1.1. CONCEPTUALITZACIÓ
DEL MUNICIPI. DESCRIPCIÓ GENERAL
1.1.1.
Evolució històrica i
desenvolupament
·
Prehistòria:
Els primers pobladors de
Felanitx arribaren uns 2000 anys abans del naixement de Crist. Els llocs que
habitaren són el Castell de Santueri, la Cova Calenta i la sa Moixeta. Es pot constatar una
ocupació intensa del territori en l’època pretalaiòtica (1700 aC a 1000 aC).
Trobam els Closos de Can Gaià, amb el poblat de navetes més ben
conservat de Mallorca; i el Poblat de sa Pleta, un dels jaciments més
esmentats a la bibliografia arqueològica de Mallorca.
La cultura de navetes se va
transformant fins que trobam la cultura talaiòtica (1000 aC.-123 aC). D’aquesta
època daten 28 llocs, dels quals allò que més destaca és la ubicació i la
vista. (poblat de Rossell, de Son Herevet i de Son Menut)
Probablement un dels indrets
de Felanitx amb més valor arqueològic, etnològic i natural és el conjunt de Sa
Mola. Les restes agafen des del naviforme fins a l’època islàmica.
·
Època romana i bizantina:
Els romans arriben el 123
aC. I es troben restes que indiquen que l’ocupació durà fins al segle V.
Després de derrotar els poblats talaiòtics es van establint a tot el territori.
Els poblats romans se situen allà on hi ha la millor terra del municipi (Can
Maiol, Camada Reial, Firella). Els establiments actuen com a viles a partir
de les quals es pretén crear un nou sistema econòmic, amb una explotació agrària
de les millors terres.
L’ocupació Bizantina comprèn
des del 534 fins al segle VII dC. (Closos de Can Gaiá, es Carritxó, Puig de
Son Bennàsser, Castell de Santueri)
·
Felanitx Islàmic:
L’any 902 de la nostra era
el musulmans conqueriren l’illa i la seva dominació durà fins l’any 1229. A
Felanitx hi havia un nucli de població amb una mesquita aquí on és ara Es
Sitjar. El Castell de Santueri fou també fortalesa mora.
El tipus d’explotació era la
ramaderia que aprofitava les pastures de la garriga. Construïren nombrosos pous
i sínies per abeurar el bestiar, però existien també espais de regadiu com
l’horta de Felanitx, Binifarda i la Galera.
·
El món feudal i la colonització:
Durant la conquista de
Mallorca pels catalans, Felanitx fou un dels llocs on la resistència musulmana
fou més forta, el Castell de Santueri aguanta fins el 1.231. És a l’any següent
quan es documenta per primera vegada el
topònim de Felanitx, per a tot el terme. Ja hi havia un petit nucli de
població.
El primer senyor cristià que
tingué Felanitx i el seu terme fou Nuno Sanç, comte del Rosselló. L’any 1300 el
Rei Jaume II atorgà carta fundacional a Felanitx; es va iniciar la construcció
de la vila en un espai de dotze quarterades.
Durant el segle XIV la població va augmentar i minvar. Les epidèmies
foren un fet constant que suposaren una recessió en l’evolució de la població.
La societat es dividia en vilans i foravilans. Sorgeix la figura del batle
reial, encarregat de l’ordre públic de les viles.
A principis del segle XV
Mallorca s’incorporà a la corona de Castella. La vila fou creixent i s’expandí
cap al camí de Manacor. Estava limitada pels carrers major, Call, Sol, Aigua,
Quatre cantons, Nuno Sanç i Pla de sa
Font.
·
Edat moderna (segles XVI, XVII i XVIII)
La vila
seguí creixent fins arribar a l’any 1585 als 4.199 h., expandint-se pel camí de
Campos i Santanyí. Va passar de 300 cases a 600 . S’inicien les revoltes de les
Germanies, moviments de caràcter social contra les classes governants,
acaparadores de privilegis. Els felanitxers hi participaren de forma molt
activa. Fou un segle en el que les pressions corsàries foren importants, es
construïren noves torres de vigilància a es Babo i a Portocolom. La vida de la
major part de la població tocava la misèria, més exagerat als anys de sequera o
de males collites. Durant aquest segle es realitza la major part de l’església
de Sant Miquel.
