceleració que s’observa aquests dos darrers anys és també motiu de
moviments migratoris inversos.
El sector de serveis és el que presenta una activitat econòmica més dinàmica en el municipi de Felanitx, atès que representa el major índex de població ocupada (46,98% a desembre 2002). També el nombre de contractes enregistrats durant l’any 2003 es concentren en el sector serveis, suposant un 58,82% del total. És el principal motor de l’economia del municipi.
En aquest apartat ferem referència al comerç, el transport, bars i restaurant i establiments turístics, altres activitats complementàries.
Comerç: Per tipologia trobam al municipi 304 unitats de comerç del detall i 46
de l’engròs. Es distribueixen de la següent manera:
|
Tipus de comerç |
Nº |
|
Matèries primeres
agràries, alimentació, begudes i tabac |
25 |
|
Tèxtil, confecció, calçat
i articles de cuiro |
2 |
|
Productes farmacèutics,
perfumeria i de neteja de la llar |
1 |
|
Articles de consum durador |
5 |
|
Comerç interindustrial |
10 |
|
Altre no especificat |
3 |
|
TOTAL |
46 |
Comerç a l’engròs. Font: Anuari
econòmic La Caixa 2003
L’activitat
comercial majorista ha disminuït entre l’any 1997 i 2002 un 13,2 %, mentre que
l’activitat de comerç minorista s’ha incrementat un 3% en el mateix període de
temps, segons dades de l’anuari econòmic 2003 de la Caixa.
|
Tipus de comerç |
Nº |
|
Alimentació |
79 |
|
Vestit i calçat |
42 |
|
Articles de la llar |
63 |
|
Comerços mixtos |
11 |
|
Altres comerços de no
alimentació |
113 |
|
TOTAL |
308 |
Comerç minorista. Font: Anuari
econòmic La Caixa 2003
Pel que fa
a fires i mercats, a Felanitx hi
ha mercat setmanal tots els diumenges i a Portocolom els dimarts i dissabtes.
El mercat dels diumenges fou creat per acord de l’Ajuntament el 9 de maig de
1871.
Les fires
són les següents:
-
Fira de Maig: el segon
diumenge de maig
-
Fira de Sant Agustí: el diumenge abans del 28 d’agost
o el mateix 28 si es diumenge
-
Fira e Sant Miquel: el
diumenge abans del 29 de setembre
-
Fira del Pebre Bord: el
diumenge després de Sant Lluc (18 d’octubre)
Transport
i altres serveis de comunicació:
Al
municipi hi ha actualment 21 llicència de taxi, 7 empreses de lloguers de
cotxes i dues empreses d’autobusos.
Bars i
restaurants:
El tipus
d’activitat predominant al municipi de Felanitx fa que el nombre d’establiments
dedicats a bar i restaurants sigui considerable. El nombre de llicències
concedides segons el informe econòmic i social 2003, de La Caixa, era de 153 (dades 2002). Si es comparen a les dades de 1999 s’observa un increment
d’un 19,5 % en aquests 4 anys, mentre que a la resta de Balears sols s’ha
incrementat un 9%.
Els nuclis
en els que es concentren més establiments d’aquests tipus és a la Vila i
Portocolom.
A
Felanitx trobam majoritàriament bars i
bars/restaurants. Actualment hi ha 9
establiments que es dediquen sols a la restauració i un pub.
Portocolom
té molt repartit el tipus d’establiment
i pràcticament en parts iguals trobam pubs, restaurants i bars.
Cas concos
té un restaurant i dos bars, es Carritxó un bar i s’Horta 3 bars. Existeixen
també els xiringuitos de platja a Cala Sa Nau, cala Marçal, s’Arenal i Cala Ferrera, els bars dels
centres socials, esportius, el mercat, el parc...i els bars-restaurants agregats als hotels.
Turisme:
L’activitat
turística de temporada és una de les principals activitats del municipi, així
com els serveis complementaris d’oci que hi van lligats (excursions, activitats
nàutiques, oferta d’oci nocturn...).
Les localitzacions
turístiques del municipi de Felanitx pertanyen al sector de Llevant i la zona compresa entre Cala Barca (Santanyí) i Portocolom.
Aquesta
zona, l’any 2003 va ser la que va tenir una major ocupació (71,8%), si bé l’estacionalitat es manifesta com es veu a la gràfica següent:
Taxa d’ocupació de la zona de Cala Barca a
Portocolom.
Allotjaments
turístics: Al municipi de Felanitx hi ha 50 establiments
dedicats a allotjaments turístic amb un total de 6.398 places. Les places en
apartament suposen un 41, 27% del total i les d’hotel un 51, 32%. Predomina
l’oferta de places en hotels de 3 estrelles, seguit de l’oferta d’apartament de
dues claus. Les places ofertades en
establiments de turisme rural o agroturisme, respecte al total, no són
gens significatives ja que suposen sols el 1,43% del total.
Tipus
d’establiment
|
Nº places |
% |
|
Apartaments |
2.641 |
41,27 |
|
Apartament 1 clau |
407 |
6,36 |
|
Apartament 2 claus |
1.829 |
28,58 |
|
Apartament 3 claus |
405 |
6,33 |
|
Hotel rural |
28 |
0,43 |
|
Agroturisme |
64 |
1,00 |
|
Hotels |
3.284 |
51,32 |
|
Hotel 1* |
158 |
2,46 |
|
Hotel 2* |
42 |
0,65 |
|
Hotel 3* |
2.242 |
35,04 |
|
Hotel 4* |
822 |
12,84 |
|
Hotel 5* |
20 |
0,31 |
|
Residència |
216 |
3,37 |
Hostals 1*
|
35 |
0,54 |
Hostal residència 1*
|
130 |
2,03 |
|
TOTAL |
6398 |
|
Distribució
del nombre de places per tipus d’allotjament (2003).
Font: Conselleria de Turisme
Índex d’estacionalitat
turística: Aquest
indicador indica el percentatge d’ocupació mensual per tal de reflectir les
puntes màximes i mínimes d’afluència turística.
En ser Felanitx una zona caracteritzada per l’estacionalitat turística, com la majoria de municipis costaners de Mallorca, només analitzam els mesos considerats de temporada alta. Analitzarem els nuclis més importants: Portocolom, i Cala Ferrera-Cala Serena.
|
Cala
Ferrera-Cala Serena |
|||
|
|
Nº places |
%
ocupació |
persones |
|
maig |
3.460 |
47,65 |
1.648 |
|
juny |
3.600 |
56,67 |
1.961 |
|
juliol |
3.460 |
71,38 |
2.470 |
|
agost |
3.460 |
91,57 |
3.168 |
|
setembre |
3.460 |
78,12 |
2.703 |
|
octubre |
3.460 |
64,57 |
2.234 |
|
Portocolom |
|||
|
maig |
2.575 |
46,46 |
1.196 |
|
juny |
2.575 |
59,97 |
1.544 |
|
juliol |
2.575 |
76,79 |
1.977 |
|
agost |
2.575 |
90,32 |
2.326 |
|
setembre |
2.575 |
55,63 |
1.433 |
|
octubre |
2.575 |
39,54 |
1.018 |
Estacionalitat 2003.
Font. Conselleria de Turisme
Índex
d’estacionalitat 2003. Font: Conselleria de Turisme
A la gràfica anterior veiem que, mentre a Portocolom es dóna una baixada en picat del nombre de turistes a partir de finals d’agost i principis de setembre, a Cala Serena, malgrat que també s’inicia un descens en l’ocupació, aquesta és més progressiva, arribant a finals d’octubre amb un 65% enfront del 40% del Port.
Indicador
d’estrès turístic: Aquest indicador relaciona el nombre de turistes i el
nombre de residents (persones empadronades) d’una població. Analitzam els dos
nuclis turístics més importants.
|
Cala
Ferrera-Cala Serena |
|||
|
|
Nº places ocupades |
Habitants
empadronats |
Índex d’estrès |
|
maig |
1.648 |
316 |
5,21 |
|
juny |
1.961 |
316 |
6,20 |
|
juliol |
2.470 |
316 |
7,81 |
|
agost |
3.168 |
316 |
10,02 |
|
setembre |
2.703 |
316 |
8,55 |
|
octubre |
2.234 |
316 |
7,07 |
|
Portocolom |
|||
|
maig |
1.196 |
3.618 |
0,33 |
|
juny |
1.544 |
3.618 |
0,42 |
|
juliol |
1.977 |
3.618 |
0,54 |
|
agost |
2.326 |
3.618 |
0,64 |
|
setembre |
1.433 |
3.618 |
0,39 |
|
octubre |
1.108 |
3.618 |
0,28 |
Estrès turístic 2003.
Font. Conselleria de Turisme
Cala Ferrera-Cala Serena. Estrès turístic.
Font: Conselleria de Turisme.
Portocolom.
Estrès turístic. Font: Conselleria de Turisme.
Les dades
de Cala Ferrera són especialment significatives. Observam que durant tota la
temporada turística , l’ocupació suposa entre 5 i 10 vegades la població
resident.
A
Portocolom, el nombre de turistes que pernocten a establiments hotelers, no arriba, en cap moment, a superar la població resident. Hem de
considerar que Portocolom en temporada d’estiu no sols compta amb aquest turisme, sinó que té també un gran
nombre de segones residències que, més de la meitat, pertanyen a persones residents al municipi. Portocolom té totes les característiques de les poblacions
costaneres d’estiueig familiar. És considerable la activitat de lloguer de les
cases en temporada d’estiu, la majoria d’elles a persones que tradicionalment
trien aquest indret per passar les
vacances.
De cara a
la millora dels serveis públics, seria important tenir una anàlisi exhaustiva
de la dinàmica econòmica, demogràfica i turística de Portocolom en
temporada alta.
Perfil del turista que visita el municipi: a partir del coneixement dels turistes que ens visiten i que acudeixen a les oficines d’informació turística de Cala Ferrera i de Portocolom, es pot dir que és un tipus de turisme familiar, parelles amb fills petits, gent gran i famílies completes amb les tres generacions. Els joves no arriben sols i cercant marxa, ho fan acompanyats dels pares.
Segons les consultes realitzades s’observa que un percentatge molt petit s’interessa per la cultura o actes que es puguin dur a terme. Cerquen platges. Les consultes més freqüents són la demanda de mapes de la zona i de l’illa, horaris dels serveis de bus a Cala d’Or i Portocristo (visita coves). Els alemanys i nòrdics s’interessen per rutes excursionistes i activitats esportives.
Principals touroperadors que operen a la zona i altres formes de comercialització del producte:
|
hotel |
zona |
venta
directa |
Internet |
touroperadors |
|
VISTAMAR |
Portocolom |
- |
|
1-2 Fly, First Choice. Airturs |
|
CALA MARÇAL |
Portocolom |
- |
|
Jet tours, Kit Voyages, Alltours, Club Blaus
meer,Airtours, JMC, torema, Eden Viaggi, Belair, Jetair, Ficher, Satur,
Initraves |
|
PORTOMAR |
Portocolom |
- |
|
All tours, Bel Air, My Travel, Discount Holidays,
Hotel Beds, V. Cosmelli, Jumbo Tours |
|
ES CORSO |
Portocolom |
- |
|
Alltours, Neckermann, Barceló,Airturs, Sidetours,
Fischer, JMC, Club Blaues Meer. |
|
VILLA HERMOSA |
Portocolom |
- |
|
Sidetours |
|
CECILIA |
Portocolom |
- |
|
Budget Travel, 1-2 Fly |
|
BAHIA AZUL |
Portocolom |
X |
- |
- |
|
BELSANA |
Portocolom |
- |
X |
Airtours |
|
SAN FRANCISCO |
Portocolom |
X |
- |
Cedok |
|
hotel |
zona |
venda
directa |
Internet |
touroperadors |
|
TAMARIX |
Cala
Ferrera/Serena |
- |
- |
Tui |
|
PLAYA FERRERA |
Cala
Ferrera/Serena |
- |
- |
Libra,Bel Air, Alltours, Thomas Cook |
|
ROTONDA |
Cala Ferrera/Serena |
- |
- |
Open, Tripikal Tours, Arke, Jumbo |
|
CALA FERRERA |
Cala
Ferrera/Serena |
- |
- |
ITS, Air Tours, Cedok, Natalie Tours |
|
ROBINSON |
Cala
Ferrera/Serena |
- |
- |
Tui |
|
FERRERA BEACH |
Cala
Ferrera/Serena |
- |
- |
Tui |
|
AZUL PLAYA |
Cala
Ferrera/Serena |
- |
- |
Cosmos, Oadreizen |
|
FERRERA BLANCA |
Cala
Ferrera/Serena |
- |
- |
Thompson |
|
PONENT PLAYA |
Cala
Ferrera/Serena |
- |
- |
Thompson, First Choice, Travel pLan, Soltour,
Iberojet |
|
PLAYA MARINA |
Cala
Ferrera/Serena |
- |
- |
- |
Font: Els hotels
Producte
que venen:
|
hotel |
zona |
Tot
inclòs |
Pensió
completa |
Mitja
pensió |
Allotjament |
|
VISTAMAR |
Portocolom |
- |
X |
X |
- |
|
CALA MARÇAL |
Portocolom |
- |
X |
X |
- |
|
PORTOMAR |
Portocolom |
- |
- |
X |
- |
|
ES CORSO |
Portocolom |
X |
- |
X |
X |
|
VILLA HERMOSA |
Portocolom |
- |
|
|
|
|
CECILIA |
Portocolom |
- |
- |
X |
- |
|
BAHIA AZUL |
Portocolom |
- |
|
|
|
|
BELSANA |
Portocolom |
X |
|
|
|
|
SAN FRANCISCO |
Portocolom |
- |
- |
- |
X |
|
TAMARIX |
Cala
Ferrera/Serena |
X |
- |
X |
X |
|
PLAYA FERRERA |
Cala
Ferrera/Serena |
- |
- |
X |
- |
|
ROTONDA |
Cala
Ferrera/Serena |
- |
|
|
|
|
CALA FERRERA |
Cala
Ferrera/Serena |
X |
X |
X |
- |
|
ROBINSON |
Cala
Ferrera/Serena |
X |
- |
- |
- |
|
FERRERA BEACH |
Cala
Ferrera/Serena |
- |
|
|
|
|
AZUL PLAYA |
Cala
Ferrera/Serena |
- |
|
|
|
|
FERRERA BLANCA |
Cala
Ferrera/Serena |
- |
|
|
|
|
PONENT PLAYA |
Cala
Ferrera/Serena |
X |
X |
X |
X |
|
PLAYA MARINA |
Cala
Ferrera/Serena |
- |
|
|
|
Font: Els
hotels
Sistema
de gestió ambiental:
|
hotel |
zona |
Reciclatge bàsic |
Control
productes |
Formació |
Estalvi
energia |
Gestió
integral |
|
VISTAMAR |
Portocolom |
X |
|
- |
|
|
|
CALA MARÇAL |
Portocolom |
X |
|
X |
|
|
|
PORTOMAR |
Portocolom |
X |
|
- |
|
|
|
ES CORSO |
Portocolom |
X |
|
- |
|
|
|
VILLA HERMOSA |
Portocolom |
- |
|
- |
|
|
|
CECILIA |
Portocolom |
- |
|
- |
|
|
|
BAHIA AZUL |
Portocolom |
X |
|
- |
|
|
|
BELSANA |
Portocolom |
- |
|
- |
|
|
|
SAN FRANCISCO |
Portocolom |
X |
|
- |
|
|
|
TAMARIX |
Cala
Ferrera/Serena |
X |
X |
- |
X |
- |
|
PLAYA FERRERA |
Cala
Ferrera/Serena |
X |
- |
- |
- |
- |
|
ROTONDA |
Cala
Ferrera/Serena |
- |
- |
- |
- |
- |
|
CALA FERRERA |
Cala
Ferrera/Serena |
X |
X |
- |
- |
- |
|
ROBINSON |
Cala
Ferrera/Serena |
X |
X |
- |
- |
- |
|
FERRERA BEACH |
Cala
Ferrera/Serena |
- |
- |
- |
- |
- |
|
AZUL PLAYA |
Cala
Ferrera/Serena |
X |
- |
- |
- |
- |
|
FERRERA BLANCA |
Cala
Ferrera/Serena |
X |
- |
- |
- |
- |
|
PONENT PLAYA |
Cala
Ferrera/Serena |
X |
- |
- |
- |
- |
|
PLAYA MARINA |
Cala
Ferrera/Serena |
- |
- |
- |
- |
- |
Font: Els
hotels
Turisme
nàutic:
El
municipi de Felanitx compta amb dos ports amb embarcacions esportives:
- El
port de Portocolom. Esta gestionat directament per la Comunitat Autònoma. Té un total de 239 amarraments
destinats a embarcacions de menys de deu metres d’eslora. Els amarrements són
del tot insuficients i no se satisfà la demanda dels residents. Els serveis sanitaris es troben amb una
situació higiènica deficient. La falta
de control durant els mesos d’hivern
està convertint el port en un cementiri de vaixells en venda i
semiabandonats, tots ells d’eslora
superior al que està permès per la normativa actual. Molts dels amarraments no
compleixen amb un mínim de seguretat en mal temps.
-
C.N. Portocolom. Es tracta d’una Concessió d’explotació a Club
Nàutic de la dàrsena esportiva situada
dintre del port. Té un total de 384 amarraments per a embarcacions fins a 15
metres. Durant els mesos d’estiu compta amb amarraments per a transeünts
d’eslora fins a 15 metres. Les condicions de seguretat de Portocolom fa que
aquests amarraments no siguin segurs durant els mesos d’hivern i no es puguin
explotar.
