1.1. CONCEPTUALITZACIÓ DEL MUNICIPI. DESCRIPCIÓ GENERAL

1.1.1. Evolució històrica i desenvolupament

Els primers pobladors de Felanitx arribaren uns 2000 anys abans del naixement de Crist. Els llocs que habitaren són el Castell de Santueri, la Cova Calenta i la sa Moixeta. Es pot constatar una ocupació intensa del territori en l’època pretalaiòtica (1700 aC a 1000 aC). Trobam els Closos de Can Gaià, amb el poblat de navetes més ben conservat de Mallorca; i el Poblat de sa Pleta, un dels jaciments més esmentats a la bibliografia arqueològica de Mallorca.

La cultura de navetes se va transformant fins que trobam la cultura talaiòtica (1000 aC.-123 aC). D’aquesta època daten 28 llocs, dels quals allò que més destaca és la ubicació i la vista. (poblat de Rossell, de Son Herevet i de Son Menut)

Probablement un dels indrets de Felanitx amb més valor arqueològic, etnològic i natural és el conjunt de Sa Mola. Les restes agafen des del naviforme fins a l’època islàmica.

· Època romana i bizantina:

Els romans arriben el 123 aC. I es troben restes que indiquen que l’ocupació durà fins al segle V. Després de derrotar els poblats talaiòtics es van establint a tot el territori. Els poblats romans se situen allà on hi ha la millor terra del municipi (Can Maiol, Camada Reial, Firella). Els establiments actuen com a viles a partir de les quals es pretén crear un nou sistema econòmic, amb una explotació agrària de les millors terres.

L’ocupació Bizantina comprèn des del 534 fins al segle VII dC. (Closos de Can Gaiá, es Carritxó, Puig de Son Bennàsser, Castell de Santueri)

· Felanitx Islàmic:

L’any 902 de la nostra era el musulmans conqueriren l’illa i la seva dominació durà fins l’any 1229. A Felanitx hi havia un nucli de població amb una mesquita aquí on és ara Es Sitjar. El Castell de Santueri fou també fortalesa mora.

El tipus d’explotació era la ramaderia que aprofitava les pastures de la garriga. Construïren nombrosos pous i sínies per abeurar el bestiar, però existien també espais de regadiu com l’horta de Felanitx, Binifarda i la Galera.

· El món feudal i la colonització:

Durant la conquista de Mallorca pels catalans, Felanitx fou un dels llocs on la resistència musulmana fou més forta, el Castell de Santueri aguanta fins el 1.231. És a l’any següent quan es documenta per primera vegada el topònim de Felanitx, per a tot el terme. Ja hi havia un petit nucli de població.

El primer senyor cristià que tingué Felanitx i el seu terme fou Nuno Sanç, comte del Rosselló. L’any 1300 el Rei Jaume II atorgà carta fundacional a Felanitx; es va iniciar la construcció de la vila en un espai de dotze quarterades.

Durant el segle XIV la població va augmentar i minvar. Les epidèmies foren un fet constant que suposaren una recessió en l’evolució de la població. La societat es dividia en vilans i foravilans. Sorgeix la figura del batle reial, encarregat de l’ordre públic de les viles.

A principis del segle XV Mallorca s’incorporà a la corona de Castella. La vila fou creixent i s’expandí cap al camí de Manacor. Estava limitada pels carrers major, Call, Sol, Aigua, Quatre cantons, Nuno Sanç i Pla de sa Font.

· Edat moderna (segles XVI, XVII i XVIII)

La vila seguí creixent fins arribar a l’any 1585 als 4.199 h., expandint-se pel camí de Campos i Santanyí. Va passar de 300 cases a 600 . S’inicien les revoltes de les Germanies, moviments de caràcter social contra les classes governants, acaparadores de privilegis. Els felanitxers hi participaren de forma molt activa. Fou un segle en el que les pressions corsàries foren importants, es construïren noves torres de vigilància a es Babo i a Portocolom. La vida de la major part de la població tocava la misèria, més exagerat als anys de sequera o de males collites. Durant aquest segle es realitza la major part de l’església de Sant Miquel.

El segle XVII Felanitx segueix creixent; es funda el convent de Sant Agustí i els carrers s’allargaren en aquesta direcció. Es construeix el campanar de l’església.

Als inicis del XVIII es realitzaren importants obres d’infrastructura hidràulica (pous, sèquies i safareigs per procurar aigua a tota la població). La població rondava els 5.600 h.; convertint-se en el tercer terme més poblat de Mallorca, xifra que ens dóna idea d’una certa bonança econòmica.

Ja existia s’Horta i Cas Concos. Son Valls, Son Maiol, Son Tauler, es Carritxó i Son Nadal.