El segle
XVII Felanitx segueix creixent; es funda el convent de Sant Agustí i els
carrers s’allargaren en aquesta direcció. Es construeix el campanar de l’església.
Als inicis
del XVIII es realitzaren importants obres d’infrastructura hidràulica (pous,
sèquies i safareigs per procurar aigua
a tota la població). La població rondava els 5.600 h.; convertint-se en el
tercer terme més poblat de Mallorca, xifra que ens dóna idea d’una certa
bonança econòmica.
Ja existia
s’Horta i Cas Concos. Son Valls, Son Maiol, Son Tauler, es Carritxó i Son
Nadal.
·
Edat contemporània (segles XIX i XX)
El segle
XIX s’inicia amb una guerra contra
França a la qual Felanitx aporta homes i donatius. L’Ajuntament s’organitza
segons el nou sistema constitucional. Precisament l’alternança en el poder
provoca una onada constant d’actes repressius. A mitjan segle, Felanitx
constituí un districte electoral on s’integraren els pobles de Campos,
Llucmajor, Algaida, Porreres, Santanyí i ses Salines. Es funda Portocolom amb
dos nuclis de població: sa Capella i sa Duana. A finals del segle la població
superaven els 12.000 h.., el creixement era
a causa de l’auge del comerç, la indústria derivada de la transformació
de productes agrícoles, de
l’agricultura i de la vinya.
També en
aquesta època arribaren els ermitans a Sant Salvador. Durant tot el segle, les
Germanes de la Caritat anaren agafant importància i es funden les Trinitàries.
A final de segle es concedeix el titol de ciutat a Felanitx. Destaquen ja els
nuclis de població de Portocolom, Cas Concos, s’Horta, Son Mesquida, Son Negre
i es Carritxó.
El segle
XX s’inicia amb un clar enfrontament entre la burgesia i la resta de la
societat. Es crea el Centre de Picapedrers i la Unió Obrera, es crea una
cooperativa de treballadors amb picapedrers, ferrers, fusters i llanterners.
S’organitza la Falange Espanyola i Esquerra Republicana. Tot aquest procés
democràtic queda suspès amb la Guerra Civil. Tot l’Ajuntament i les autoritats
republicanes foren empresonades.
L’arribada
de la democràcia es concreta amb les eleccions de 1977, en què guanyaren els
partits de dretes, tendència que s’ha mantingut fins 1991.
El
creixement de la població i urbanístic,
ha estat a finals de segle XX molt gran
i ha agafat importància l’ocupació de fora vila, amb una proliferació
espectacular de construccions.
Inici
->
1.1.2.
Estructura territorial. Felanitx i el seu entorn
·
Límits territorials
El terme de Felanitx, amb
una superfície de 169’57 Km2, és el quart municipi més extens de Mallorca.
Situat al sud-est de l’illa de Mallorca. Limita amb els termes de Santanyí,
Campos, Porreres, Vilafranca de Bonany i Manacor; amb la mar per la part del sud-est.
Aquesta situació sobre el
territori potencia i condiciona l’existència de gran quantitat de relacions
administratives i territorials en àmbits molt diversos, com l’econòmic, el
turístic, el poblacional, el mediambiental, etc.
Des de Felanitx hi surten carreteres que comuniquen
amb tots els municipis d’envoltant: Campos, Porreres, Vilafranca, Petra,
Manacor, Santanyí ; i amb les zones turístiques de Cala d’Or, Cala Bona, Cala
Murada i Portocristo i amb la zona costanera del propi municipi.
Municipi de Felanitx
Inici
->
·
Estructura territorial
Com a
nuclis de població , a més de Felanitx, té: Portocolom, s’Horta, Cala
Ferrera/Cala Serena, Cas Concos, es Carritxó, Son Negre, Son Mesquida, Son
Valls i Son Proenç.