Els dos
ports esportius estan al límit de la seva capacitat i amb una important demanda
d’amarraments per a utilització dels
residents. La manca de dragat i les condicions de seguretat del port
converteixen molts dels amarraments amb
llocs només d’estiu i de poc calat.
Turisme
de golf:
Al municipi s’ubica el Camp
Vall d’Or Golf. Les característiques són les següents:
-
Forats: 18
-
Par: 71
-
Barres:
|
5.824 m. |
5.585 m. |
5.084 m. |
4.920 m. |
Altres
serveis:
Dues
oficines de canvi de moneda, dos entres de buceig, un veler que es dedica a fer
xàrters i ofereix diferents tipus de sortides, una “golondrina” amb base a
Portocolom que fa sortides diàries visitant les diferents cales de la zona, una
barca de pesca que es dedica a fer xàrters, lloguers de bicis ....
· Recursos per al desenvolupament de l’economia local
Delegació
Comarcal de la Conselleria de Agricultura i Pesca
Oficina de
la Conselleria de Treball i Formació (SOIB i INEM)
Oficina
de la Conselleria d’Economia, Hisenda
Innovació.
Oficina
del registre de la propietat
Oficina
d’informació turística de Portocolom
(municipal)
Oficina
d’informació turística Cala Ferrera (municipal)
Servei
d’orientació laboral de l’Ajuntament de Felanitx (municipal)
Tècnic en
ocupació i desenvolupament local (municipal)
Associació
hotelera de Portocolom
1.2.3.
L’àmbit laboral
·
L’atur
La
següent gràfica reflecteix les dades
de la població ocupada i aturada mitjana del període entre l’any 2000 i 2003
corresponents al municipi de Felanitx.
Font: Observatori sociolaboral SOIB.(elaboració pròpia)
La població activa (ocupats més aturats) s’ha
incrementat en els darrers quatre anys (2000/03) en 214 persones. S’observa un increment en la població ocupada de 75
persones mentre que el nombre d’aturats
s’ha incrementat en 139 persones.
Aquesta xifra, comparada amb l’augment poblacional de 720 persones, ens
presenta una nova realitat i és que sols un 29’7% dels nous residents s’han
incorporat al mercat laboral, paral·lelament a la tendència del col·lectiu
femení d’abandonar el mercat laboral en èpoques en els que s’intueix recessió
econòmica.
S’ha
incrementat la població de forma més accelerada que ho han fet l’oferta de nous
llocs de treball, encara que aquesta tendència pot canviar de cara a un futur. Felanitx ha perdut
habitats en el darrer any.
Font: Observatori Sociolaboral SOIB. (Elaboració pròpia)
El
percentatge d’aturats respecte a la població activa ha passat d’un 8’2% l’any 2000 a un 10’6% l’any 2003.
L’any
2003, Felanitx comptava amb 547 aturats de mitjana, repartits per igual
entre homes i dones. Però aquestes xifres varien notablement d’un mes a
l’altre, a causa de l’ estacionalitat laboral.
L’atur per
mesos a Felanitx (2003)
Elaboració pròpia. Font: Observatori sociolaboral
del SOIB
Podem
observar a la gràfica anterior com
l’atur oscil·la de 371 aturats del mes de juny a 754 del mes de novembre, el
que suposa un increment del 103 % de l’atur entre el mes de màxima ocupació i
el mes de mínima ocupació.
Evolució
de l’atur per sexes 2000-2003
Elaboració pròpia. Font:
Observatori sociolaboral del SOIB
Aquesta
gràfica anterior reflecteix la dinàmica de l’atur en els darrers quatre
anys diferenciada per sexes. Podem veure que l’estacionalitat del mercat
laboral afecta els dos sexes, però no al mateix temps. Aquestes xifres mostren
la realitat que hi ha a la majoria dels municipis afectats per l’estacionalitat
de l’activitat turística; les dones fan feina de temporada, d’abril a
octubre/novembre, la majoria d’elles a l’hoteleria o a establiments directament
o indirectament relacionats amb el sector serveis.
Els homes
es veuen afectats per l’estacionalitat, però la temporada comença abans al
sector de la construcció i subministraments relacionats amb el turisme.
Si
comparam la forma de la gràfica dels diferents anys, veim que es repeteix,
encara que destaca clarament la tendència de creixement de l’atur entre els
homes i la disminució del nombre de dones que formen part del mercat laboral.
Si
analitzem l’evolució de l’atur a partir de l’edat del demandant, ens
trobam que, en el col·lectiu femení, l’atur es concentra més en el grup d’edat
de 20/25 i 30/35 anys, encara que el grup de 20/25 mostra més dinamisme durant
la temporada d’estiu i el nombre d’aturades minva molt durant aquests mesos.
Pel que fa al col·lectiu masculí i en relació a l’edat, ens trobam que les
xifres varien molt depenent dels mesos, encara que de forma general es
concentra un grup d’homes aturats de més de 55 anys i un col·lectiu dinàmic
entre els 20/30 anys que presenta grans diferències d’un mes a l’altre, encara
que, si tenim en compte el còmput anual, concentra un grup considerable de
persones en atur.
Per nivell d’estudis, els aturats registrats a Felanitx corresponen al nivell de certificat d’escolaritat i EGB
Per activitat
econòmica, l’atur registrat a la Felanitx correspon a
hoteleria , comerç i reparacions i construcció.
L’any 2003 s’han registrat a Felanitx un total de 7.335 contractes: 718 a temps complet, 6.594 de duració determinada i 23 contractes formatius.
Font:
SOIB. (elaboració pròpia)
A la gràfica anterior
es pot observar la dinàmica de
contractació durant l’any 2003 i, de forma diferenciada, l’evolució de cada tipus
de contractació. La més significativa és la contractació de duració
determinada. Els contractes de formació són molt poc significatius i no tenen
representació a la gràfica.
Els contractes
indefinits suposen sols un 9,78% del total de contractes, i es reparteixen de
la següent manera:
-
271 contractes a temps complet (37,74% dels contractes indefinits)
-
88 contractes a temps parcial (12,25 % dels contractes indefinits)
-
359 contractes a fixos discontinus. (49,58% dels contractes indefinits)
Els contractes de
duració determinada (obra i servei, eventual, ...) suposen un 89,89% del total
de contractes, dels que el 10, 05% són a temps parcial. Els contractes formatius
sols suposen un 0,31% del total de contractes. S’han contractat més homes
(65,16%) que dones (34,83%). Per sectors econòmics es reparteixen de la següent manera:
|
Sector econòmic |
Nº contractes |
% |
|
Agricultura |
117 |
1,59 |
|
Indústria |
313 |
4,26 |
|
Construcció |
2.590 |
35,31 |
|
Serveis |
4.315 |
58,82 |
|
Total |
7.335 |
100 |
Font: SOIB.
La durada del contracte
, aproximadament en un 33% són de menys de tres mesos, un 20,20% d’entre 3 i 12
mesos i un 37% de duració indeterminada.
Per edats es reparteixen
de la següent manera:
|
edats |
Nº contractes |
% |
|
16/17 anys |
291 |
4 |
|
18 a 24 anys |
2.002 |
27,3 |
|
25 a 29 anys |
1.470 |
20 |
|
30 a 39 anys |
1.937 |
26,4 |
|
40 a 44 anys |
659 |
9 |
|
45 o més anys |
976 |
13,3 |
|
Total |
7.335 |
100 |
Font: SOIB
Un
darrer aspecte a analitzar, és el de la mobilitat dels treballadors
residents: treballadors que es
desplacen diàriament a treballar a un altre municipi, la capacitat dels diferents municipis per cobrir llocs de feina, que genera amb els seus
residents i la capacitat del municipis per oferir possibilitats de feina a tots
els seus ciutadans. (font: “La
mobilitat laboral dels treballadors de les illes Balears durant l’any 2002”
Observatori Sociolaboral. SOIB)
Felanitx, amb els
municipis de Campos, Ses Salines i Santanyí formen una zona de concentració que ve determinada per les
dinàmiques econòmiques i laborals que es generen entre aquests pobles.
|
Municipi |
Contractes a residents al
municipi |
C. a residents altres municipis de Balears |
C. a residents altres CC.AA |
Contractes a estrangers |
|
Felanitx |
50’3 % |
25% |
14’5% |
10’3 |
|
Balears |
45’8 % |
30% |
16’8% |
7’4 |
Contractes registrats l’any 2002 a treballadors per lloc de
residència
Font: Observatori Laboral
del SOIB
Dels contractes registrats a Balears l’any 2002, un 45’8 % es va
realitzar a treballadors del mateix municipi; un 30%, a treballadors d’altres
municipis; el 16’8%, a treballadors d’altres comunitats i el 7’4 %, a
treballadors estrangers.
Pel que fa als contractes fets a treballadors del mateix municipi,
Felanitx està per damunt de la mitjana de Balears. És un dels
municipis que ocupa a més persones del propi poble .Té poca mobilitat d’entrada
i és un dels municipis més autosuficients (capacitat del municipi per cobrir
els llocs de feina que genera amb treballadors residents), presentant un índex
d’un 66’8%.
S’han contractat persones d’altres pobles i altres comunitats autònomes
per davall de la mitjana de Balears. De moment, no és un dels municipis amb
major incidència, pel que fa als contractes fets a població estrangera.
Del
l’anàlisi del món del treball podrien
concloure que la problemàtica sobre la que hem d’actuar és la següent: l’estacionalitat, la
poca diversificació de l’activitat econòmica i, per tant, dels llocs de feina, el
pobre currículum professional dels desocupats i resistència a la reorientació
professional i formació, la poca
relació que hi ha entre les expectatives de feina dels aturats i les
seves possibilitats reals d’ocupació, l’increment progressiu de l’atur, la
resistència a fer feina fora del municipi, la poca adequació del perfil
dels aturats a les condicions de les ofertes o perfils professionals
sol·licitats pels empresaris, la poca contractació a majors de 45 anys etc.
·
Recursos locals per a l’ocupació
·
Oficina del SOIB. Felanitx
·
Oficina de l’INEM: Felanitx
·
SOL (Servei d’Orientació Laboral de l’Ajuntament de Felanitx)
·
Punts d’informació laboral a Portocolom (amb segellat de targeta)
i Felanitx (Conveni Conselleria de Treball i Formació i Ajuntament de Felanitx)
·
Escola Taller Felanitx Aprèn i Treball (Conveni Conselleria de
Treball i Formació i Ajuntament de Felanitx)
·
Tècnic en Ocupació i desenvolupament local (Conveni Conselleria de
Treball i Formació /Ajuntament)
·
Conveni SOIB/ CCll per a projectes d’interès social. Contractació.
·
Contracte Programa Obj. 3 per a la Formació Ocupacional
(Ajuntament /Conselleria de Treball i Formació)
·
IES Felanitx (garantia social, mòduls professionals) (Conselleria
d’Educació)
·
UGT. Programa de cursos de formació i servei d’orientació laboral
·
CEIMA. Cursos de formació obj. 3 i Pla FIP (Privada)
·
GOL de deixalles. Orientació laboral. (Privada).
1.2.4.
La seguretat Ciutadana
·
La seguretat ciutadana i la conflictivitat social
|
Llei
2/86 forces i cossos de seguretat. Determina les funcions
pròpies, tant de la Policia Local com de la Guàrdia Civil, així com les
funcions compartides. |
La Policia local (informació referida a l’any
2003))
La Policia Local té dues oficines,
una a Felanitx oberta sempre i de cap a cap d’any, i la de Portocolom oberta
durant la temporada, 3 hores diàries.
Equipament:
3 turismes
1 4x4
3 motos
1 furgoneta càrrega
Personal:
23 policies
4 oficials
1 sergent
3 policies de temporada
(estiu)
3 policies turístics
(estiu)
1 oficial i 2 policies en
segona activitat (+55 anys)
2 policies en segona
activitat sense destí (+62anys)
3 policies destinats a
altres activitats municipals
Organització:
Es
fan tres torns al dia, de forma no solapada. A diari estan de servei tres
persones: una a porta i dues de ronda. Els dies festius estan de servei 5
persones.
Durant
l’estiu el servei es reforça amb personal de temporda i s’amplia el servei del port.
Els tipus
de tasca que es realitza es divideix en tasques administratives (atestats,
informes....) que ocupen gran part del temps i les intervencions.
|
Tipus d’intervenció |
Núm. |
|
Denúncies de trànsit |
2.491 |
|
Accidents de trànsit |
246 |
|
Etilometries |
13 |
|
Ocupació de via pública |
1 |
|
Retirada vehicles abandonats |
113 |
|
Denúncies pèrdues |
81 |
|
Denúncies recollides |
187 |
|
Detinguts |
37 |
|
Informes administratius |
263 |
|
Informes jutjat guàrdia |
176 |
|
Altres |
21 |
Policia Local. Intervencions 2003 (Font: Policia Local)
Els problemes
més greus, segons la Policia Local,
són les pandilles juvenils de menors (Portocolom i Felanitx) i els punts
de venda de droga, tant a Felanitx (a sa Sínia i camps d’esports) com a
Portocolom (Carrer Assumpció i Casa del
Mar). S’han incrementat molt les denúncies entre veïnats per problemes de tipus
domèstic, tant perquè es fa una denúncia com perquè se cerca la mediació de la
Policia Local.
La
guàrdia civil (informació referent al període gener/octubre 2004)
En els deu
mesos analitzats, els components de la Unitat de Felanitx han intervingut en un
total de 1.020 actuacions policials, de les que s’han instruït 789 atestats i
s’han realitzat 57 detencions
Detinguts 2004 (Font: Guàrdia Civil Felanitx)
Dels atestats instruïts, 245 corresponen a faltes penals, i s’han aclarit un total de 116 , el 47’3% ; pel que
fa a fets tipificats com a delicte, s’han instruït un total de 493 atestats,
dels que s’han aclarit un total de 67, el 13’6%.
El fet tipificat com a falta més freqüent és el de robatori i
amenaces/insults. Pel que fa a delictes, el més freqüent és el de robatori
contra el patrimoni.
En el capítol relatiu a infraccions administratives, s’han efectuat 17
intervencions relacionades amb L.O 1/92 (drogues) i 12 relacionades amb alarmes
a establiments.
A partir de les dades estadístiques, els punts del municipi més sensibles
són:
|
lloc |
fet |
època |
|
Cases de camp i aïllades |
robatori |
estiu |
|
hotels |
sostraccions |
estiu |
|
c/ Assumpció, Cala Marçal |
seguretat
ciutadana |
hivern |
|
Felanitx/Portocolom |
robatori
bars |
hivern |
Font:
Guàrdia Civil de Felanitx
La Guàrdia Civil de Manacor ens ha transmès, juntament amb les dades anteriors, la següent valoració
qualitativa, que aportam textualment.
“Cabe
destacar un aumento importante en cuanto a denuncias i detenidos por delitos de
malos tractos en el ámbito familiar, hechos que necesitan un gran esfuerzo por parte de las diferentes
administraciones. Por un lado la actuación policial, una vez tenido
conocimiento de un hecho de violencia doméstica, practicando aquellas
diligencias que den a lugar (protección de la victima, detención si cabe del
autor,...); por otro lado la necesidad de la existencia de entes públicos que
presten ayudas a las víctimas de esta violencia de genero, antes y después de
la mencionada denuncia y por consiguiente de la actuación policial mencionada.
En lo
que se refiere al trabajo de esta Unidad en este campo se ha contado con la
colaboración de los Servicios Sociales del Ayuntamiento de Felanitx.
También
se hace importante mencionar el elevado índice de inmigrantes establecidos en
el termino municipal, valoración que es necesario hacerla en una doble
vertiente. De una parte hay que valorarlo en lo relativo al aumento de la
población, de otro hay que tener en cuenta que estos sectores suelen ser
propensos a sufrir discriminaciones
laborales/sociales, hechos tipificados en el Código Penal los artículos
dedicados a la explotación laboral lo que requiere una prevención de estos
ilícitos penales “ (Informe Guardia Civil Felanitx)
Les
actuacions i intervencions que es realitzen des dels Serveis Socials van
dirigides a totes les persones, grups i entitats del municipi i més directament
a aquelles persones que pateixen alguna problemàtica que afecta l’àmbit
personal, familiar i/o social.
Els
serveis socials d’atenció primària estan gestionats directament per
l’Ajuntament. El municipi de Felanitx compta amb els següents serveis:
-
Servei d’informació i orientació.
-
Servei d’atenció a la Tercera Edat.
-
Servei de Menors i Família.
-
Area de la Dona.
-
Mediació Cultural.
Servei
d’informació i orientació.
Aquest
servei pretén informar les persones interessades de tots els recursos socials
que hi ha al seu abast: ajudes econòmiques, ... També orienta les persones que ho necessiten sobre quin
recurs és el més idoni per solventar la seva problemàtica i, si és el cas,
realitza la derivació pertinent a un altre servei més específic.
També
gestiona els tràmits ràpids per sol·licitar diferents recursos que ofereix
l’Ajuntament:
-
Tele-Alarma,
el poden sol·licitar persones majors de 65 anys, discapacitats físics que viuen
sols o dones que pateixen maltractaments.
-
Canvis
Posturals, per a gent amb manca de mobilitat.
Gestionat per la Creu Roja.