· Edat contemporània (segles XIX i XX)

El segle XIX s’inicia amb una guerra contra França a la qual Felanitx aporta homes i donatius. L’Ajuntament s’organitza segons el nou sistema constitucional. Precisament l’alternança en el poder provoca una onada constant d’actes repressius. A mitjan segle, Felanitx constituí un districte electoral on s’integraren els pobles de Campos, Llucmajor, Algaida, Porreres, Santanyí i ses Salines. Es funda Portocolom amb dos nuclis de població: sa Capella i sa Duana. A finals del segle la població superaven els 12.000 h.., el creixement era a causa de l’auge del comerç, la indústria derivada de la transformació de productes agrícoles, de l’agricultura i de la vinya.

També en aquesta època arribaren els ermitans a Sant Salvador. Durant tot el segle, les Germanes de la Caritat anaren agafant importància i es funden les Trinitàries. A final de segle es concedeix el titol de ciutat a Felanitx. Destaquen ja els nuclis de població de Portocolom, Cas Concos, s’Horta, Son Mesquida, Son Negre i es Carritxó.

El segle XX s’inicia amb un clar enfrontament entre la burgesia i la resta de la societat. Es crea el Centre de Picapedrers i la Unió Obrera, es crea una cooperativa de treballadors amb picapedrers, ferrers, fusters i llanterners. S’organitza la Falange Espanyola i Esquerra Republicana. Tot aquest procés democràtic queda suspès amb la Guerra Civil. Tot l’Ajuntament i les autoritats republicanes foren empresonades.

L’arribada de la democràcia es concreta amb les eleccions de 1977, en què guanyaren els partits de dretes, tendència que s’ha mantingut fins 1991.

El creixement de la població i urbanístic, ha estat a finals de segle XX molt gran i ha agafat importància l’ocupació de fora vila, amb una proliferació espectacular de construccions.

Inici ->

1.1.2. Estructura territorial. Felanitx i el seu entorn

· Límits territorials

El terme de Felanitx, amb una superfície de 169’57 Km2, és el quart municipi més extens de Mallorca. Situat al sud-est de l’illa de Mallorca. Limita amb els termes de Santanyí, Campos, Porreres, Vilafranca de Bonany i Manacor; amb la mar per la part del sud-est.

Aquesta situació sobre el territori potencia i condiciona l’existència de gran quantitat de relacions administratives i territorials en àmbits molt diversos, com l’econòmic, el turístic, el poblacional, el mediambiental, etc.

Des de Felanitx hi surten carreteres que comuniquen amb tots els municipis d’envoltant: Campos, Porreres, Vilafranca, Petra, Manacor, Santanyí ; i amb les zones turístiques de Cala d’Or, Cala Bona, Cala Murada i Portocristo i amb la zona costanera del propi municipi.

Municipi de Felanitx

Inici ->

· Estructura territorial

Com a nuclis de població , a més de Felanitx, té: Portocolom, s’Horta, Cala Ferrera/Cala Serena, Cas Concos, es Carritxó, Son Negre, Son Mesquida, Son Valls i Son Proenç.

Portocolom és el Port de Felanitx. La formació com a nucli urbà és una creació de la segona meitat del segle XIX. Fins aquell moment tan sols hi vivien sis famílies i un destacament de soldats a la Bateria. El vertader desenvolupament com a port comercial i la creació del nucli urbà s’ha de vincular a l’expansió vitícola del segle XIX. És un port tranquil, un dels majors ports naturals de l’illa, lloc de refugi per a les embarcacions de pesca i esportives. Actualment concentra una important activitat turística de temporada.

Cala Ferrera, es troba entre Portocolom i Cala d’Or; és una urbanització que fou aprovada entorn a l’any 1970. Està situada a devora d’una de les zones més turístiques de Mallorca (Cala d’Or). Cala Serena, nom que es dóna al caló petit, veïna de Cala Ferrera, és una urbanització aprovada l’any 1966. És una zona turística i de residents estrangers.

Cas Concos és un poble situat entre turons, a uns 5 Km. de la ciutat de Felanitx, en direcció a Santanyí. Molts d'artistes hi troben aquí els seus moments d'inspiració. Sempre ha tingut la fama de ser un lloc hospitalari.

S’Horta és un dels poblets on millor perviu el caràcter rural de Felanitx. Lloc de partida ideal de moltíssimes excursions Està situat a la carretera de Portocolom cap a Cala d'Or. Domina la costa amb les muntanyes a la seva esquena. Es una terra de savis pagesos.

Es Carritxó és un poblet de caràcter rural situat en un lloc privilegiat de difícil geografia que és el que li dóna l'encant, entre la carretera que connecta la costa amb l'interior. No és més que un nucli urbà amb l’església enrevoltada de cases i moltes cases de gran bellesa pels voltants del poble.

Son Negre és un petit llogaret de població disseminada amb unes quantes cases rurals agrupades envoltant l’oratori. Esta situat entre Campos, Cas Concos i Felanitx. Va sorgir d’una desmembració de Son Sales l’any 1577.