Portocolom
és el Port de Felanitx. La formació com
a nucli urbà és una creació de la segona meitat del segle XIX. Fins aquell
moment tan sols hi vivien sis famílies i un destacament de soldats a la
Bateria. El vertader desenvolupament com a port comercial i la creació del
nucli urbà s’ha de vincular a l’expansió vitícola del segle XIX. És un port
tranquil, un dels majors ports naturals de l’illa, lloc de refugi per a les embarcacions de pesca i
esportives. Actualment concentra una important activitat turística de
temporada.
Cala
Ferrera, es troba entre Portocolom i Cala d’Or; és una
urbanització que fou aprovada entorn a l’any 1970. Està situada a devora d’una
de les zones més turístiques de
Mallorca (Cala d’Or). Cala Serena, nom que es dóna al caló petit, veïna
de Cala Ferrera, és una urbanització aprovada l’any 1966. És una zona turística
i de residents estrangers.
Cas
Concos és un poble situat entre turons, a uns 5 Km. de la
ciutat de Felanitx, en direcció a Santanyí. Molts d'artistes hi troben aquí els
seus moments d'inspiració. Sempre ha tingut la fama de ser un lloc hospitalari.
S’Horta
és un dels
poblets on millor perviu el caràcter rural de Felanitx. Lloc de partida ideal
de moltíssimes excursions Està situat a la carretera de Portocolom cap a Cala
d'Or. Domina la costa amb les muntanyes a la seva esquena. Es una terra de
savis pagesos.
Es
Carritxó és un poblet de caràcter rural situat en un lloc privilegiat de
difícil geografia que és el que li dóna l'encant, entre la carretera que
connecta la costa amb l'interior. No és més que un nucli urbà amb l’església
enrevoltada de cases i moltes cases de gran bellesa pels voltants del poble.
Son
Negre és un petit llogaret de població disseminada amb unes
quantes cases rurals agrupades envoltant l’oratori. Esta situat entre Campos,
Cas Concos i Felanitx. Va sorgir d’una desmembració de Son Sales l’any 1577.
Son
Mesquida està situat entre Campos, Felanitx i Porreres. Els
inicis de l’entitat de població Son Mesquida poden situar-se a principis del
segle XIX. La parcel·lació de la possessió de Son Maiol a finals del segle XIX
influí en l'augment de població d'aquesta barriada. El 1987 tingué lloc la
inauguració del regadiu de la concentració
parcel·lària duta a terme els anys anteriors. L'entitat de població disseminada
Son Mesquida comprèn tota la segona volta, des de la carretera de Porreres fins
a la de Campos.
Son
Valls, entitat de
població dispersa, esta situada al
nord-oest del terme de Felanitx. comprèn part de la primera volta, des de la
carretera de Vilafranca fins a la de Porreres. Va néixer a partir de la gradual
parcel·lació de la possessió de Son Valls de Padrines, especialment durant el
segle XIX i principis del XX.
Son
Proenç. Antiga possessió situada a la dreta
de la carretera de Felanitx a Manacor, entre Son Cifre i Son Gelabert, a uns
tres quilòmetres de Felanitx. Va néixer a partir de la parcel·lació de la
possessió que li dóna nom. L'entitat de població disseminada Son Proenç comprèn
part de la primera volta, des de la carretera del Port fins a la de Vilafranca.
Alguns
dels nuclis de població del municipi estan comunicats amb la Vila a través de
carreteres de petita amplada i que, en molts de casos, presenten deficiències en la seva estructura
i manteniment (Son Proenç, Son Negre, Son Valls, Son Mesquida). La resta compta
amb l’accés a través de carreteres en bon estat (s’Horta, es Carritxó, Cala
Ferrera/Cala Serena, Portocolom i Cas Concos)
Les grans
dimensions de la demarcació municipal
de Felanitx, determinen que, dins el terme, s’hi puguin distingir comarques naturals marcadament
diferenciades: la marina, les serres de llevant i el pla.
Inici ->
1.1.3.
El Patrimoni cultural
El
municipi de Felanitx compta amb un important patrimoni històric, cultural i
arquitectònic. A les recents normes subsidiàries s’incorpora com annex el “Catàleg del Patrimoni Històric i Arquitectònic”, així
com la regulació d’aquest.