-
Menjar
a domicili, dirigit a persones majors de 65 anys i
persones amb discapacitat. Gestionat per la Creu Roja
-
Tramitació
del títol de Família Nombrosa.
-
Sol·licitud
d’ajudes econòmiques i descomptes.
Totes
les persones que vulguin accedir a algun servei dels Serveis Socials han de
passar sempre primer per informació i orientació.
Aquest
servei compta amb una treballadora social i atén el públic amb el següent
horari:
-
Portocolom:
dilluns i dimecres de 9:30 h. a 14 h. Carrer vell marí, s/n. Edifici Casa del
Mar.
-
Felanitx:
dimarts i dijous de 9:30 h. a 14 h. Carrer Major, 37.
-
S’Horta:
divendres de 10 h. a 11h. Bar de la Tercera Edat.
-
Cas
Concos: divendres d’11:30 h. a 12:30 h.
Centre Cívic.
Servei
d’atenció a la Tercera Edat.
L’objectiu
d’aquest servei és atendre totes les demandes de les persones de la Tercera
Edat que necessiten un assessorament més específic i una valoració més
exhaustiva.
El
servei compta amb una treballadora social i 9 treballadores familiars.
La
treballadora social s’encarrega de valorar les demandes i gestiona els recursos
necessaris per solventar la problemàtica de la persona afectada. Si és el cas
deriva l’usuari a un altre servei.
Els
recursos que ofereix aquest servei són:
-
Servei
d’ajuda a domicili. Les treballadores familiars
acudeixen a la llar dels usuaris on desenvolupen tasques com: higiene personal,
tasques domèstiques, vigilància de l’estat de salut, acompanyament a visites
mèdiques,...
-
Tramitació
de sol·licituds a residències de Tercera Edat, estades temporals i centres
d’estades diürna.
-
Tramitació
de pensions.
Servei de
Menors i Família.
Aquest
Servei pretén atendre totes les demandes que estan relacionades amb la
problemàtica de la convivència familiar i els menors en situació de risc.
El
servei compta amb els següents professionals: 1 treballadora social, 2
educadores en medi obert i 1 psicòloga.
Aquests
professionals pretenen fer un acompanyament , seguiment, suport i assessorament
a aquelles famílies i menors d’edat que pateixen alguna problemàtica social.
Així, l’objectiu és ajudar la persona
que ho necessiti, de tal forma que, amb el seu esforç, pugui aconseguir
millorar la seva qualitat de vida.
Les
problemàtiques que s’atenen són:
-
Precarietat econòmica i d’habitatge.
-
Problemes de convivència.
-
Absentisme escolar.
-
Manca d’habilitats parentals.
-
Atenció a menors víctimes de situacions
de conflicte.
-
Menors en situació de risc o exclusió
social.
Per
atendre aquesta problemàtica els professionals del servei compten amb diferents
recursos:
-
Activitats de temps lliure
-
Activitats de reforç escolar
-
Teràpia psicològica.
-
Mediació en conflictes.
-
Aliments de Creu Roja.
-
Renda mínima d’inserció.
-
Serveis de recerca de feina.
-
Acompanyament en situacions de crisi
-
Intervenció psico-social
-
Millora de la capacitat parental
Àrea de la
dona.
Dins
els Serveis Socials existeix aquesta àrea diferenciada, per tal de potenciar
totes les accions que es relacionen amb les dones i la seva participació
social.
Aquesta
àrea pretén desenvolupar petits projectes orientats a la protecció de les
dones, víctimes de violència domèstica, i a la promoció d’activitats en relació
a la dona.
L’Ajuntament
compta amb un conveni amb els Casal de Dones de Llevant per poder atendre les
dones que han d’abandonar la seva llar en situacions de conflicte.
A
més, es disposa de la possibilitat d’accedir al servei de protecció a través
d’un telèfon mòbil i orientació sobre recursos econòmics, psicològics i
jurídics.
En
relació a la promoció de la dona, durant el mes de març, es realitzen
activitats envoltant el Dia de la Dona (8 de març)
Mediació
Cultural. (vegeu àmbit socioeducatiu)
Des
de l’Ajuntament de Felanitx es fa un clar esforç per facilitar la integració de
les persones immigrants que resideixen en el municipi.
És
per aquesta raó que des de fa uns anys té contractat el servei de Mediació
cultural.
Aquest
Servei disposa d’una professional que desenvolupa les funcions de:
-
Suport per a l’escolarització de nins i
nines immigrants.
-
Traducció en les visites mèdiques que
ho sol·licitin.
-
Col·laboració amb altres professionals
de les àrees socials i mestres dels centres educatius.
-
Organització d’activitats per a
d’integració dels immigrants.
Dins
el municipi de Felanitx hi intervenen altres serveis d’atenció social que no
depenen de l’Ajuntament, però que mantenen una estreta col·laboració amb els
Serveis Socials Municipals.
Aquests
Serveis desenvolupen una tasca sense la qual no seria possible complir els
objectius que pretenen els Serveis Socials Generals.
Aquests
són:
CAT: Centre d’atenció al toxicòman (S’ institut)
Residència Tercera Edat (S’institut)
Centre de dia (S’institut)
Transport adaptat (Mancomunitat Sud-Mallorca)
Residència Tercera Eedat Mare de Déu de Sant Salvador
(Fundació)t)
Llar de la Tercera Edat (S’institut)
Servei de Protecció de Menors (S’institut)
Educador Medi Obert dels joves que compleixen mesures
judicials (GB)
Fundació Deixalles.
Caritas.
Centre Migjorn (INTRESS)
Creu Roja (Mancomunitat Sud-Mallorca)
Eix. Servei estructural d’inserció en xarxa (Consell de
Mallorca)
·
El Pla comunitari per a la prevenció de drogues.
Un Pla
Comunitari intenta potenciar totes les iniciatives que afavoreixen la
convivència ciutadana en el territori.
Parteix de
l’estudi de la realitat social del municipi de Felanitx. Aquest estudi es va
fer a través de diferents mecanismes:
-
Tres trobades d’entitats locals, associacions,
professionals i persones interessades.
-
Una enquesta a joves de Felanitx
-
Una recerca de dades a través d’entrevistes a
diferents professionals del municipi: metges, policies, mestres.
A partir
d’aquest estudi es presentaren diferents projectes per millorar la situació del
municipi. Els projectes presentats són els següents: mitjans de comunicació,
serveis socials, tractament ambulatori, centre d’orientació familiar, mediació
de conflictes, escola de pares, programa de competència social, programa entre
tots, programa atreveix-te a pensar, educació vial, projecte de diagnòstic,
punts d’informació juvenil, casal de joves, alternatives a l’oci, promoció
d’activitats, foment de l’ocupació.
En la
tercera trobada realitzada el 20 de març de 2004, ja es veren els primers
resultats del Pla, amb l’exposició de diferents serveis posats en marxa fins
aleshores:
-
Escola de Pares i Mares (Regidoria d’afers Socials i
Projecte Home)
-
Programa Entre Todos (IES Felanitx)
-
Consulta Jove (IBSALUD)
-
Servei d’Orientació Laboral (Ajuntament)
-
Cursos lúdics (Regidoria d’Esports i Regidoria
d’Educació)
-
Centre d’atenció al toxicòman (Consell de Mallorca)
-
Centre d’informació Jove (Regidoria de Joventut)
-
Servei d’Orientació Familiar (Regidoria d’Afers
Socials)
-
Educació Vial (Protecció Civil)
En aquesta
trobada es plantejaren noves necessitats i nous projectes. S’arribà a la
conclusió de la necessitat de posar en marxa projectes relacionats amb els
següents temes:
-
Casal de
Joves
-
Prestació
social per a joves
-
Mediació
de conflictes
-
Formació
-
Oci
alternatiu
El Pla
contempla la participació ciutadana a través de l’equip de feina format per
persones de diferents àmbits que, de forma voluntària, impulsen les propostes
sorgides en les trobades comunitàries. La seva tasca consisteix en fer
contactes entre associacions, l’ajuntament, entitats i persones per promoure les
propostes sorgides.
1.2.4. l’àmbit socioeducatiu
Analitzarem
aquest àmbit des de tres perspectives. Els diferents recursos educatius per a
menors (escoles infantils, primària, secundària, batxiller i formació professional
i/o ocupacional), l’educació d’adults, la presència dels felanitxers a l’àmbit
universitari i, per acabar, el paper de
la mediadora cultural i la seva intervenció respecte a la població escolar i la
comunitat educativa.
·
Escoletes i guarderies
Al municipi
de Felanitx hi ha actualment tres escoletes o guarderies per a nins i nines de
0-3 anys: la de Portocolom, s’Horta i la vila. Les dues primeres són de gestió
privada encara que la de Portocolom és de titularitat municipal. La de Felanitx
és privada i pertany al Colegi Sant Alfons. Les tres reben subvenció municipal. (les dades corresponen al curs 2003/04)
Escoleta
de Portocolom: té un total de 48 alumnes entre 0 i 3 anys i 4
educadores. El centre està ubicat a un edifici llogat per l’Ajuntament. No està
autoritzada per la Conselleria d’Educació i Cultura.
Guarderia
de s’Horta: Té un total de 54 alumnes entre 0-3 anys i 5
educadores. Està gestionada per la mateixa empresa que la de Portocolom. No
està autoritzada per la Conselleria de
Educació i Cultura.
Guarderia
de Sant Alfons: Ubicada a Felanitx, té un total de 108 alumnes i 10
educadors/es. És privada i subvencionada per l’Ajuntament.
Els
recursos actuals per a nins i nines de 0-3 anys han donat servei a un total de
210 infants, xifra que està per davall de les necessitats del municipi.
La
distribució geogràfica de la població del municipi fa necessari crear recursos educatius i per a la
conciliació de la vida familiar i laboral en els principals nuclis de població,
flexibilitzar al màxim els horaris i serveis, sobretot en temporada de màxima
ocupació de les mares. La poca informació que
té al respecte, fa necessari
aprofundint en aquest tema i planificar els recursos atenent a: la tendència de creixement de la població
infantil i la redistribució territorial
de la població.
·
Centres d’infantil i primària
|
C.P.JOAN CAPÓ. FELANITX |
||||
|
nivell |
grups |
núm.
alumnes |
mestres
tutors |
altres |
|
Infantil 3 anys |
3 |
60 |
3 |
16 professors sense especificar-ne les
funcions |
|
Infantil 4 anys |
3 |
51 |
3 |
|
|
Infantil 5 anys |
3 |
61 |
3 |
|
|
1r primària |
3 |
68 |
3 |
|
|
2n primària |
4 |
82 |
4 |
|
|
3r primària |
3 |
71 |
3 |
|
|
4t primària |
3 |
83 |
3 |
|
|
5è primària |
3 |
77 |
3 |
|
|
6è primària |
3 |
84 |
3 |
|
|
total |
|
645 |
28 |
16 |
Font: La
pròpia escola. Matrícula curs 2003/04
|
C.P. CAS CONCOS |
||||
|
nivell |
grups |
núm.
alumnes |
mestres
tutors |
altres |
|
Infantil 3 anys |
|
6 |
2 |
Tres
mestres itinerants a temps parcial (1 PT
logopèdia, 1 professor de música i 1 de religió) |
|
Infantil 4 anys |
|
11 |
||
|
Infantil 5 anys |
|
9 |
||
|
1r primària |
|
5 |
4 |
|
|
2n primària |
|
4 |
||
|
3r primària |
|
9 |
||
|
4t primària |
|
8 |
||
|
5è primària |
|
10 |
||
|
6è primària |
|
11 |
||
|
total |
|
73 |
6 |
3 |
Font: La
pròpia escola. Matrícula curs 2003/04
|
C.P. S’HORTA |
||||
|
nivell |
grups |
núm.
alumnes |
mestres
tutors |
altres |
|
Infantil 3 anys |
|
13 |
4 |
5 a temps complet i 3 mestres
itinerants a temps parcial (1 PT
logopèdia, 1 professor de música i 1 de religió) |
|
Infantil 4 anys |
|
17 |
||
|
Infantil 5 anys |
|
26 |
||
|
1r primària |
|
18 |
6 |
|
|
2n primària |
|
21 |
||
|
3r primària |
|
21 |
||
|
4t primària |
|
24 |
||
|
5è primària |
|
28 |
||
|
6è primària |
|
24 |
||
|
total |
|
192 |
10 |
8 |
Font: La
pròpia escola. Matrícula curs 2003/04
|
C.P. S’ALGAR. PORTOCOLOM |
||||
|
nivell |
grups |
núm.
alumnes |
mestres
tutors |
altres |
|
Infantil 3 anys |
2 |
25 |
5 |
6 a temps complet i 2 mestres
itinerants a temps parcial (1 PT
logopèdia, 1 professor de de religió) |
|
Infantil 4 anys |
2 |
31 |
||
|
Infantil 5 anys |
1 |
25 |
||
|
1r primària |
2 |
23 |
12 |
|
|
2n primària |
2 |
34 |
||
|
3r primària |
2 |
27 |
||
|
4t primària |
2 |
29 |
||
|
5è primària |
2 |
29 |
||
|
6è primària |
2 |
48 |
||
|
total |
|
271 |
17 |
8 |
Font: La
pròpia escola. Matrícula curs 2003/04
|
COL·LEGI SANT ALFONS. FELANITX |
||||
|
nivell |
grups |
núm.
alumnes |
mestres
tutors |
altres |
|
Infantil 3 anys |
2 |
51 |
6 |
1. Suport educ. 1 anglès inf./prim 1 educació física 1 música 1 compensatòria 1 PT inf./prim. |
|
Infantil 4 anys |
2 |
50 |
||
|
Infantil 5 anys |
2 |
52 |
||
|
1r primària |
2 |
52 |
12 |
|
|
2n primària |
2 |
50 |
||
|
3r primària |
2 |
44 |
||
|
4t primària |
2 |
57 |
||
|
5è primària |
2 |
47 |
||
|
6è primària |
2 |
56 |
||
|
total |
|
459 |
18 |
6 |
Font: La
pròpia escola. Matrícula curs 2003/04
·
Secundària,
batxillerat i formació professional
IES FELANITX |
|||
|
nivell |
curs |
alumnes |
grups |
|
ESO |
1rcurs |
126 |
6 |
|
2n curs |
206 |
9 |
|
|
3r curs |
155 |
7 |
|
|
4t curs |
133 |
5 |
|
|
Batxillerat |
1r curs |
98 |
7 |
|
2n curs |
91 |
4 |
|
|
FP grau mitjà jardineria |
1r curs |
5 |
1 |
|
2n curs |
2 |
1 |
|
|
FP grau mitjà gestió
administrativa |
1r curs |
54 |
2 |
|
2n curs |
20 |
1 |
|
|
FP grau mitjà electricitat |
1r curs |
21 |
1 |
|
2n curs |
15 |
1 |
|
|
FP grau superior
administració i finances |
1r curs |
15 |
1 |
|
2n curs |
14 |
1 |
|
|
FP grau superior recursos
naturals |
1r curs |
12 |
1 |
|
2n curs |
11 |
1 |
|
|
Iniciació professional
electricitat |
|
15 |
1 |
|
Iniciació professional
jardineria |
|
12 |
1 |
|
TOTAL |
|
1005 |
|
|
|
|||
|
PROFESSORAT |
115 |
||
Font:
Pagina web IES Felanitx. Matrícula curs 2003/04
COL·LEGI SANT ALFONS |
|||
|
nivell |
curs |
alumnes |
grups |
|
ESO |
1rcurs |
57 |
2 |
|
2n curs |
60 |
3 |
|
|
3r curs |
52 |
2 |
|
|
4t curs |
45 |
2 |
|
|
TOTAL |
|
|
|
|
|
|||
|
PROFESSORAT
|
18 |
||
|
|
|||
Font: La pròpia escola. Matrícula
2003/04
L’ajuntament
té un conveni amb la Conselleria d’Educació pel funcionament de l’Escola
d’Adults. Està ubicada al C.P Inspector Joan Capó de Felanitx. Compta amb dos
mestres, un que depèn de la Conselleria d’Educació (coordinador) i un altre de
l’Ajuntament.
Tota la
formació, a excepció de català/castellà (Portocolom) s’imparteix a Felanitx de
dilluns a divendres en horari d’horabaixa (18/22 h.)
|
Matèria |
2003/04 |
2004/05 |
|
Alfabetització |
6 |
5 |
|
Consolidació |
7 |
6 |
|
Català
inicial |
10 |
12 |
|
Castellà |
30 |
18 |
|
Preparació
ESPA |
19 |
22 |
|
Preparació
accés Grau Mitjà |
7 |
5 |
|
Català
A |
18 |
20 |
|
Català
B |
34 |
43 |
|
Català
C |
18 |
25 |
|
Anglès |
12 |
13 |
|
total |
161 |
169 |
Matrícula educació
adults. (Font:
Escola Adults)
·
Presència dels felanitxers a l’àmbit
universitari
El
Centre Universitari, neix d’un
conveni de la UIB i l’Ajuntament de Felanitx, firmat el 4 de juliol de 2000. La
seva ubicació va ser en un inici a la Casa de Cultura, que es traslladà a la biblioteca municipal el mes de maig de
2004.