El Catàleg
vol ser un instrument de projecció del
patrimoni històric, cultural i arquitectònic, que inclou el llistat
d’àmbits, construccions i elements d’interès.
L’instrument
de protecció de l’àrea considerada com a Bé d’Interès Cultural del
centre històric de Felanitx és el “Pla Especial de Protecció del Centre Històric”
El
contingut del Catàleg del Patrimoni és el següent:
-
Llistat dels elements a protegir pel seu interès
arqueològic, històric, artístic, cultural, paisatgístic o arquitectònic.
-
Límits, grau de protecció i condicions especifiques
per cada conjunt, construcció o element catalogat.
-
Definició d’un règim particular econòmic i fiscal,
que tendeix a estimular i fomentar la
conservació, millora i reposició dels elements catalogats.
·
Restes arqueològiques actualment localitzades
En primer lloc cal remarcar
que és el que hi ha, i les següents
dues taules resumeixen que és el que es coneix fins el moment a Felanitx.
Pareix que hi ha un
predomini sobretot d’hipogeus gairebé tots del Naviforme I (1700-1100 a.C.),
coves naturals i taques de ceràmica. Aquests darrers jaciments poden ésser
d’èpoques molt diverses.
Els tipus de jaciments
arqueològics localitzats són els següents:
|
TIPUS DE
|
JACIMENTS
|
|
POBLAT TALAIÒTIC
|
3
|
|
PUIG TALAIÒTIC
|
7
|
|
VIL·LA ROMANA
|
3
|
|
RESTES TALAIÒTIQUES
|
9
|
|
NAVETA
|
1
|
|
POBLAT DE NAVETES
|
4
|
|
HIPOGEU
|
21
|
|
TACA DE CERÀMICA
|
20
|
|
COVA NATURAL
|
24
|
|
NECRÒPOLIS
|
6
|
|
BALMA
|
3
|
|
INDETERMINAT
|
4
|
|
HIPOGEU I POBLAT TALAIÒTIC
|
3
|
|
ESTRUCTURES VÀRIES
|
4
|
|
COVA NATURAL I TALAIOT
|
1
|
|
RESTES ISLÀMIQUES
|
1
|
|
CASTELL ISLÀMIC
|
1
|
|
TORRE
|
1
|
|
SISTEMA HIDRÀULIC
|
2
|
|
DIPÒSIT
|
1
|
|
CABANA
|
1
|
Font: Tomeu Salvà
Cronologia dels jaciments
Els resultats sobre les
diferents cronologies dels jaciments és la següent:
|
CRONOLOGIA DELS
|
JACIMENTS
|
|
CALCOLÍTIC, NAVIFORME I
TALAIÒTIC
|
1
|
|
CALCOLÍTIC I ISLÀMIC
|
3
|
|
INDETERMINAT
|
20
|
|
ISLÀMIC
|
6
|
|
MEDIEVAL
|
1
|
|
NAVIFORME
|
22
|
|
NAVIFORME I TALAIÒTIC
|
2
|
|
ROMÀ
|
13
|
|
ROMÀ I ISLÀMIC
|
1
|
|
ROMÀ, ISLÀMIC I CRISTIÀ
|
1
|
|
TALAIÒTIC, ROMÀ I ISLÀMIC
|
2
|
|
TALAIÒTIC I ISLÀMIC
|
3
|
|
TARDORROMÀ
|
2
|
|
TOTES ÈPOQUES
|
2
|
|
TALAIÒTIC
|
31
|
|
TALAIÒTIC I ROMÀ
|
10
|
Font: Tomeu Salvà
Com es pot observar al quadre predominen els jaciments d’època
talaiòtica, Naviforme romà i els indeterminats.
·
Grau de conservació
A continuació exposam el grau de
conservació dels jaciments del municipi de Felanitx en general.
Que presentin una conservació relativament bona només n’hi
ha un 5%, amb un estat de conservació mitjana n’hi ha un 36% i amb un estat
dolent n’hi ha un 59%. Això ens hauria de portar a pensar que en general l’estat
de conservació dels jaciments de Felanitx és dolent i que per tant s’haurien de
cercar alguns plans de conservació.
·
Perill de desaparició dels jaciments
En aquest apartat feim referència a quins són els perills
potencials que poden fer desaparèixer els jaciments i que també es divideixen
en graus. Els resultats són els
següents:
Pareix que els jaciments amb un alt grau de perill
representen un 26%, mentre que els que presenten un perill mitjà són els 34% i,
finalment, els que no tenen un perill molt greu de destrucció immediata són un
40%. Així i tot cal tenir en compte que la possibilitat que desaparegui un 26%
dels jaciments és un xifra extremadament molt elevada.
Però és necessari documentar clarament quins són els perills
reals que poden afectar en aquests indrets,
i són els següents:
En cap moment es pot parlar
d’un catàleg arqueològic tancat i que constantment s’ha de sotmetre a revisió.
De fet, el cos més important dels jaciments que aquí apareixen es va localitzar
entre el 1989-1990, però amb els 10 anys transcorreguts han aparegut uns 14
jaciments més. Això ens fa pensar que els pròxims anys en poden aparèixer molts
més.
Es pot documentar
clarament que l’estat general dels jaciments arqueològics felanitxers, és
realment deplorable. De fet, dels 120 catalogats fins al moment, un 10% ha
desaparegut totalment i un 51% es troben afectats, en menor o major mesura per
l’activitat humana. De tots aquests, a més n’hi ha almenys un 8% dels quals
s’ha pogut documentar clarament una important activitat espoliadora, encara que
la realitat dels espolis menors, segurament són molt majors. De totes formes,
del 31% restant, realment l’únic que es pot dir és que no han estat afectats
per l’home, però el grau d’abandó i de deixadesa és molt elevat.
No hi ha cap
jaciment ni un de Felanitx, que no corri perill, d’una forma o altra de
desaparèixer, ésser espoliat, o, si més no,
quan no de degradar-se sense remei. Només a un d’ells hi ha activitat
d’investigació en aquests moments, en concret ens referim als Closos de Can
Gaià, encara que és un dels més afectats, ja que una carretera l’hi passa pel
damunt i, a més, està contínuament sotmès a una ferotge pressió urbanística.
·
La difusió del Patrimoni Arqueològic a
Felanitx
En aquests
moments la difusió del Patrimoni arqueològic de Felanitx, és totalment
inexistent. Aquest tema, quan s’ha realitzat a altres indrets de Mallorca, com
Manacor, Calvià o Alcúdia, es planteja amb tres objectius molt clars i
concrets:
-
Difusió del Patrimoni Arqueològic al món
educatiu local i de tota la comunitat.
-
Difusió del Patrimoni Arqueològic a tots
els habitants de la nostra comunitat.
-
Difusió del Patrimoni Arqueològic al
turisme que arriba a les nostres illes, ja que podria ésser un element més
d’atracció turística que a altres indrets amb un patrimoni arqueològic molt
menor, té una gran èxit, Catalunya, França, etc.
Les propostes
serien les següents:
A llarg
termini:
-
Obtenir la màxima rendibilitat social.
-
Dinamitzar i revitalitzar el turisme de la zona.
-
Proporcionar
noves experiències recreatives.
-
Ser referència
obligada en la gestió del patrimoni de l’illa.
-
Integrar-lo en
un itinerari, arqueològic.
-
Ampliar els
serveis i activitats.
-
Cooperar amb
altres institucions.
-
Difondre el
patrimoni arqueològic.
-
Sensibilitzar
el públic perquè col·labori en la conservació del patrimoni.
A curt termini:
-
Consolidar les
restes.
-
Convertir la
zona en àrea visitable mitjançant la musealització de les restes.
-
Conservar i
mantenir el valor de les restes en el seu propi context.
-
Afavorir
l’accés als discapacitats.
-
Controlar l’impacte que pugui suposar el condicionament de l’àrea.
-
Optimitzar les
possibilitats de la investigació arqueològica.
-
Augmentar entre
el públic l’interès pel patrimoni arqueològic.
-
Apropar al
públic el treball dels arqueòlegs.