Els objectius
del centre són:
ü
Donar informació i orientació universitària
ü
Facilitar els tràmits administratius amb l’UIB
ü
Gestionar activitats que suposin un apropament del
món universitari amb la ciutadania de Felanitx
ü
Promoure la participació ciutadana en actes de caire
universitari que es dugui a terme al municipi
Es
desenvolupen dos tipus d’accions:
ü
Procés d’automatrícula a la UIB: S’ha realitzat 48
assessoraments i la formalització de 22 matricules en el darrer curs 2004/2005
ü
Atenció personalitzada: informació de forma
presencial i telefònica. No hi ha registre d’usuaris.
El centre
compta amb quatre ordinadors connectats en xarxa i la dedicació a temps parcial
d’una informadora.
El
municipi de Felanitx te firmat un conveni
de col·laboració educativa amb la UNED i amb a UIB , a través del qual els
estudiants universitaris del terme municipal que estiguin matriculats al
“practicum” de la seva carrera, podran realitzar les pràctiques de formació a
l’Ajuntament de Felanitx.
|
Nombre d’alumnes matriculats per carrera |
|||||||
|
|
1997/98 |
1998/99 |
1999/00 |
2000/01 |
2001/02 |
2002/03 |
2003/04 |
|
Administració i direcció
d’empreses |
4 |
5 |
8 |
14 |
13 |
13 |
15 |
|
Biologia |
7 |
12 |
17 |
14 |
16 |
13 |
11 |
|
Bioquímica |
1 |
- |
- |
- |
- |
- |
1 |
|
Ciències empresarials |
18 |
19 |
22 |
19 |
23 |
21 |
19 |
|
Diplomatura en turisme |
- |
2 |
6 |
9 |
11 |
9 |
15 |
|
Dret |
27 |
25 |
18 |
16 |
12 |
12 |
9 |
|
Economia |
9 |
10 |
11 |
9 |
7 |
8 |
7 |
|
Educació social |
2 |
2 |
2 |
1 |
1 |
2 |
2 |
|
Empresarials |
3 |
- |
- |
- |
- |
- |
- |
|
Enginyeries |
9 |
12 |
12 |
16 |
25 |
28 |
32 |
|
Filologies |
6 |
8 |
10 |
11 |
11 |
13 |
14 |
|
Filosofia i lletres |
8 |
3 |
3 |
1 |
1 |
- |
1 |
|
Física |
- |
2 |
- |
- |
1 |
3 |
4 |
|
Fisioteràpia |
- |
- |
- |
- |
1 |
1 |
6 |
|
Geografia |
5 |
5 |
5 |
3 |
3 |
4 |
3 |
|
Història |
6 |
7 |
6 |
9 |
7 |
9 |
10 |
|
Infermeria |
5 |
6 |
5 |
2 |
5 |
7 |
9 |
|
Informàtica |
- |
- |
1 |
- |
- |
- |
- |
|
Matemàtiques |
1 |
1 |
4 |
2 |
2 |
2 |
3 |
|
Magisteri |
24 |
23 |
32 |
28 |
32 |
34 |
39 |
|
Pedagogia/psicopedagogia |
5 |
4 |
5 |
6 |
5 |
5 |
5 |
|
Psicologia |
5 |
4 |
9 |
8 |
11 |
10 |
10 |
|
Química |
1 |
3 |
7 |
8 |
9 |
9 |
8 |
|
Relacions laborals |
14 |
15 |
24 |
21 |
17 |
18 |
15 |
|
T. d’empreses i activitats
turístiques |
16 |
10 |
9 |
2 |
- |
- |
- |
|
Títol superior de turisme |
1 |
2 |
2 |
2 |
- |
- |
- |
|
Treball social |
3 |
3 |
4 |
2 |
3 |
6 |
5 |
|
TOTAL |
180 |
183 |
222 |
203 |
216 |
227 |
243 |
Font: UIB (elaboració pròpia)
El nombre
de matriculats a estudis universitaris es pot observar que ha presentat una
tendència ascendent en el darrers anys. Al llarg d’aquests anys, Magisteri i
Ciències Empresarials han estat les carreres més estudiades. Però observam
també que Dret, ha passat de 27 matriculats el curs 1997/98 a sols 9
matriculats el darrer curs. Pel contrari,
les enginyeries han passat de 9 matriculats a 32 en el darrer curs 2003/04.
L’enginyeria amb més èxit és la tècnica en informàtica de sistemes. Els alumnes
matriculats a estudis destinats al sector del turisme, relacions laborals, ha mantingut una constant al llarg dels anys
dels que tenim dades. Les altres carreres són menys representatives si
consideram el nombre de persones matriculades.
Els
alumnes de primària de nuclis de població que no tenen centre escolar s’han de
desplaçar al més pròper. Els alumnes de
secundària de tot el municipi s’han de desplaçar a Felanitx a l’institut o al Col·legi Sant Alfons. En
el mateix cas estan els alumnes de formació professional.
Els
estudiants universitaris no compten amb cap autobús específic que els faciliti
el desplaçament a la UIB. És per aquest motiu pel que la majoria es traslladen
a viure a Palma.
El
municipi de Felanitx compta des de l’any
2001 amb una mediadora cultural,
subvencionada per la Conselleria d’Educació i Cultura del Govern Balear.
El
mediador cultural és un tercer imparcial amb coneixements de dues
comunitats entre les quals fa d’intermediari (idioma, costums, mecanismes
socials...); també és un tècnic especialitzat que servirà de pont d’enllaç entre
la població immigrada i la ciutadania autòctona. Té com a objectiu fomentar i
potenciar la participació de les persones d’origen estranger en la via social i
publica del municipi.
Les
actuacions es desenvolupen en dues línies: a través de les intervencions de
col·laboració amb els professionals
dels diferents àmbits i amb els usuaris (famílies i alumnes dels centres escolars).
Actua a
diferents àmbits: educatiu, sanitari, serveis socials, cultura, etc. Té una
dedicació de 35 hores setmanals.
Segons dades
facilitades per la mediadora cultural, a Felanitx hi ha 201 famílies de
magrebins, 3 de ucraïnesos, 2 de polonesos i algunes de procedència
sud-americana. Pel que fa als alumnes dels centres educatius del municipi,
s’atenen 200 alumnes magrebins i 6
polonesos i ucraïnesos.
Els motius
de les intervencions fetes en els centres educatius durant el curs escolar
2003/04 són els següents: excursions i sortides, matrícula, higiene, avís de
visita a l’escola, sanitat, reunió amb els pares, despreocupació familiar,
traducció i absentisme.
Amb els
serveis socials s’han tractat els segments temes: l’absentisme escolar, la
traducció per facilitar l’accés als ajuts socials i la realització d’activitats
lúdiques per propiciar la integració dels joves magrebins.
Al centre
de salut s’han efectuat un total de 148 intervencions de traducció, ajuda a la
tramitació de documentació, etc.
Les
intervencions realitzades amb les famílies són bàsicament d’apropament, amb
l’objectiu de conèixer les necessitats i d’informació i acompanyament.
Pel que fa
a les activitats de participació ciutadana, l’objectiu és el d’establir relacions de convivència
intercultural entre emigrants i autòctons en el marc territorial, residencial i
veïnal.
La
valoració de totes les actuacions realitzades és, en general, positiva.
1.2.7.
L’àmbit socio-sanitari
·
La salut
comunitària
Afrontar
els problemes de la sanitat comunitària requereix accions i iniciatives a molts
de fronts.
La
cobertura sanitària és en general bona. Els problemes sanitaris estan més
relacionats amb qüestions socials.:
-
Problemàtica dels joves i l’elevat consum d’alcohol,
drogues, etc., que tenen conseqüències
directes en la salut (accidents de trànsit, comes etílics, sobredosis...)
-
Problemàtica de les famílies desarrelades: manca de
control sanitari continuat, falta de seguiment dels programes de
vacunació, aplicació de programes de
prevenció...
-
Les malalties més comunes estan molt relacionades amb
costums i usos socials d’una societat opulenta amb elevat nombre de casos
d’obesitat, diabetis i hiperlipidèmies, així com també un elevat consum d’ansiolítics i antidepressius.
·
Els recursos sanitaris públics: assistència primària
Segons el
Pla Territorial de Mallorca, Felanitx pertany a la Zona 2 (Manacor). Aquesta
zona comprèn 7 zones bàsiques de salut que agrupen 14 municipis. Suposa el 37%
del territori de Mallorca. Serveix a una població que supera els 16% del
població total de l’illa.
La zona
bàsica de salut de Felanitx (zona 9) compta amb un centre de salut i tres
centres d’assistència: Cas Concos, Portocolon i s’Horta.
Fundació
Residència Mare de Déu de Sant Salvador: La seva forma jurídica és de fundació, i els tres patrons són la
Parròquia de Sant Miquel, l’ajuntament de Felanitx i la congregació de Germanes
de la Caritat.
Té un total de 55 places per a persones de la Tercera Edat vàlides en el
moment de d’ingrés. Actualment té una ocupació del 100%. La totalitat de places
va dirigida a persones del municipi.
L’equip de professionals que hi fan feina està format per: 2 infermeres,
4 auxiliars de geriatria, 4 persones de neteja i bugaderies i 2 cuineres.
Es dóna aquest servei des de 1820, any que es fundà l’hospital (Hospici
de Felanitx)
Residència
per a persones majors de Felanitx: És
una residència per a persones majors assistides. El centre depèn de S’Institut
(Institut de Serveis Socials i Esportius de Mallorca) del Consell Insular. Els
residents i usuaris de centre d’estades diürnes, paguen respectivament el 75 i 25% dels seus ingressos. Està
dirigida a tota la població de Mallorca.
Disposa de 100 places de residència i 12 d’estades diürnes. Actualment té
una ocupació del 100 per cent, pel que fa a les places de residència, i el 33’3
% com a centre de dia.
La residència l’ocupen persones majors assistides que pateixen una
patologia crònica o invalidant que els impedeix valer-se per elles mateixes i,
per això, necessiten tercers o ajuda. Quasi el 50% dels residents pateixen
qualque tipus de demència.
En total hi treballen 94
funcionaris i treballadors. A través de contractes de serveis hi treballen 5
cuineres, 1 netejadors de vidres, i un vigilant. El servei de jardineria està
contractat a APROSCOM. Es contracta treballadors per a les substitucions de
baixes, accidents laborals i vacances.
Els treballadors, per categories estan distribuïts de la següent manera:
Direcció
i administració: 8 ( 1 director, 1
administradora, 1 administratiu, 1 auxiliar administratiu, 4 ordenances)
Personal
assistencial: 58 (1 metge, 1
coordinadora d’infermeria, 1 fisioterapeuta, 1 terapeuta ocupacional, 9
diplomats en infermeria, 45 auxiliars en infermeria)
Persona
de serveis: 28 (2 governantes, 1
responsable de magatzem, 1 responsable de manteniment, 2 oficials de
manteniment, 22 cambrers-netejadores)
Personal
que depèn d’empreses contractades:
8 (2 cuineres 4 ajudants de cuina, 1 netejadora de vidres, 1 vigilant de
seguretat, treballadors discapacitats a temps parcial per al manteniment de
jardineria.)
-
Mútua Balear d’accidents de
treball de la Seguretat Social
-
Centre d’anàlisis
biològiques S. A
-
Centre Mèdic Felanitx S.L.
-
Centro Medico Cas Corso
-
Policlínica Llevant S.L.
-
Dentistes: Felanitx:4
-
Medicina general: 3
-
Oculista: 1
-
Felanitx: 6
-
Portocolom: 1
-
S’Horta: 1
-
Felanitx: 2
-
Felanitx: 2
1.2.8.
L’àmbit sociocultural
A aquest
àmbit ens interessa fer una volta pels diferents signes i esdeveniments festius
i folklòrics, conèixer els equipaments culturals (públics i privats) i la
programació d’activitats culturals i lúdicofestives.
·
Festes i activitats culturals
Beneïdes
de Sant Antoni. Es realitzen a tots els llogarets del terme. Les
més conegudes són les de dia 27 de gener a es Carritxó i el diumenge després a
Felanitx.
Foguerons
de Sant Antoni. Es fan per iniciativa dels batles de barri i
regidor de festes. Cada llogaret tria el dia que vol fer el fogueró.
S’intenta unificar el dia dels
foguerons que se celebren al municipi.
“Sa
Rua Felenitxera”. Festa de carnaval el darrer dissabte abans de
Quaresma. L’organitza l’ajuntament i les persones que hi participen. Es dóna una subvenció a qui vulgui fer una
carrossa.
Processons
de Setmana Santa. Els dimarts, dijous i divendres Sant. Les organitza
la parròquia. El davallament l’organitza Sant Alfons a través de la Confraria del Crist de la Bona Mort de la creuada de l’Amor Diví.
“El
devallament”. El divendres Sant en el replà de l’església
parroquial.
Diumenge
de Pasqua. “S’encontrada” a la plaça de sa font, concert de la
Banda de Música a la Plaça de s’Arraval, els “Salers” canten pels carrers de
Felanitx.
“Setmana
de música”. La darrera quinzena de maig.
Festa
patronal de s’Horta. Dia 15 de maig, el dia de Sant Isidre. Se celebra
amb una paella gegant.
Sant
Joan. Dia 24 de juny, surt a ballar Sant Joan Pelós
Festa
de Portocolom. El dia del Carme, se celebra la processó de les
barques per dintre del port.
Festa
patronal de Santa Margalida. Dia 20 de juliol, surten a
ballar els cavallets i s’organitza una ballada popular.
Festes
de Sant Agustí. La setmana del 28 d’agost. Diferents actes i les
famoses verbenes.
Festes
patronals de Cas Concos des Cavaller. Dia 10 de setembre.
Romeria
al Puig de Sant Salvador. El segon diumenge de setembre.
Festes
de Nadal. Dia 24 cant de la Sibil·la a totes les esglésies de
Felanitx.
Verbenes
des Mollet d’en Perelló. Ho organitza la regidoria de
festes.
Sopar
a penyes. Ho organitza l’Ajuntament.
Cinema
a la fresca. Ho organitza l’Ajuntament
Pintades infantils. Ho
organitza l’associació de veïns de Portocolom i l’Ajuntament.
Festival infantil.
Ho organitza Estrigassons Pillos
Nit de llinternes. Organitzat
per l’Ajuntament.
Consversa a la fresca.
Escola de S’Algar de Portocolom. Ho
organitza el Centre Cultural
Sant
Joan Pelós. Home que representa
Sant Joan Baptista, que des d’antic acostuma a passejar-se pels carrers
de Felanitx el 24 de juny, ballant al so
d’una música pròpia i acompanyat dels
tocadors de violí, guitarra i flauta.
Els
cavallets. Conjunt de danses rituals l’origen dels quals es
remunta a la fundació del convent de Sant Agustí l’any 1603. Surten a blavor el
dia dels patrons (Santa Margalida i Sant Agustí). Els cavallets el formen 7
infants, nins i nines entre 10 i 13 anys, dels que 6 duen un figura de cavall
passada pel cos.
Els
salers. Grup de joves, que el dia de Pasqua dematí, vestits
amb indumentària típica, canten pels carrers de Felanitx, acompanyats amb
instruments musicals, una botella d’esperit i caramels per donar als que els
convida a panades i robiols.
S’estol
d’es Gerricó. Grup folklòric de cant i ball mallorquí, creat l’any
1964. Actuen a quasi totes les festes de Felanitx. Actua a dintre i fora de
Mallorca.
S’Abeniara:
Grup folklòric de cant i ball mallorquí, constituït l’any 2003 per joves del
municipi. Actuen per les festes del municipi i dels voltants.
Biblioteca
i arxiu:
(Les dades
de la biblioteca són referents al
període que va de dia 15 de setembre de 2003 a 30 d’agost de 2004).
l’Ajuntament de Felanitx té un conveni de col·laboració amb el Consell Insular
de Mallorca per al desenvolupament i ordenació dels serveis bibliotecaris
públics des de 1995.
|
CONSULTES
EN SALA |
||
|
ANY
2003/04 |
CONSULTES
|
INERNET |
|
1.537 |
1.251 |
|
|
PRÉSTEC |
||
|
ANY
2003/04 |
FONS
PROPI |
INTERBIBLIOTECARI |
|
3.661 |
61 |
|
|
USUARIS |
||
|
ANY
2003/04 |
CARNETS |
VISITES |
|
509 |
11.301 |
|
|
VISITES |
|||||
|
ANY
2003/04 |
ESCOLARS |
ALTRES
COL·LECTIUS |
|||
|
centres |
escolars |
centres |
assistents |
||
|
6 |
471 |
3 |
41 |
||
|
ACTIVITATS
D’EXTENSIÓ CULTURAL |
|||||
|
ANY
2003/04 |
ACTIVITATS |
ASSISTENTS |
|||
|
3 |
128 |
||||
|
FONS
BIBLIOTECARI (10/10/04) |
||
|
EXEMPLARS |
PUBLICACIONS
PERIÒDIQUES FIXES |
ALTRES
PUBLICACIONS PERIÒDIQUES |
|
13.740 |
10 |
20/25 |
Els fons
bibliotecari prové de: adquisició
municipal, del CIM i de donacions particulars.
La
Biblioteca ocupa un edifici de 5 plantes situat al centre de la vila. Hi
treballen tres persones (dues a jornada
completa i una a mitja jornada).
Casa de
cultura:
El Centre
Cultural de l’Ajuntament de Felanitx és des de fa 15 anys l’eix fonamental de
la cultura del municipi i l’entitat que du a terme gran part de les iniciatives culturals que s’organitzen al
municipi.