-
Difondre el
patrimoni arqueològic.
-
Sensibilitzar
al públic perquè col·labori en la conservació del patrimoni.
Felanitx no
compta fins ara amb infraestructures que permetin oferir activitats
relacionades amb l’arqueologia, el patrimoni o la història en general del
municipi. Falten: museus, centres d’interpretació, informació, senyalització i
adequació d’alguns dels jaciments del municipi, etc. És un dels pocs municipis on no existeix ni un dels seus jaciments
adaptats a la visita, sent alguns jaciments prou importants i significatius,
com serien els Closos de Can Gaià o els Rossells.
No es compta tampoc amb cap guia didàctica ni ruta
arqueològica. D’aquesta forma encara que no hi hagués cap centre de difusió
almenys els visitants podrien anar pel seu compte a alguns dels indrets més
importants.
Inici ->
1.1.4. Algunes conclusions per
al diagnòstic
Ø
La bona situació geogràfica facilita la relació
administrativa i territorial a àmbits molt diversos. Felanitx és poc depenent
de Palma. Però la distribució
territorial dificulta la planificació de serveis i estructures per a tot el
municipi. També la comunicació entre els diferents nuclis
Ø
El municipi té un territori extens i divers, el que
suposa una riquesa paisatgística i cultural. Fins ara se n’ha fet ús i s’ha
anat consumint territori. Cal posar en marxa polítiques de protecció,
manteniment i regeneració d’aquesta
riquesa.
Ø
És un municipi ric en història i patrimoni, el que
suposa un bon recurs per el desenvolupament. Compta amb una història i
patrimoni no explotat de cara a obtenir rendibilitat social i econòmica. No hem
trobat iniciatives planificades per a la gestió municipal dels recursos
patrimonials (conservació, explotació
de cara al turisme, difusió,
sensibilització...)
Ø
Alguns nuclis de població estan creixent tant que tenen la mida de molts dels municipis de
Mallorca, però no el sentiment d’identitat dels seus nous residents. Les
dinàmiques socials canvien i provoquen distorsions de caràcter social ,
cultural i econòmic.
Inici ->
1.2. DEMOGRAFIA I CARACTERÍSTIQUES
CONTEXTUALS
1.2.1.
Demografia i evolució
·
Anàlisi
retrospectiva
A finals
del segle XVIII i durant el segle XIX,
la població de Felanitx ocupava el tercer lloc de Mallorca, després de Palma i
Manacor. Segons el cens de 1857, hi
havia un total de 10.309 h. dels que el 57% vivia a la vila.
La
població ha anat evolucionat paral·lelament a la dinàmica econòmica. D’aquesta manera es va incrementar ràpidament a finals del segle XIX, gràcies
als rendiments agraris, minvant posteriorment a causa de la crisi comercial i
la fil·loxera de les vinyes. A
conseqüència d’aquesta situació, es va produir un gran moviment migratori de
cap a l’exterior i altres pobles de l’illa.
Ja en el
segle XX, i en concret, durant el primer quart, foren nombrosos els emigrants
de cap a Amèrica del Sud. Després de la Guerra Civil la tendència va canviar,
començà un fort moviment immigratori de persones procedents de Múrcia,
especialment de Mazarrón que venien a treballar a les mines de carbó de
Firella. Segons el padró municipal de 1940, els immigrants eren 2.367, dels
quals 1.470 eren de Balears i 897 de
fora de les illes. La immigració procedent de fora de Balears va anar
augmentant fins 1973, en els darrers
anys amb persones procedents d’Orellana la Vieja (Badajoz) que arribaven
atretes per la demanda de mà d’obra en la construcció.
|
Any
|
Habitants
|
Increment
|
%
|
|
1940
|
11.759
|
|
|
|
1950
|
11.860
|
+101
|
+0,85
|
|
1960
|
11.866
|
+6
|
+0,05
|
|
1970
|
13.020
|
+1.154
|
+9,70
|
|
1981
|
12.573
|
-447
|
- 3,43
|
|
1991
|
14.165
|
+1.592
|
+12,6
|
|
2001
|
16.908
|
+2.743
|
+19,3
|
Font: IBAE
. (Elaboració pròpia)
Es pot
observar en la taula anterior com en la dècada dels 70, coincidint amb la
relantització del moviment migratori de persones procedents de la península, la
població de Felanitx disminueix.
Dinàmica de la població des de 1940. Font:IBAE.
(Elaboració pròpia)
·
Anàlisi de la població actual
Segons el
padró de Felanitx a desembre de 2003, la població era de 17.001 h. Per
població, Felanitx ocupava el setè lloc
entre els municipis mallorquins, situant-se en una posició intermèdia dels municipis entre 10.000 i 20.000
habitants.
Pel que fa
l’evolució demogràfica recent, la població s’ha incrementat un 10’2 % en els
darrers sis anys. Aquesta xifra està per davall de la mitjana de Mallorca (16%).
En el darrer any ha perdut un 1’9 % de la població, majoritàriament immigrants
de la península i marroquins que han tornat a la seva terra. Són els
col·lectius més vulnerables en una
situació de recessió econòmica.
Municipi
|
1998
|
1999
|
2000
|
2001
|
2002
|
2003
|
% increment
|
Felanitx
|
15.262
|
15.892
|
16.381
|
16.908
|
17.293
|
17.001
|
10’2
|
Evolució de la població 1998/2003. Font:
Padró municipal
·
La migració
La
immigració és el principal factor que ha afavorit l’increment de població, ja
que el creixement vegetatiu és negatiu.
La
població estrangera suposava l’any 2001 un 8’9 % de la població
total i l’any 2002 un 11’5%. D’aquesta
població, l’any 2001, el 65’5 % eren de
països comunitaris, el 33’9% de països extraeuropeus i la resta de països dels països de l’Est. (IBAE).
%
estrangers respecta a la població total
Procedència comunitària
|
Procedència no comunitària
|
|
1.329
persones
|
1.228
persones
|
Immigració al municipi de Felanitx. Font. Padró
municipal 2003
Segons el
padró municipal de 2003, la població estrangera és de 2557 persones, que
pertanyen a 56 nacionalitats i representen el 14% de la població total.
Els principals països de procedència són els següents:
|
Països
comunitaris
|
País
|
Nº
|
|
Alemanya
|
773
|
|
Regne Unit
|
229
|
|
França
|
87
|
|
Itàlia
|
58
|
|
Bèlgica
|
24
|
|
Països no
comunitaris
|
|
Marroc
|
815
|
|
Argentina
|
101
|
|
Equador
|
43
|
|
Ucraina
|
40
|
|
Suïssa
|
37
|
Immigració
del principals països de procedència.
Padró municipal 2003
En
l’anterior taula es pot veure el gran nombre d’alemanys que s’han establert al
municipi, molt per damunt de la resta dels països comunitaris. Entre els països extracomunitaris destaca el gran
col·lectiu de marroquins arribats en els darrers anys i que en nombre supera
als alemanys.
Cal
ressenyar que vénen proporcionalment més homes
que dones, majoritàriament en
edat laboral.
L’emigració
es dóna també més en el grup d’homes que en el de dones, i s’inicia a partir
dels 16 anys. Predominen els moviments de cap a altres llocs de la pròpia
comunitat autònoma i Andalusia.
Segons
l’anuari Social de la Caixa, el any 2002, tan sols el 57’3% de la població
havia nascut al propi municipi, el 10% havien nascut a un altre municipi de
Balears, el 21’6 % a una altra Comunitat autònoma i el 11’1 % en un país
estranger. El saldo migratori és positiu (466 persones) i la taxa migratòria és
d’un 30%.
Inici ->
·
La població per edats:
L’any
2002, l’edat mitjana de la població de Felanitx era de 40,7 anys, de 39’4 anys
en els homes i 42 anys en les dones. Cal assenyalar que hi ha 2.543 persones de més de 65 anys de les que
436 tenen més de 84 anys. L’índex
d’envelliment és d’un 127’1%, molt per damunt del de Balears (94’8%).
La
població infantil (0-4 anys) de tot el municipi és un 4% del total.