És una
entitat autònoma. Està regida per 12 membres: 10 vocals el Regidor de
Cultura i un president/director. En
aquest moment està format per un representant da cada partit polític amb
representació al Ple, menys en el cas del PSM, partit que en el seu moment
renuncià a la representació per no estar d’acord en la política i el
funcionament del nou Consell, una vegada
constituït.
Les
finalitats del Centre Cultural són:
·
Potenciar i revitalitzar la cultura del municipi
·
Impulsar i donar a conèixer els artistes de Felanitx
i de l’illa
·
Apropar la cultura als ciutadans
El centre
cultural centralitza quasi la totalitat de les activitats culturals que se
programen en el municipi. El programa se realitza conjuntament amb la Regidoria
de Cultura. L’Ajuntament finança en la totalitat el funcionament i les
activitats, despeses que es contemplen en el pressupost municipal anual.
|
2004 |
2005 |
|
126.566 € |
81.000 € |
La
distribució del pressupost en el any 2004 és la següent:
|
Concepte |
€ |
|
Instal·lacions i maquinària |
7.807 |
|
Despeses de protocol |
329 |
|
Publicitat |
27.727 |
|
Activitats |
62.394 |
|
Neteja i vigilància |
15.285 |
|
Altres |
13.018 |
Les
activitats que s’organitzen es realitzen en els següents espais: la Casa de
Cultura, l’Auditori Municipal, al
Local dels Jardins del Rei a Portocolom o als locals públics dels altres nuclis
de població.
Des de fa
poc temps s’ha establert la col·laboració amb la Fundació Barceló des que s’ha obert una seu d’aquesta
fundació Felanitx.
Amb
col·laboració amb IBATUR per al
programa Hivern a Mallorca, es fan tot
un seguit de concerts a Felanitx, Cas concos, s’Horta i Portocolom.
Fundació
Museu Cosme Bauçà:
Mossèn
Cosme Bauçà morí l’any 1959 i deixà la seva casa i una part dels seus béns per a la constitució d’un museu. L’entitat
es constituí l’any 1962. El museu fou inaugurat l’any 1963. La biblioteca
compta amb més de 4.500 llibres i 300 manuscrits especialitzats en temàtiques
de Mallorca i Felanitx. El museu reuneix gran quantitat d’aparells, eines de
tota classe d’oficis procedents de donacions, formant actualment una gran
col·lecció de caire etnològic. Compta també amb una important col·lecció
d’objectes prehistòrics i arqueologies procedents d’una donació, una col·lecció
d’ivoris de gran valor, monedes, quadres, fotografies, gravats... Des de l’any
200, la fundació ha incorporat al seu patrimoni una casa, deixada amb herència
per un veí del municipi i situada a n’es Carritxó.
Escola
de Música:
L’escola de Música i Dansa Pare Aulí de Felanitx, va ser creada per
l’ajuntament l’any 1946, però l’època moderna de l’escola comença l’any 1972,
després d’uns anys de certa decadència.
L’escola, que en els seus inicis, fou principalment dirigida a la
formació de músics per integrar-se a la banda de música existent, ha vist
ampliada la seva oferta educativa, incorporant a poc a poc noves assignatures.
A més de llenguatge musical i els instruments de vent i percussió,
s’imparteixen classes de cor, guitarra, piano, violí, així com tallers de
música tradicional. Des de 2003/04 es va incloure la Dansa dins del Pla
d’estudis.
Des de l’any 1986 va pertànyer a
l’antiga xarxa d’Escoles de Música de la Conselleria d’Educació i
Cultura del Govern Balear i com a conseqüència de l’entrada en vigor del Decret 37/1999 es convertí l’any 2001
amb Escola de Música reconeguda per la
Conselleria d’Educació i Cultura. Des del curs 99/00 és Aula d’ampliació del
Conservatori de les Illes Balears. A partir del 2002/03 s’autoritzà aquesta
escola a imparti de forma oficial el grau elemental de Música.
El mes de novembre de 2004, la Conselleria d’Educació i Cultura i
l’ajuntament signaren un protocol per a la construcció d’un nou edifici.
Estudis reglats: Grau elemental (llenguatge musical, cor, oboè, flauta,
clarinet, saxofon, trompeta, trompa, trombó, piano, violí, percussió.
No reglats: música i moviment, iniciació al llenguatge musical per a
infants, iniciació al llenguatge musical per a adults, xeremies, flabiol i
tamborí, oboè, flauta, clarinet, saxofon, trompeta, trompa, trombó, tuba,
piano, violí, percussió, cant, llenguatge musical 1r Grau mitjà, orquestra,
dansa contemporània.
Sales
d’exposicions:
Felanitx compta amb les següents sales d’exposició:
Centre Cultural (Felanitx), Fundació Barceló (Felanitx), Anna Causi,
Peter Dürr-Mary Hoffman, Als Jardins del Rei (Portocolom).
Des de Joventut funcionen tres projectes: El centre d’informació Jove,
el Punt d’informació Jove i el projecte de Dinamització Jove
El
centre d’Informació Jove de Felanitx. Està situat a la carretera de Felanitx a Campos . Està obert 20h.
Setmanals. Obri tots els dies, dos dies el matí i tres dies l’horabaixa. Està
atès per una persona.
El
punt d’informació jove de Portocolom. Està situat a l’avinguda Cala Marçal de Portocolom. Està obert 12 hores setmanals, un de matí i dos
horabaixes.
Els destinataris d’aquestes actuacions són la població en general ,
però prioritàriament els joves entre 15 i 30 anys. Els usuaris que més
utilitzen el servei són joves entre 18 i 25 anys amb una formació acadèmica
mitjana i nivell socioeconòmic mitjà. Les demandes més freqüents són les
relacionades amb la formació (formal i no formal) seguides d’activitats
lúdiques.
Durant l’any 2004 es realitzaren i resolgueren 400 demandes
registrades, encara que les consultes no registrades incrementarien questes
xifres.
Les funcions que es realitzen des del centre són:
-
Informatives (plafons,
publicació quinzenal, informació a mitjans de comunicació, infomòbil,
informació a instituts, ....)
-
De dinamització.
(Projecte de dinamització). Durant el 2004 s’han organitzat les següents: Diada
de joventut esports i família, davallada als inferns, Zon@ K, Diada Mulla’t,
diada d’oci juvenil a Portocolom, diades a s’Horta i Cas Concos, III GimcaMa
nocturna, Fira Jove, Contrarellotge fotogràfica. Moltes d’aquestes actuacions
ja es vénen consolidant d’anys enrere.
1.2.9. Àmbit esportiu
·
Equipaments esportius
El municipi de Felanitx compta amb
instal·lacions esportives en els distints nuclis de població:
A Felanitx hi ha el Complex Esportiu Municipal de Sa Mola format pel
Camp d’Esports i el Poliesportiu Guillem Timoner. També hi ha el camp municipal
de futbol d’es Torrentó, les pistes poliesportives del Parc Municipal de Sa
Torre, i les pistes poliesportives del col·legi Joan Capó
A Portocolom hi ha la pista poliesportiva de s’Algar
A s’Horta hi ha el Camp
Municipal de Futbol de Sa Lleona i les pistes poliesportives del col.legi Reina
Sofia.
A Cas Concos hi ha el Camp d’Esports Municipal d’es Cavaller
Adreça
|
Carretera Felanitx-Campos km 0,5, 07200,
Felanitx |
|
Telèfon |
971582101 |
|
Entitat
propietària |
Ajuntament de Felanitx |
|
Entitat
gestora |
Ajuntament de Felanitx (Servei municipal
d’esports) |
|
Accessibilitat |
Adaptada |
|
Vestidors
col·lectius |
11 vestidors col·lectius: 6 per al
poliesportiu, 2 per a les piscines, 2 de monitors o arbitres i 1 per a
minusvàlids |
|
Espais
esportius |
1 pista poliesportiva de 45x27 m, 1 sala
polivalent de 14x7 m, una piscina de 25 x12,5 m i una piscina de 12,5 x6 m |
|
Esports
practicats |
Futbol sala, bàsquet, voleibol, educació
física, gimnàstica rítmica, judo i natació |
|
Entitats
que l’utilitzen |
Club Futbol sala Felanitx, Club Joan
Capó, Club judo Felanitx, C.D. Felanitx i col·legi Sant Alfons |
|
Estat
general de la instal·lació |
Bon estat de conservació fou inaugurat
l’any 1995 |
|
Estat
de les pistes |
Bon estat de conservació |
|
Estat
dels vestidors |
En bon estat, n’hi ha 4 de col·lectius
que tenen retgola de cera, el que dificulta molt la seva neteja |
|
Estat
de la graderia |
Bon estat en seients individuals de
plàstic |
|
Altres
aspectes a remarcar |
La Sala polivalent és l’espai menys
utilitzat |
Adreça
|
Carretera Felanitx-Campos km 0,5, 07200,
Felanitx |
|
Telèfon |
971584031 |
|
Entitat
propietària |
Ajuntament de Felanitx |
|
Entitat
gestora |
Ajuntament de Felanitx (Servei municipal
d’esports) |
|
Accessibilitat |
No adaptada |
|
Vestidors
col·lectius |
5 vestidors col·lectius:4 per a esports
col·lectius, 1 de monitors o arbitres |
|
Espais
esportius |
2 pista poliesportiva de 44x22 m, 1 pista poliesportiva de 30 x16 m, 3
pistes de tennis de 36x18m i 6 pistes de petanca |
|
Esports
practicats |
Futbol sala, bàsquet, voleibol, educació
física, tennis, petanca, hoquei, patinatge artístic i voleibol |
|
Entitats
que l’utilitzen |
Club Futbol sala Felanitx, Club Joan
Capó, C.D. Felanitx, C. Tennis Felanitx, Ass. De la Tercera Edat de Felanitx i col·legi Sant Alfons |
|
Estat
general de la instal.lació |
Bon estat de conservació però les pistes
són molt antigues en les quals hi ha problemes de drenatge i perill de
relliscament |
|
Estat
de les pistes |
Bon estat de conservació però les pistes
són molt antigues en les quals hi ha problemes de drenatge i de relliscament |
|
Estat
dels vestidors |
En bon estat, però antiquats, tenen
plats de dutxa individuals, no hi ha pulsadors i el mobiliari és vell |
|
Estat
de la graderia |
Bon estat |
|
Altres
aspectes a remarcar |
La majoria de les instal·lacions ja han
complit el seu temps de vida útil previst Hi ha ubicades les oficines de la
regidoria d’esport |

Adreça
|
Carretera Felanitx-Portocolom, km0,5,
07200, Felanitx |
|
Telèfon |
971581484 |
|
Entitat
propietària |
Ajuntament de Felanitx |
|
Entitat
gestora |
C.D. Felanitx, (concessió) |
|
Accessibilitat |
Adaptada |
|
Vestidors
col·lectius |
4 vestidors per a esportistes i 1
per a entrenadors o arbitres |
|
Espais
esportius |
1 camp de 96x64 m i un camp de 20 x10 m |
|
Esports
practicats |
Futbol |
|
Entitats
que l’utilitzen |
C.D. Felanitx |
|
Estat
general de la instal·lació |
Bo, es va realitzar una remodelació molt
t important l’any 2003 |
|
Estat
de les pistes |
Molt bo, inaugurada la instal·lació de
gespa artificial l’any 2004 |
|
Estat
dels vestidors |
Bo, si bé el bancs són molt vells i les
dutxes no tenen polsadors |
|
Estat
de la graderia |
Bon estat |
|
Altres
aspectes a remarcar |
L’accés a la instal·lació és bastant
perillós i la zona de pàrquing no està condicionada |
Adreça
|
|
Telèfon
|
971581460 |
|
Entitat
propietària |
Ajuntament de Felanitx |
|
Entitat
gestora |
Ajuntament de Felanitx (Servei municipal
d’esports) |
|
Accessibilitat |
Adaptada |
|
Vestidors
col·lectius |
2 vestidors col·lectius i un per a
minusvàlids |
|
Espais
esportius |
1 pista poliesportiva de 44x35 m, |
|
Esports
practicats |
Futbol sala, bàsquet, voleibol i
educació física |
|
Entitats
que l’utilitzen |
Club Joan Capó, col·legi Joan Capó
i col·legi Sant Alfons |
|
Estat
general de la instal·lació |
Bon estat de conservació en general |
|
Estat
de les pistes |
Bon estat de conservació però la pintura
de les mateixes s’està desferrant |
|
Estat
dels vestidors |
En bon estat |
|
Estat
de la graderia |
Bon estat |
|
Altres
aspectes a remarcar |
La instal·lació és molt nova. Les pistes
necessiten ésser pintades de nou |
Adreça
|
Bell Puig 22. Felanitx |
|
Telèfon |
971580206 |
|
Entitat
propietària |
Ajuntament de Felanitx |
|
Entitat
gestora |
Col·legi Joan Capó |
|
Accessibilitat |
Adaptada |
|
Vestidors
col·lectius |
2 vestidors col·lectius |
|
Espais
esportius |
1 pista poliesportiva de 44x22 m, i una
de 30 x22 |
|
Esports
practicats |
Educació física, Bàsquet i Patinatge artístic |
|
Entitats
que l’utilitzen |
Col·legi Joan Capó i C. Joan Capó |
|
Estat
general de la instal·lació |
Bon estat de conservació en general |
|
Estat
de les pistes |
Bon estat de conservació |
|
Estat
dels vestidors |
En bon estat |
|
Estat
de la graderia |
No n’hi ha |
|
Altres
aspectes a remarcar |
És una utilització que es troba
infrautilitzada |
Adreça
|
Carretera Portocolom- Felanitx, km 0,5,
06670 Portocolom |
|
Telèfon |
971824758 |
|
Entitat
propietària |
Ajuntament de Felanitx |
|
Entitat
gestora |
Ajuntament de Felanitx (Servei municipal
d’esports) |
|
Accessibilitat |
No adaptada |
|
Vestidors
col·lectius |
2 vestidors col·lectius |
|
Espais
esportius |
1 pista poliesportiva de 60x30m, |
|
Esports
practicats |
Futbol sala, bàsquet, educació física |
|
Entitats
que l’utilitzen |
Col·legi s’Algar i C. Mon Viu |
|
Estat
general de la instal.lació |
Bon estat de conservació en general |
|
Estat
de les pistes |
Bon estat de conservació amb problemes
de drenatge |
|
Estat
dels vestidors |
En bon estat, però molt petits i en
plats de dutxa |
|
Estat
de la graderia |
Bon estat |
|
Altres
aspectes a remarcar |
|
Camp de futbol de Sa Lleona
Adreça
|
Carretera
s’Horta - Felanitx, km 0,5, 06670,
s’Horta |
|
Telèfon |
971837398 |
|
Entitat propietària |
Ajuntament
de Felanitx |
|
Entitat gestora |
C.D.
s’Horta, (concessió) |
|
Accessibilitat |
No
adaptada |
|
Vestidors col·lectius |
3
vestidors per a esportistes i 1 per a entrenadors o arbitres |
|
Espais esportius |
1
camp de 96x64 m i una sala polivalent de 20 x5 m |
|
Esports practicats |
Futbol
|
|
Entitats que l’utilitzen |
C.D.
s’Horta |
|
Estat general de la instal.lació |
Bon
estat |
|
Estat de les pistes |
Bon
estat |
|
Estat dels vestidors |
Bon
estat |
|
Estat de la graderia |
No
n’hi ha |
|
Altres aspectes a remarcar |
El
camp és de picadís |
Adreça
|
|
|
Telèfon |
971837188 |
|
Entitat
propietària |
Ajuntament de Felanitx |
|
Entitat
gestora |
Col·legi Reina Sofia de s’Horta |
|
Accessibilitat |
No adaptada |
|
Vestidors
col·lectius |
2 vestidors col·lectius |
|
Espais
esportius |
1 pista poliesportiva de 44x22m, |
|
Esports
practicats |
Futbol sala, bàsquet, educació física |
|
Entitats
que l’utilitzen |
Col·legi |
|
Estat
general de la instal·lació |
Bon estat de conservació en general |
|
Estat
de les pistes |
Bon estat de conservació amb problemes
de drenatge |
|
Estat
dels vestidors |
En bon estat, però molt petits |
|
Estat
de la graderia |
No n`hi ha |
|
Altres
aspectes a remarcar |
No hi ha il·luminació artificial |
Adreça
|
07208 Cas Concos |
|
Telèfon |
971842298 |
|
Entitat
propietària |
Ajuntament de Felanitx |
|
Entitat
gestora |
C.D. s’Horta, (concessió) |
|
Accessibilitat |
No adaptada |
|
Vestidors
col·lectius |
2 vestidors per esportistes i 1 per
entrenadors o arbitres |
|
Espais
esportius |
1 camp de 100x65 m i una pista
poliesportiva de 44x22 m. |
|
Esports
practicats |
Futbol |
|
Entitats
que l’utilitzen |
S.E. Cas Concos |
|
Estat
general de la instal·lació |
Bon estat |
|
Estat
de les pistes |
Bon estat |
|
Estat
dels vestidors |
Bon estat |
|
Estat
de la graderia |
Bon estat |
|
Altres
aspectes a remarcar |
El camp és de picadís |
·
Aspectes
organitzatius i de gestió del Servei Municipal d’Esports
Pel que fa al personal, l’any 2004 es va suprimir la plaça de l’assessor d’activitats esportives i juvenils, les funcions que
realitzava aquesta persona han estat assumides pel Director
d’Instal·lacions Esportives i pels
distints coordinadors d’activitats esportives que es contracten de forma
puntual per a les activitats.
Del personal que apareix
en l’organigrama, tres són funcionaris. Els coordinadors i monitors
d’activitats es contracten a temps parcial per a cada activitat i els
socorristes cobreixen les necessitats durant els mesos d’estiu.
El total
pressupostat per als dos darrers anys és el següent. L’any 2004
s’incrementa en 174.458,42€, el que representa un 39% respecte al de l’any
2003.
|
Any 2003 |
Any 2004 |
|
440.210,58 € |
614.669,00 € |
Les
despeses globals de l’any 2003, per conceptes
es reparteixen de la següent manera:
|
concepte |
total |
% |
|
Manteniment |
66.313,60 |
15,1 |
|
Inversions |
22.510,21 |
5,1 |
|
Energètiques |
29.578,33 |
6,7 |
|
Ativitats |
106.246,20 |
24,21 |
|
Personal |
142.128,77 |
32,39 |
|
Material esportiu |
2.580,29 |
0,58 |
|
Subvencions |
38.773,88 |
8,83 |
|
Trofeus |
10.106,10 |
2,3 |
|
Altres especificats |
15.172,64 |
3,45 |
|
Altres no especificats |
5.334,35 |
1,21 |
|
total |
438.744,37 |
|
El següent
comparatiu dels ingressos i les despeses realitzades en les diferents instal·lacions
ens permet analitzar el grau d’autofinançament.
|
instal·lació |
despeses |
ingressos |
% auto. |
|
Pavelló Guillem Timoner |
182.506,48 |
20.360,06 |
11,15 |
|
Piscines |
40.071,71 |
10.757,60 |
26,84 |
|
Camp
d’esports Sa Mola |
26.815,53 |
-------- |
0 |
|
Camp de futbol Es Torrentó |
31.259,02 |
-------- |
0 |
|
Camp de futbol Sa lleona |
47.434,03 |
1.669,20 |
3,51 |
|
Cap d’esports des Cavaller |
14.094,37 |
-------- |
0 |
|
Pista poliesportiva de Portocolom |
26.768,52 |
11.571,90 |
43,23 |
|
S. Matamoros |
407,74 |
-------- |
0 |
La
procedència dels ingressos de les diferents instal·lacions és en un 85,64% dels participants, un 10,31%
de les entrades i un 4,04% per altres conceptes.
·
Planificació
del Servei Municipal d’Esports
El
Servei Municipal d’Esports compta amb
una planificació anual que, per a l’any 2005, té els següents plans:
PLA DIRECTOR D’INSTAL·LACIONS ESPORTIVES
PLA DE RECURSOS HUMANS
PLA D’ACTIVITATS ESPORTIVES
PLA DE GESTIÓ
PLA DE FOMENT DE L’ASSOCIACIONISME
PLA DE MARKETING
PLA DE INFORMACIÓ I
DIFUSIÓ
PLA DE QUALITAT
·
Col·laboració
entre entitats i la regidoria d’esports
L’ajuntament
és un element de suport a les distintes entitats esportives. Cada entitat rep
una subvenció anual pel seu funcionament. L’any 2003 el total se subvencions
pujava a 38.773,88€.
L’ajuntament cedeix de forma gratuïta l’ús de les
instal·lacions esportives a les distintes entitats. Els tres clubs de futbol
tenen la seva seu a la instal·lació municipal. La regidoria d’esports
col·labora econòmicament en l’organització de les distintes activitats
esportives que s’organitzen en el municipi pagant part de les despeses de
l’esdeveniment. La Policia Local i la Brigada Municipal col·laboren aportant
recursos humans i materials per a l’organització d’esdeveniments esportius.
S’aporta suport tècnic a totes aquelles consultes que fan els responsables de
les distintes entitats.
·
Activitats
esportives d’estiu
La
regidoria d’esport, durant l’estiu, organitza tot un seguit d’activitats.
-
Tornejos de futbol sala, tennis de taula, tennis,
bàsquet, futbol platja...
-
Escoles lúdic esportives a Felanitx, s’Horta, Cas
Concos i Portocolom.
-
Cursos de natació a les piscines municipals de
Felanitx.
-
Campus de futbol a s’Horta, de gimnàstica rítmica i
judo a Felanitx, d’equitació a Son Menut.....
-
Concurs de penaltis – platja. Organitzat pel Consell
Insular arreu de tot Mallorca.
-
Diada de Petanca organitzada pel C.P. Atlètic
Portocolom. Diada d’oci juvenil, organitzat per la regidoria de joventut.
-
Regates de vela llatina, creuer... organitzades pel
Club Nàutic de Portocolom.
-
Travessia nedant des del Babo al Moll de Portocolom.
Organitzat pel club Esport es Port.
-
Milla Urbana i carreres de Sant Agustí, organitzades
pel club Joan Capó.
-
Anada amb carro i bicicleta de Felanitx a Cala
Marçal. Organitzat per l’associació d’ases i someres.
-
Gimcama Nocturna organitzada per la regidoria de
joventut.
·
El Consell
Municipal d’Esports
El
Consell Municipal d’esports fou creat amb la finalitat de facilitar i
millorar la comunicació entre les entitats i l’Ajuntament i realitza una
promoció de l’esport seguint una mateixa línia. Es reuneix dues o tres vegades
a l ‘any. Dintre del consell s’han
consensuat temes clau per al sistema esportiu local com l’ús de les
instal·lacions, els criteris per al repartiment de les subvencions, etc.
Actualment hi ha a Felanitx un total de 43
associacions o clubs esportius i 4 gimnasos o empreses de serveis esportius.
1.2.8.
El teixit associatiu i la participació ciutadana
·
Reglament de participació ciutadana
Té per
objecte el foment de la participació dels ciutadans dins de la vida local. Els
seus objectius són:
-
Donar informació sobre activitats, obres i serveis
municipals
-
Facilitar i promoure la participació dels veïns i les
associacions que els agrupen en la gestió municipal
-
Fer efectius els drets dels veïns recollits a la Llei
de Bases de Règim Local i reconeguts per l’estatut del veí.
-
Potenciar la vida associativa dintre del terme
-
Aproximar la gestió municipal al veïns, millorant
l’eficàcia i la transparència
-
Garantir la solidaritat i l’equilibri entre les
distintes zones del terme municipal
A
partir d’aquest reglament es crea un
registre Municipal d’entitats Ciutadanes (RMEC). Les entitats inscrites a
aquest registre , que tingui com a objecte social la defensa dels interessos
generals o sectorials dels veïns de
Felanitx, podran ser declarades Entitats d’Internes Municipals.
|
Tipus d’associació |
Núm. |
Presencia territorial |
|
Federació d’associacions de veïns |
1 |
Agrupa les 4 associacions de la vila |
|
Associacions
de veïns |
9 |
Felanitx, Cala Serena, Portocolom, Son Negre, es
Carritxó, Sa punta 2 fase |
|
Cases
regionals |
1 |
Extremadura |
|
Tercera Edat |
5 |
Felanitx, s’Horta, Cas Concos, es Carritxó i
Portocolom |
|
Mestresses de
la casa |
2 |
s’Horta i Cas Concos |
|
APAS |
5 |
Felanitx, Portocolom, IES Felanitx, Sant Alfons i
s’Horta |
|
Associacions
o clubs esportius |
25 |
Tot el municipi |
|
Associacions
de caçadors |
5 |
Tot el municipi |
|
Culturals i
temps lliure |
3 |
Felanitx i Portocolom |
|
As.
mediambientals |
2 |
Tot el municipi |
|
Agrupacions
polítiques |
5 |
Tot el municipi |
|
Associacions
professionals |
3 |
Tot el municipi |
|
|
61 |
|
El teixit
associatiu del municipi té característiques diferents, atenent els
diferents nuclis de població. Les
associacions tenen un àmbit territorial inferior al municipal i funcionen
entorn a interessos molt concrets, tant per l’àmbit d’actuació com pel
territori.
Les
associacions més representatives són les associacions de veïns, les esportives
i les de l’àmbit educatiu.
Cal
destacar també l’Agrupació de protecció Civil, constituïda en la seva totalitat
per persones voluntàries.
Pel que fa
als canals i instruments de comunicació Ajuntament–Ciutadà, es disposa d’un
servei d’atenció al ciutadà (veure
serveis municipals), què és el que gestiona la informació i les
demandes.
El canal
més habitual per a la informació es realitza a través dels batlles de barri en
tots els nuclis menys a la Vila. A Felanitx, habitualment es reparteixen
cartells, s’anuncia al Setmanari de Felanitx i la TV Felanitxera o es connecta directament amb les entitats
interessades. No existeix cap protocol d’informació al ciutadà utilitzat de
forma regular.
Quanta la
informació pública, és un requisit legal, la informació es realitza a través
del tauler d’anuncis de l’ajuntament i de la publicació en el Felanitx.
·
Mitjans de comunicació social
Setmanari Felanitx: Té
una tirada de 1.750 exemplars, dels que 1.000 es distribueixen a Felanitx, 350
a la resta de municipi i 400 a la resta de Balears i la Península. El preu és
d’1 € i la seva periodicitat setmanal. Té format de periòdic i no té pàgines en
color.
Televisió felanitxera:
La TV Felenitxera està formada per quatre socis, que realitzen la majoria de
funcions de la televisió. La cobertura arriba també a Ses Salines Campos,
Porreres i Santanyí.
Publicació de les escoles: L’IES
de Felanitx edita la revista “No Diguis Dois”, val 1 € i la seva periodicitat
no és regular. La darrera edició, de gener de 2005 va tenir 575 exemplars. Es
ven a l’institut i a determinades
botigues de Felanitx.
El
col·legi Sant Alfons edita la revista “Escola”; és gratuïta i es reparteix
entre alumnes, professors i mestres. Té una periodicitat i tirada regular (900
exemplars)
De franc: Publicació gratuïta. S’edita a Manacor, de periodicitat
setmanal.
Ciutat. Comarca de Llevant: publicació mensual de 36 pàgines. En total s’editen
52.000 exemplars i a la comarca de
Llevant se’n distribueixen 3.000.
Part forana. Llevant- migjorn: Surt
cada 10 dies. Te 20 pàgines, de les que dues fan referència a Felanitx.
Sud-Mallorca. Publicació periòdica
meridional: Inclou dues pàgines, dedicada a cada poble.
Fòrum de les antenes: Es va
constituir l’any 2002. Hi participen l’Ajuntament, les associacions de veïns i
les operadores. Es fan reunions periòdicament.
Plataforma Es Port que Volem:
Neix a finals de 2003 davant la preocupació que es genera a partir de
l’anunci de la construcció d’un passeig
marítim a Portocolom per part del Ministeri de Medi Ambient. Està integrada per
GOB, Grup Oiros, Federació de veïnats, ARCA, PESOE, PSM, EU-Verds i UM.
Consell Municipal d’Esports:
Consell Municipal Educació
|
MUNICIPALS (2003) |
AUTONÒMIQUES ( 2003 ) |
GENERALS (2004) |
|
Cens electoral |
11.805 |
11.805 |
11.771 |
|
Participació |
70,04 % |
69% |
70,77 |
|
RESULTATS (%) |
|||
PP
|
50,4 |
48,12 |
50,19 |
PSOE
|
22,07 |
23,21 |
33,23 |
|
UM |
7,41 |
9,11 |
2,79 |
|
EU-Verds |
7,48 |
5,6 |
9,71 |
|
PSM |
10,17 |
9,71 |
|
|
altres |
2,47 |
4,25 |
4,08 |
Resultats darrers comicis. (Font: Ajuntament de Felanitx)
1.2.11. Algunes conclusions per al diagnòstic
Ø
La
dinàmica demogràfica del municipi de Felanitx sempre ha anat amb relació
directa a la dinàmica econòmica. En els darrers anys l’increment en el nombre de residents ha esta considerable. Aquesta
tendència pareix que en l’any 2003 ha començat a canviar.
Ø
Els
percentatges d’immigrants són importants. L’any 2003 era ja un 14% i cal posar
en marxa iniciatives per a la integració
social i cultural que facilitin el coneixement i la convivència de totes les
cultures. Els col·lectius més importants són els marroquins, els alemanys i
els britànics.
Ø
Les
persones vingudes de fora respecte a la població autòctona, són molt
significatives als nuclis de s’Horta (33%), Cas Concos (32%) i Portocolom
(19’4%). Els col·lectius que s’ubiquen a cada nucli tenen generalment característiques comunes: nacionalitat, edat,
situació econòmica, estructura familiar etc.
Ø
El
municipi, malgrat l’arribada de famílies joves vingudes d’altres països o llocs
de la península, presenta una població molt envellida. L’índex de dependència de les persones majors esta
vuit punts per sobre del de Balears. Això suposa un major esforç en iniciatives dirigides a la tercera edat
(servei d’ajuda a domicili, places de residència, centres de dia, ...) i com a
conseqüència també de recursos econòmics. De les 5.471 llars del municipi
(padró 2001), a un 26,3% hi ha almanco una persona de mes de 65 anys. A 504
llars hi viu una dona de més de 65 anys, sola i a prop de 200 llars hi viu un
home de més de 65 anys tot sol. Si ara
la demanda social és important cal preparar-se pel seu increment, en els
propers anys.
Ø
En
relació a l’habitatge, cal senyalar que va directament relacionat amb la
història econòmica del municipi. El 69,6 % de les famílies habiten a una casa
de la seva propietat, ja sigui perquè l’han comprada o perquè les ho han
cedida. Casi un 22% de les famílies disposa de segona casa. Sols el 16% de les
famílies ocupen una casa de lloguer. Són dades de 2001, però prou
significatives. Les noves famílies arrelades al municipi van ocupant habitatges familiars. Una altra dada molt
significativa és la quantitat de cases
buides, 1.206 en l’any en el que es va realitzar el cens (2001). Tot plegat orienta per a les properes politiques
d’habitatge. Les persones que vénen de fora amb pocs recursos econòmics i les parelles joves que no descendeixen
del municipi són les que es veuen afectades per la situació. Hi ha poca oferta
i la que hi ha es cara i de poca qualitat.
Ø
La qualitat de l’entorn urbà, segons les opinions dels
ciutadans presenta diferents
problemàtiques, més del 50 % reclama
major neteja als carrers i més zones verdes, més del 30 % es queixa de molt de
renou de l’exterior de l’habitatge. Les males comunicacions i la delinqüència i
vandalisme són les altres dues situacions mes denunciades. La qualitat de vida
depèn de molts de factors, però s’han de posar en marxa polítiques i plans
integrats que millorin la percepció d’un entorn més amable, d’un millor entorn.
Ø
Els
entorns turístics (Portocolom i Cala Ferrera) presenten una problemàtica
afegida, el que es diu l’estrès turístic (nombre de turistes dividit per nombre
de residents). A Cala Ferrera eés especialment significatiu. El mes d’agost
multiplica per 10 el nombre d’habitants.
Ø
L’anàlisi
de l’activitat econòmica deixa
patent una excessiva dependència de l’activitat turística, cada vegada més en
mans de touroperadors de fora. També en el sector servei proliferen les
iniciatives de capital estranger. El desenvolupament econòmic del municipi
hauria d’anar incorporant projectes per a la promoció de turisme alternatiu i
cultural que oferís activitats dirigides a conèixer el patrimoni cultural,
ambiental etc. L’activitat econòmica en general (creació d’empreses, altes
d’autònoms) és estacional i de curta
durada.
Ø
El
sector primari és casi inexistent, però cal promocionar-lo. Les fires de
productes autòctons, els segells distintius que diferencien els productes per a
la procedència les donen lloc de referència (Sóller, Porreres....), les
iniciatives encaminades a recuperar les artesanies locals com a forma de
reconeixement cultural són algunes idees.
Ø
En
relació al lloguer de cases per vacances no se’n tenen dades. Seria important
fer un estudi per determinar el volum que suposa com activitat econòmica.
Ø
Malgrat
existeixen recursos per al desenvolupamnet de l’economia local, no existeixen
plans de desenvolupament. L’Agenda
Local és un bon punt de partida.
Ø
El
món del treball ve determinat
entre altres factors per l’activitat econòmica i està afectat igualment per
l’estacionalitat i la poca diversificació
dels llocs de feina. El volum de contractació més important és dóna en
el sector serveis i en la construcció.
Ø
Pel
que fa al treballador desocupat, generalment presenta un pobre currículum
professional i, sobretot els homes, una resistència a la formació ocupacional i
reorientació professional. Existeix freqüentment poca relació entre les
expectatives de feina i les seves possibilitats reals d’ocupació.
Ø
L’atur
s’incrementa progressivament i perdura la resistència a fer feina fora del
municipi, fet al que no és favorable les dificultats de desplaçament en
transport públic.
Ø
Es
donen col·lectius mes vulnerables i per als que s’estan posant en marxa noves
estratègies per a l’inserció: majors de 45 anys, dones amb càrregues familiars,
immigrants i col·lectius amb dificultat social lleu.
Ø
S’ha
de fer una anàlisi de les necessitats formatives ja que no coincideix la
necessitat dels empresaris i el perfil dels aturats demandants de feina.
Ø
Els
dispositius d’inserció, orientació i formació pareixen en aquest moments els adients.
Ø
En
el tema de la seguretat ciutadana, hi ha dos tipus d’actuació, les de tipus
pal·liatiu i reprensiu i la intervenció educativa i de la prevenció de la delinqüència juvenil. Aquest tema és un dels temes més importants
que s’ha d’adobar, considerant el conjunt de factors que determinen la situació
existent.
Ø
La
demanda social s’ha incrementat en general. Sobretot en la demanda d’atenció de persones major que viuen
soles amb limitació de l’autonomia
personal.
Ø
Els
serveis d’atenció a persones, sobretot persones majors i joves, són de gran
demanda i d’alt cost. Una altra característica és que és una demanda en constant creixement.
Ø
En
l’àmbit de serveis socials es detecten mancances, pel que fa els recursos i les
infrastructures: local adequat per desenvolupar activitats de formació, local
per a activitats d’oci i formació amb nins i joves en situació de risc,
programa d’intervenció educativa amb joves de 14 a 16 anys en situació de risc
d’exclusió social i escolar, programa de resolució de conflictes socials i
mediació...
Ø
Al
àmbit socioeducatiu és urgent la posada en marxa de la nova escoleta i
la adequació de les altrtes escoletes
del municipi a la normativa de la Conselleria de Educació . Han de ser un
recurs pensat per a la conciliació de la vida familiar i laboral de les
famílies, sobretot de les dones.
Ø
Del
l’àmbit sanitari en sabem molt poc. La medicina familiar i comunitària té poc
de comunitària. De la demanda
d’informació que hem realitzat als responsables de la sanitat del municipi,
no n’hem tingut massa resposta.
Ø
Hem
trobat la manca d’un eix vertebrador que aglutini i posi en contacte les
diferents iniciatives socials, culturals , esportives, de participació que es
donen en el municipi. El teixit social és important. Les associacions estan
actives i duen endavant iniciatives d’acord als seus interessos. En molts de
casos es desconeix el que fan la resta d’entitats. S’haurien de cercar
estratègies que rentabilisin questa riquesa social.
Ø
Els
recursos i equipaments culturals sempre són millorables, per la informació
recollida es té un bon punt de partida.
Ø
La
creació dels consell municipals són una bona estratègia. es podrien entendre a
altres àmbits a més de l’educatiu i esportiu.
1.3.
EL MEDI FÍSIC I NATURAL. CARACTERÍSTIQUES
1.3.1.
Geomorfologia
Geològicament
el terme de Felanitx comprèn tres importants àrees, diferenciades, tant pels
tipus de materials com per la seva composició i edat. La marina, el pla i les
serres de Llevant presenten trets geomorfològics totalment diferenciats, que
amb el temps han condicionat l’ús del sòl.
La
marina, és la franja paral·lela a la costa. Té una edat que oscil·la entre els
11 i 5 milions d’anys. Està per sota dels 100 m i està configurada com una àrea
força plana o amb lleuger pendent, sovint solcada de torrents que procedeixen
dels puigs de les serres de Llevant..
Les
serres de Llevant mig parteixen el municipi de Felanitx. Són terrenys plegats i
replegats amb unes altures en torn als 500 m amb una antiguitat que oscil·la
entre els 230 i 15 milions d’anys.
L’àrea
més interior, el pla, es caracteritza per presentar terrenys planers i
relativament enclotats. Es tracta d’una conca intramuntanyosa, resultat d’una
facturació que va originar la configuració actual de les principats unitats de
relleu de Mallorca.
1.3.2.
Les unitats de paisatge del terme
·
La franja litoral
S’estén des de la costa fins
a la cota 100 d’alçada. Coincideix amb
el límit artificial que marca la carretera de s’Horta fins a la bifurcació de
Felanitx/ Portocolom.
És una planura poc fèrtil,
amb un elevat grau de presència de garriga, poc poblada i considerablement
parcel·lada per a l’aprofitament agrari i ramader. Els sòls possibiliten
l’existència de camps de conreu de secà.
És un paisatge monòton, tan
sols diversificat a la part més propera a la mar per les cales i els torrents
encaixats, que configuren una costa articulada i els espadats de certa altitud.
El municipi de Felanitx té
uns 15 km de longitud de costa. Del sud al nord s’identifiquen els següents
entrants principals: Cala Ferrera, Cala Mitjana, Cala Sa Nau, Cala Estreta,
Cala Brafi, Cala Marçal, es Port (Bassa Nova, es Rivetó, i s’Arenal Gran) i
s’Algar.
La naturalesa calcària dels
penya-segats han contribuït a una intensa acció càrstica que ha donat lloc a la
formació de coves, però també de bufadors, tenasses, cocons i d’altres
evidències geomorfològiques.
Es tracta d’una àrea
constituïda per zones d’alternança de relleus d’entre 100 i 200 m sobre el
nivell de la mar separats per diverses alineacions muntanyoses més importants
(300/500m). Les més destacades, de nord a sud , són Sant Salvador (494m) el
puig de Sa Comuna (432 m), el Castell de Santueri (423 m) i el puig de
s’Envestida (421 m).
Es combinen extensions de pinars i cultius de fruiters amb zones on aflora la roca mare. Puntualment els fons de les valls són rics i
profunds, que permeten el desenvolupament del cultiu de regadiu com a es Clot des Pou (s’Horta).
Alguns dels materials que
formen les serres de Llevant han condicionat el desenvolupament del subsector
vinculat a la mineria i a l’explotació de pedreres.
La part occidental del terme
pertany a aquesta subcomarca, enclotada, sedimentària interior, amb sòls
profunds , sovint impermeables. Es tracta d’una comarca marcadament planera amb
turons, torrents i albellons. L’elevada qualitat del sòl, format per terres
grasses i argiloses, juntament amb la morfologia oberta del terreny han permès
un important aprofitament agrícola fonamentalment en el conreu de cereals i
vinyes.
Els indrets d’Albocàsser,
Son Nadal, Son Xamena, Son Valls, part de Son Mesquida, els plans de Son Cerdà,
d’en Verro i Son Barceló.
1.3.3.
Els trets climàtics
El clima
de Felanitx té les característiques pròpies dels climes mediterranis, amb un
període estival en els que els registres pluviomètrics són els menors de tot l’any i pluges intenses i
molt intenses, de curta durada a la tardor (fins a 200 mm per m2 en menys de 24
h.) i també a l’hivern i primavera, encara que un poc menys fortes. Les característiques del territori fan que
es donin diferències quant a intensitat depenent del punt geogràfic. En conjunt
es pot destacar una important irregularitat
quant a precipitacions. Portocolom i Felanitx constaten diferències
força importants, el que indica
l’existència de dues subzones climàtiques .
A més de
les precipitacions en forma de pluja, se’n poden donar d’altres tipus: El
calabruix i la pedra han fet acte de presència al terme: l’any 1969 a
Portocolom (99 mm), el 1972 i 1976 a Son Valls.
La
neu és un fenomen més estrany al municipi, malgrat que durant
el segle XIX se’n constatin més d’una vintena. En el segle XX les més grans han
estat l’any 1956, 1981 i 1999.
Pel que fa
a temperatures, la principal característica és l’existència d’un clima
temperat, d’hiverns suaus i estius calorosos. Es poden diferenciar tres zones
pel que fa al la mitjana de temperatures anuals: L’espai costaner (17-18
graus), la zona muntanyenca (15-16 graus) i l’àrea planera (17-17 graus).
Els vents
predominants són el llevant, el ponent, el mitjorn i el llebeig. En aquest
sentit, la força del vent ha provocat eventualment, a vegades de forma
localitzada una destrucció de proporcions considerables. Es pot destacar el
fibló de l’any 1962 a la zona de Son Valls i el temporal de vent i pluja de
2001.
Durant els
mesos estiuencs s’estableix un règim d’embats considerable com a conseqüència
de la variació tèrmica. El vent bufa de
mar a terra a les hores centrals del dia, el que pot provocar la formació de
cúmuls que es van concentrant i donen lloc a tempestes i precipitacions fortes i curtes, com les
del any 2002, que deixaren arrasades les platges del terme.
Climograma. Font.
INM (base de dades)
La
circulació superficial d’aigua està constituïda per torrents, que nomésduen aigua en èpoques de pluja. La
torrencialitat és la característica més important de la xarxa fluvial: els
llits són inundats sobtadament per
l’aigua de curtes i intenses pluges. La xarxa de drenatge ha estat
modificada per l’home, ja sigui per ampliar els terrenys de conreu, per regular
l’escorrentia o per delimitar les parcel·les (parets i murs).
El terme
de Felanitx, des del punt de vista de circulació d’aigües, està situat en una
posició de capçalera de cursos que es dirigeixen cap a tres vessants diferents
(Alcúdia, Campos i litoral sud-oriental. En general es tracta d’una xarxa
pluvial poc operativa i amb cabals mitjans exigus, tret de determinats torrents,
afluents dels de Son Proenç i Son Valls que tenen alguns trams alimentats per
albellons i que corren assíduament.
Els
torrents de curs més definit són els que neixen al vessant oriental de les
muntanyes i solquen la marina litoral. Destaquen els torrents d’en Boqueres,
que neix al vessant de migjorn del puig de Sant Salvador i de la serra Longa i davalla pel clot des Pou. Té una
conca hidrogràfica de 23’7 km. El torrent des Barranc i el de Can Alou, de 5,6
i 6 km respectivament, moren a Portocolom.
El segle
XX el terme de Felanitx s’ha vist afectat per inundacions de caràcter intens
(1920, 1932, 1952, 1976, 1986-87 etc). El cas més important és el de les pluges de 1989, del mes de setembre.
Es registraren 135’5 mm a Portocolom, 192 mm a Felanitx, mes de 200 mm a s’Horta i Sant Salvador. Les conseqüències
de les revingudes varen se força negatives , amb un balanç de tres morts a
Portocolom, destruccions generalitzades d’habitatges, locals i instal·lacions;
destrucció de nombrosos trams de camins i carreteres etc. Les conseqüències en
el sector agrícola: pèrdua de la collita, erosió de les terres, desaparició
d’arbres, mort del bestiar.
Quant a la
hidrología subterrània, segons el Pla Hidrològic elaborat per la Direcció
General de Recursos Hídrics de la Conselleria de Medi Ambient, la major part
del terme pertany a la unitat hidrogeològica 18.19 Felanitx. La part més
oriental del terme pertany a la unitat 18.20 Marina de Llevant.
Finalment, una petitíssima part del nord pertany a la unitat de Llucmajor-Campos i Marina de Llevant com a unitats classificades.
La
naturalesa calcària de la zona muntanyosa i la porositat de la marina,
condicionen l’existència d’una sèrie d’unitats hidrogeològiques. En els darrers
anys s’ha observat un important descens del nivell d’aigua, agreujat per
problemes de salinització a causa de la sobrexplotació massiva dels pous.
S’ha de
fer menció també al risc de contaminació dels aqüifers i de la seva vulnerabilitat. Aquesta variable està
directament relacionada amb la litologia de la zona. El mapa de vulnerabilitat
s’ha elaborat per a les Directrius d’Ordenació del Territori. En ell es pot observar com a la zona de la plana interior i del pla litoral són les que presenten una
vulnerabilitat més alta. Una franja intermèdia que va de Son Proenç a Cas Concos passant pel nucli de Felanitx,
presenta una vulnerabilitat mitjana-alta. Finalment la zona més elevada del
terme presenta una vulnerabilitat baixa.
Els
principals problemes relacionats amb la quantitat i amb la qualitat de les
aigües subterrànies de les unitats hidrogeològiques de l’àrea d’estudi són la
sobrexplotació, la intrusió marina i la
contaminació. Les causes principals de contaminació són les activitats
agropecuàries per l’ús de fertilitzants i plaguicides a l’agricultura; i les
activitats urbanes com a conseqüència d’una inadequada evacuació i/o ubicació
dels residus.
Les serres
de Llevant condicionen també l’existència d’algunes fonts: la font de
Santa Margalida, els abeuradors del Lleó, el pou de la Vila, l’Arraval, la
sínia de Pax, el pou d’en Burí a Felanitx. Cal destacar també la font de Son
Proenç, Santueri, Cas Concos i les fonts d’en Tribunal (s’Horta)
1.3.5.
Caracterització biogeogràfica
L’alt grau
d’aprofitament de les terres felanitxeres ha condicionat que la vegetació
natural hagi quedat relegada als indrets més inaccessibles o de menor valor
agrícola. Ha quedat configurat un mosaic paisatgístic d’alt interès ecològic,
sobretot a partir del progressiu abandonament de les activitats tradicionals.
Pel que fa
a la capacitat agrològica, la major part del terme admet un conreu extensiu. Amb capacitat pel conreu intensiu
sols hi ha un petit redol al nord del
terme, limitant amb Manacor.
|
Tipus
d’ocupació del territori |
% |
Cultius
|
71,24 |
|
Terrenys forestals |
17,05 |
|
Terrenys no productius i
superfícies no agrícoles |
11,79 |
Font:
IBAE
La major
part de les terres de cultiu són de secà (96,20%): cereals, lleguminoses,
ametllers, garrovers i albercoquers i figueres. El 29,39 % es dedica a cultius
herbacis, el 50,13 % a cultius llenyosos i la resta correspon a terres no
ocupades actualment.
Queden
encara restes de producció d’arbres
fruiters i oliva. Cal destacar també el cultiu de la vinya amb importants
extensions localitzades als envoltants de Son Mesquida, Son Valls i Son Proenç.
L’aigua
dels pous i de la font de Santa Margalida, mitjançant el disseny de complexos
sistemes de conducció hídrica, han condicionat històricament la localització dels cultius de regadiu, que
es concentra a prop de la vila i altres nuclis de població.
Els
terrenys forestals es classifiquen en bosc per a fusta, bosc obert i bosc
llenyós.
|
Tipus |
% |
Ha |
|
Bosc per a fusta |
35,09 |
1.015 |
|
Bosc obert |
18,74 |
542 |
|
Bosc llenyós |
46,16 |
1.133 |
La Garriga
ocupa la zona del litoral, de la marina i nombrosos relleus d’altitud moderada.
Hi trobam nombrosos ullastres, pins, mates, l’aladern de fulla ampla, la ginesta borda, olivella,
estepa blanca, romaní, arboceres, xiprell i gavotes entre altes.
A la regió
imminentment costanera hi destaquen una sèrie d’associacions botàniques. A la
primera línia de costa es troba el fonoll marí, a la segona línia hi trobam el
que popularment s’anomena coixinets i sabines.
El pi
blanc és majoritari ja que s’adapta molt bé a llocs secs i pobres. És present a
tot el terme. Existeix a Felanitx una
altra varietat de pi (pinus pinea), molt poc freqüent però present a Son Gaià i
Portocolom.
L’alzinar el trobam a llocs humits com és el cas de
Son Terrassa i al vessant nord de sa Mola de Felanitx. Puntualment també es
troba coscoll, com és el cas del Puig des Coscoll i el vessant sud, el puig de
s’Envestida.
Exemplars
catalogats: El Pi de sa Capelleta, consta com a Arbre Singular
de la Comunitat Autònoma i està citat a l’inventari de Punts d’Interès
Científic de les Balears.
Pel que fa
a la fauna, l’existència d’ambients naturals diferenciats afavoreix una alta
varietat d’espècies.
El biotop
més ric faunísticament és el corresponent a la garriga. Aquest fet és degut al
mosaic de vegetació natural i zones cultivades. A l’ullastrar, les espècies
animals més característiques són el conill, la llebre, la rata cellarda i la
geneta entre els mamífers; la tórtora, el busqueret i els fringilids entre els
ocells; el calàpet entre els amfibis i la serp de garriga i la tortuga
mediterrània entre els rèptils. Entre les aus migratòries que se
n’aprofiten dels fruits de la garriga
destaquen el tord i l’estornell. La varietat d’invertebrats és elevada. Es pot esmentar la cigala, la cantarida i les
distintes espècies de Brachyicerurs.
A les
garrigues de romaní i ciprell i estepes on predomina el pi, l’espècie més
característica entre els ocells és el trencapinyons. Entre els invertebrats
trobam el gran escarabat, la
processionària i el perforador.
Als
penya-segats marins trobam ocells com els falcons, coloms, pàsseres i aus
marines (gavines, corbs marins..)
Un
ecosistema singular a tenir en compte és el propi de les cavitats subterrànies,
molt abundants al terme per la seva naturalesa calcària. No hi ha vegetals
degut a la manca de llum, però sí fauna invertebrada especialment adaptada i
rica en endemismes degut al seu aïllament. Es pot destacar el coleòpter leptobythus
palaui present a una de les cavitats del terme. Les coves serveixen també
de refugi temporal a distintes ratapinyades.
Finalment podem recordar que a les terres de conreu
trobam ocells com el capsigrany, el puput i el mussol, i que en les
edificacions es reprodueixen les oronelles , les òlibes, les falzies i els
teuladers.
Punts
d’interès científic: Al Document tècnic de Conservació
núm. 16 de la Conselleria d’agricultura i Pesca apareixen sis punts d’interès
científic al municipi de Felanitx:
-
Sa Cova de na Boixa, la des Ases, d’interès zoològic
-
Son Xot, Cova des Bous i Cova Calenta
d’interès zoològic i paleontològic
-
El Pi de sa Capelleta d’interès
botànic.
1.3.6.
Algunes conclusions per al
diagnòstic
Ø
El medi natural és un dels
recursos per al desenvolupament més importants del municipi de Felanitx. És
important i útil en la mida en què ho mantinguem en bon estat de salut.
Ø
Seria important promoure
estudis seriosos de les zones més
vulnerables del nostre municipi, amb un estudi més concret de pendents, torrents,
vegetació etc. Per exemple el coneixement dels nostres torrrents i canonades
d’evacuació és el punt de partida per
preveure riscos derivats de les torrentades.
Ø
Actualment hi ha estudis
realitzats per persones properes al territori i aquests estudis, i altres que
es puguin anar elaborant, es convenient tenir-los en compte i presents. Són
part del patrimoni intel·lectual a més de donar a conèixer en profunditat aspectes molt concrets del medi.
Aquestes iniciatives haurien de rebre més suport municipal. (finançar una beca
per a estudis locals, crear una secció especialitzada a la biblioteca,
publicació dels estudis, organització de jornades temàtiques...)
Ø
Aquest diagnòstic no és
suficient per a conèixer el patrimoni natural del municipi. Cal realitzar un
bon catàleg de patrimoni natural de Felanitx per realitzar un diagnòstic del
seu estat, localitzar espècies endèmiques, estudiar les bases d’aigua permanent
i estacionals, estudiar microclimes i promoure estratègies de sostenibilitat.
Un bon catàleg és una eina de divulgació
molt adient.
Ø
Les basses de Son Navata,
és un des llocs més importants de Felanitx i Mallorca, des del punt de vista
biològic. El Pla de sa Sínia, les cales verges del litoral, els voltants de
Cala Sanau, juntament amb els alzinars
i sabinars, són espais a protegir. Tot
el que conservem és el que deixarem a les generacions futures. ¿per què no un
Pla de Gestió del Patrimoni Natural?
1.4.1.
Conceptualització
El risc és
una contingència desfavorable a la qual està exposat algú o alguna cosa i
implica un perill incert (Anàlisi del territori i risc. Josep Oliveras
Samitier)
Els riscos
per la seva extensió poden ser locals i globals, i per l’origen naturals i manufacturats o produïts
pels humans.
El risc
natural és la possibilitat que un territori pugui sofrir modificacions com a
conseqüència del funcionament d’un procés de la naturalesa, quedant afectades
les activitats, usos i assentaments humans situats en ell. És un concepte que implica la interdependència
entre medi i societat. Bona part dels riscos naturals són induïts per accions
humanes que els generen o els acceleren.
D’origen
natural trobam els climàtics - meteorològics
(nevades, sequeres, inundacions, boires, gelades, pedregades, incendis
naturals...), els geològics -
geomorfològics (allaus, terratrèmols, erosió, esllavissades, ..), i els
biològics (plagues, malalties produïdes per virus i bactèries..)
Els
d’origen antropoic o manufacturat els podem classificar a partir de les matèries
que es manipulen (químics, bacteriològics..), per les conseqüències
(explosions, contaminació, incendis,.) i segons les circumstàncies (riscos
laborals, de salut, dels sistemes de transport, ..)
Cal conèixer per preveure, i
preveure per prevenir. Els factors de risc són: la perillositat, conjunt de
característiques (intensitat i probabilitat), que fan més perillós un fenomen
que causa danys; l’exposició, conjunt de persones i béns potencialment exposats
a l’acció d’un perill; i la vulnerabilitat, pèrdua que pot produir un perill d’una determinada intensitat. Les
estratègies de reducció de risc són l’antiperillositat, l’antiexposició i
l’antivulnerabilitat, combinades de forma integrada.
L’ordenació del territori implica una reflexió sobre el territori i els seus usos i la determinació d’emprendre actuacions que el facin més funcional, sostenible i amb una major qualitat de vida per als seus habitants. Els riscos i la forma de reduir-los o anul·lar-los són contemplats per diferents legislacions sectorials, per les polítiques territorials i el medi ambient.
Cal
considerar la normativa general de referència:
-
Llei 2/1998 de 13 de març d’Ordenació d’emergències a
les Illes Balears
-
Decret 50/1998, de 8 de maig, pel qual s’aprova el
Pla territorial de les Illes Balears en matèria de Protecció Civil
-
Reial decret 407/1992, de 24 d’abril, pel qual
s’aprova la normativa bàsica de Protecció Civil
La
Direcció General d’emergències, com a òrgan competent ha elaborat quatre plans
especials:
INFOBAL:
Pla especial d’emergències davant el risc d’incendis forestal
INUNBAL:
Pla especial de risc d’inundacions
GEOBAL:
Pla especial d’emergències sísmiques a les illes Balears
MERPEBAL:
Pla especial de risc d’accident de transport de mercaderies perilloses
Està
treballant també en altres plans
especials per poder atendre situacions singulars i especifiques a les que està
sotmès el nostre entorn; així com en l’elaboració d’un avantprojecte de decret,
regulador de seguretat a les platges.
Les
entitats locals han d’elaborar el seu propi pla d’emergències atenent les consideracions i directrius dels plans
especials i la normativa abans senyalada.
1.4.2.
Els risc a nivell local.
Els riscos
que afecten el municipi de Felanitx són: els incendis, les inundacions, les
esllavissades, les ventades i els transports de mercaderies perilloses.
Pel que fa
a les emergències sísmiques, a la zona de Llevant a la que pertany Felanitx, no es té constància de
cap sisme en èpoques històriques ni en l’època instrumental. Els únics sismes
que s’han notat ha estat procedents del nord d’Àfrica o del centre de l’illa.
El pasat 21 de maig de 2003 se va percebre
un sisme (magnitud 6.8) amb una intensitat notada a Balears grau IV
(vibracions i tremolors de les parets, finestres i portes ), amb epicentre al
NE d’Alger que provoca Tsunami en les costes de llevant amb petits danys a
embarcacions conseqüència de l’onada que buidava i omplia periòdicament els ports de la zona. Basant-se en els
antecedents històrics, els mapes deterministes i probabilistes s’obté un valor
d’intensitat esperada en cada municipi per un període de 500 anys. Felanitx
queda fora del llistat de municipis en els que és obligatori o s’aconsella
realitzar un pla d’emergència per la poca probabilitat de ser afectat per
aquests fenòmens. (GEOBAL. Direcció General d’Emergències)
Felanitx,
durant el període 1970-2000 va sofrir un total de 69 incendis, amb una
superfície total afectada de 623,20 ha (IBAE). De l’any 2001 i 2003 no tenim
dades, però l’any 2002 no s’enregistrà cap incendi.
El Pla
d’Emergències, per fer front al risc d’incendis forestals, estableix una
classificació per prioritat en els Plans Comarcals i Municipals.
El criteri
per fixar aquestes prioritat és la superfície forestal amb prioritat molt alta,
que presenta cada una de les comarques o municipis. Les comarques de Manacor i
es Pla tenen prioritat mitjana i baixa
respectivament.
Seguint el
mateix criteri de la superfície forestal amb prioritat molt alta , a cada un
dels municipis se’ls ha assignat una
determinada prioritat. Es consideren termes municipals amb prioritat molt alta
aquells que tenen més de 2.000 ha
forestals classificades de prioritat molt alta, amb prioritat alta quan tenen més de 1.000
ha, prioritat mitjana quan tenen més de 100 ha i prioritat baixa quant tenen
menys de 100 ha.
Felanitx
pertany als municipis de prioritat molt alta. (vegeu mapa de les Àrees de
prevenció de riscos )
|
PRIORITAT |
TERME
MUNICIPAL |
SUPERFÍCIE
FORESTAL(ha) |
SUPERFÍCIE
FORESTAL PER PRIORITATS (ha) |
|||
MOLT ALTA
|
ALTA |
MITJANA |
BAIXA |
|||
|
Molt alta |
Felanitx |
3.388,55 |
2.183,03 |
981,16 |
123,51 |
100,84 |
Font:
INFOBAL. Direcció General d’Emergències
A partir
de la determinació de zones per
tipologia d’inundació i de l’anàlisi estadística de la freqüència de pluges
intenses, s’han determinat zones de risc. Aquestes zones i subzones s’han
classificat segons el perill que poden representar per a les vides i els béns
que poden resultar afectats.
Segons el
Pla Especial de riscos d’inundacions s’estableixen quatre nivells de prioritat:
baix, normal, alt i molt alt. Dintre de cada subzona es determinen punts
concrets que són necessaris tenir en compte per la seva importància
estratègica, a l’hora de prevenir una possible inundació.
A Partir
de les dades recollides, en relació a les inundacions registrades abans de
1.900, s’estableixen una sèrie de zones de risc entre les que hi figura
Felanitx. En data anterior a 1.900 es
registraren un total de 16 inundacions i aiguats a Felanitx (especialment important les de 1.850 a la zona de Son
Negre), a Palma 26, a Manacor 4, a Sóller 4 i a Sa Pobla 4 (Miquel Grimalt
“Geografia del risc a Mallorca”).
Posteriorment
a 1.900 i fins 1.994 només trobam registrades dues inundacions a Felanitx:
l’any 1935 i el sis de setembre de 1989, amb pluges molt fortes de més de 150
mm/24 hores i que afectaren també Campos, Santanyí i Llucmajor. Les dues amb
característiques molt semblants.
L’any
1.989 es va patir a Mallorca una de les inundacions més importants de les
darreres dècades, que afectà la part oriental
de l’illa, sobretot Manacor, Felanitx i
Campos. Va anar precedida de pluges intenses a finals d’agost, que ja
provocaren inundacions a nivell local. Durant la matinada del 6 de setembre, es
registraren 200 mm a Sant Salvador i s’Horta. Una bona part de les zones
turístiques o població situades a les desembocadures dels torrents varen sofrir
danys de consideració, destacant la mort de tres treballadors d’un hotel a Portocolom, que es troba al llit del torrent.
Nombroses embarcacions quedaren destrossades per la força del aigua. La
violència del corrent del l’aigua va arrasar algunes edificacions, va fer
desaparèixer quilòmetres de murs de pedra, va matar gran quantitat de bestiar,
arrossegà vehicles i desaparegueren alguns safareigs i torres de molí. Es
produí la destrucció física de tres ponts,
entre ells el de la carretera de Manacor a Portocolom i el del camí de
s’Horta a Felanitx. Varen quedar afectats grans trams de carretera i camins
rurals. Va ser declarada zona catastròfica i Felanitx i Portocolom figuren
entre els nuclis de població més afectats a nivell de Balears.
A Partir de la informació de la que es disposa, en el document INUNBAL
(Plan especial riesgo inundaciones) s’identifiquen una sèrie de zones de risc.
Pel que fa al nostre municipi, Portocolom i Cala Marçal són considerades zones
inundables, Portocolom amb risc alt. La subzona de sa Bateria amb nivell alt,
sa Capella i es torrent de Ca n’Alou nivell normal.
Cal
recavar informació dels períodes de retorn de Felanitx. A més hi ha hagut
altres inundacions sense danys, però també d’importància.
Pel que fa
al risc d’esllavissades i erosió, sols
disposam del mapa de zones de risc per poder fer una anàlisi. (vegeu mapa
annex). Cal estudiar el tema a través
d’un estudi de pendents, geologia local i vegetació.
·
Ventades i temporals. Els caps de fibló
Ens podem
remetre al temporal de pluja, vent, fred i neu més recent, el del mes de
novembre de 2001. Una de les zones d’Espanya més afectades va ser Balears. La
mar va arrasar dotzenes de platja i a casi totes les àrees costaners hi va
haver grans desperfectes en embarcacions, cotxes, comerços i hotels. Hi va
haver talls de carreteres i energia elèctrica de forma generalitzada durant un
parell de dies. Es varen suspendre les classes a totes les escoles. El temporal
se va cobrar tres víctimes.
El vent va
bufar a més de 150 km /h durant dos dies, va ocasionar bloqueig parcial o total
de la pràctica totalitat de les carreteres de les illes per nombroses caigudes
d’arbres. Es varen tallar les comunicacions aèries i marítimes. La zona més
afectada va ser la costa nord.
Passats
tres o quatre dies una nova borrasca amenaçà
les Balears, aparentment menys virulenta però que afectà amb major intensitat la costa sud de Mallorca. El fort vent i les grans ones provocaren
destrosses a totes les platges i ports del llevant i el sud de l’illa. La
ressaca de Portocolom ocasionà danys a més de 60 barques, moltes d’elles
arrossegades fins a les roques. Quedà de manifest, una vegada més, la poca
seguretat i abric que, amb determinats vents, ofereix Portocolom. Les barques
abandonades en els pantalans de fusta es desfermaren i, a la deriva, anaren
xocant amb les altres.
El
temporal va arrasar a Balears més de 76.580 arbres. A Felanitx, un dels
municipis més afectats, se’n comptabilitzaren més de 5.000.
Uns altres
fenòmens, considerats durant molt de temps com a rars, són els caps de fibló
(tornados). A Balears es vénen estudiant, amb dades reals, des de 1989.
Vint-i-tres caps de fibló s’han produït a les Illes Balears en el període entre
1989 i setembre 1997, en 16 dies diferents. El 12 de setembre de 1996 es varen
produir cinc caps de fibló. La costa dels municipi de Felanitx i Santanyí és la
zona més afectada per aquests caps de fibló, segons les dades de l’estudi “Tornados en el Mediterraneo
Occidental” (Miquel Gayà. INM). En general la distribució geogràfica mostra una
certa tendència a la presència en zones d’alta densitat de població (excepte Palma).
El seu punt de partida generalment és la mar o llocs molt pròxims a la costa.
Són més freqüents de juny a novembre, sobretot el mes de setembre. L’estudi que
hem esmentat, destaca que els caps de fibló són relativament freqüents a les
Balears, que són tan freqüents com en els estats de major incidència d’Estats
Units. Davant aquesta realitat s’ha d’extremar els mecanismes de predicció i
protecció civil. Les construccions i instal·lacions a les zones turístiques
no tenen una adequada resistència al vent.
·
Transport de mercaderies perilloses
A les
Illes Balears l’entrada de mercaderies perilloses es fa principalment per via
marítima. A Mallorca per Alcúdia i Palma. El transport per tren és de viatgers,
per tant, sols hem de considerar el transport per carretera a l’hora
d’analitzar el risc.
Els punts
de màxim risc seran aquells que es consideren punts negres des del punt de
vista d’accidents de circulació (cruïlles, ponts, rotondes i túnels)
A partir
del flux de trànsit de mercaderies perilloses, el Pla Especial Transports
terrestre de mercaderies perilloses, fa referència a alguns aspectes referents
al municipi de Felanitx.
Pel que fa
a transports de benzines i gas-oil, així com a transport de gas, es considera vies de risc moderat la carretera de Felanitx-Palma, la resta de
carreteres tenen un nivell de risc mitjà. La vila de Felanitx és
considerada un nucli de població amb risc.
En
transport d’explosius i productes químics,
al municipi no s’indica cap localització especialment de risc.
En
transport de residus, la carreta
Palma-Felanitx. Felanitx-Manacor i Felanitx -Santanyí presenten un nivell de risc alt, així, com el nucli
urbà de Felanitx i Cas Concos.
A part de
les esmentades vies, totes les carreteres i vies de Mallorca tenen nivell de
risc mitjà, com a conseqüència de la capilaritat del transport fins que arriba
als usuaris finals.
El
municipi de Felanitx és un dels municipis que es troben dintre de les zones de
risc alt o molt alt, i per tant, han d’elaborar un pla local d’actuació.
Aquest pla
ha d’establir l’organització i el procediment d’actuació, un mapa de risc a
nivell local, catàleg de mitjans i recursos i
sistemes i procediments d’avís a la població amb la finalitat de
contrarestar els afectes d’accident de transport de mercaderies perilloses
1.4.3.
Protecció civil i els plans d’emergència local
L’Agrupació
Local de Protecció Civil comença a funcionar al mes de novembre de 2003, encara que la seva constitució formal i
l’aprovació de les normes de funcionament daten del 3 de maig de 2004. És
l’encarregada de realitzar, juntament amb l’enginyer municipal, el Pla d’emergències local que serà aprovat
per l’Ajuntament i remès a la Direcció
General de Emergències i al Consell Insular per a la corresponent homologació.
El procés
d’elaboració del Pla d’Emergències està paralitzat. Es va iniciar l’inventari
de recursos disponibles, però
actualment no hi ha cap planificació feta per a la seva elaboració.
L’Agrupació
està formada per un cap general i un cap per a cada una de les següents
seccions: logística, incendis, rescat i seguretat marítima, primers auxilis, muntanya comunicacions i transports.
En total 42 voluntaris, tots ells amb la formació necessària.
El local
social oficina i magatzem està situat al Passeig Ramon Llull de Felanitx.
Els
recursos de què disposa actualment són:
-
Equipament de l’oficina
-
3 emissores
-
9 walkis – talkis
-
Una emissora de freqüència oberta
-
Cotxe 4x4 amb remolc descobert equipat per
emergències de tot tipus
-
Vehicle propi d’emergències
Els caps
de l’agrupació es reuneixen i coordinen mensualment amb el cap del Servei de
Planificació de Protecció Civil i amb el cap del departament d’emergències de
la Direcció General d’Emergències de la Conselleria d’Interior.
1.4.4. Algunes conclusions per al diagnòstic
Ø
Pel que fa al tema d’aquest
apartat, assenyalar la importància de
la situació del municipi davant els
riscos detallats, i les consideracions dels diferents plans autonòmics i
insulars. Una vegada creada l’agrupació de protecció civil, és indispensable la
realització urgent del Pla
d’emergència local.
Ø
La població de Felanitx i
Cas Concos són considerats
nuclis de població amb risc alt, pel que fa a transport de mercaderies
perilloses. Requereixen un Pla local d’actuació dintre del Pla d’emergències i el
desviament urgent del pas d’aquest transport a fora de la vila.