Son Mesquida està situat entre Campos, Felanitx i Porreres. Els inicis de l’entitat de població Son Mesquida poden situar-se a principis del segle XIX. La parcel·lació de la possessió de Son Maiol a finals del segle XIX influí en l'augment de població d'aquesta barriada. El 1987 tingué lloc la inauguració del regadiu de la concentració parcel·lària duta a terme els anys anteriors. L'entitat de població disseminada Son Mesquida comprèn tota la segona volta, des de la carretera de Porreres fins a la de Campos.

Son Valls, entitat de població dispersa, esta situada al nord-oest del terme de Felanitx. comprèn part de la primera volta, des de la carretera de Vilafranca fins a la de Porreres. Va néixer a partir de la gradual parcel·lació de la possessió de Son Valls de Padrines, especialment durant el segle XIX i principis del XX.

Son Proenç. Antiga possessió situada a la dreta de la carretera de Felanitx a Manacor, entre Son Cifre i Son Gelabert, a uns tres quilòmetres de Felanitx. Va néixer a partir de la parcel·lació de la possessió que li dóna nom. L'entitat de població disseminada Son Proenç comprèn part de la primera volta, des de la carretera del Port fins a la de Vilafranca.

Alguns dels nuclis de població del municipi estan comunicats amb la Vila a través de carreteres de petita amplada i que, en molts de casos, presenten deficiències en la seva estructura i manteniment (Son Proenç, Son Negre, Son Valls, Son Mesquida). La resta compta amb l’accés a través de carreteres en bon estat (s’Horta, es Carritxó, Cala Ferrera/Cala Serena, Portocolom i Cas Concos)

Les grans dimensions de la demarcació municipal de Felanitx, determinen que, dins el terme, s’hi puguin distingir comarques naturals marcadament diferenciades: la marina, les serres de llevant i el pla.

Inici ->

1.1.3. El Patrimoni cultural

El municipi de Felanitx compta amb un important patrimoni històric, cultural i arquitectònic. A les recents normes subsidiàries s’incorpora com annex el “Catàleg del Patrimoni Històric i Arquitectònic”, així com la regulació d’aquest.

El Catàleg vol ser un instrument de projecció del patrimoni històric, cultural i arquitectònic, que inclou el llistat d’àmbits, construccions i elements d’interès.

L’instrument de protecció de l’àrea considerada com a Bé d’Interès Cultural del centre històric de Felanitx és el “Pla Especial de Protecció del Centre Històric”

El contingut del Catàleg del Patrimoni és el següent:

- Llistat dels elements a protegir pel seu interès arqueològic, històric, artístic, cultural, paisatgístic o arquitectònic.

- Límits, grau de protecció i condicions especifiques per cada conjunt, construcció o element catalogat.

- Definició d’un règim particular econòmic i fiscal, que tendeix a estimular i fomentar la conservació, millora i reposició dels elements catalogats.

· Restes arqueològiques actualment localitzades

En primer lloc cal remarcar que és el que hi ha, i les següents dues taules resumeixen que és el que es coneix fins el moment a Felanitx.

Pareix que hi ha un predomini sobretot d’hipogeus gairebé tots del Naviforme I (1700-1100 a.C.), coves naturals i taques de ceràmica. Aquests darrers jaciments poden ésser d’èpoques molt diverses.

Els tipus de jaciments arqueològics localitzats són els següents:

TIPUS DE	JACIMENTS
POBLAT TALAIÒTIC	3
PUIG TALAIÒTIC	7
VIL·LA ROMANA	3
RESTES TALAIÒTIQUES	9
NAVETA	1
POBLAT DE NAVETES	4
HIPOGEU	21
TACA DE CERÀMICA	20
COVA NATURAL	24
NECRÒPOLIS	6
BALMA	3
INDETERMINAT	4
HIPOGEU I POBLAT TALAIÒTIC	3
ESTRUCTURES VÀRIES	4
COVA NATURAL I TALAIOT	1
RESTES ISLÀMIQUES	1
CASTELL ISLÀMIC	1
TORRE	1
SISTEMA HIDRÀULIC	2
DIPÒSIT	1
CABANA	1

Font: Tomeu Salvà

Cronologia dels jaciments

Els resultats sobre les diferents cronologies dels jaciments és la següent:

CRONOLOGIA DELS	JACIMENTS
CALCOLÍTIC, NAVIFORME I TALAIÒTIC	1
CALCOLÍTIC I ISLÀMIC	3
INDETERMINAT	20
ISLÀMIC	6
MEDIEVAL	1
NAVIFORME	22
NAVIFORME I TALAIÒTIC	2
ROMÀ	13
ROMÀ I ISLÀMIC	1
ROMÀ, ISLÀMIC I CRISTIÀ	1
TALAIÒTIC, ROMÀ I ISLÀMIC	2
TALAIÒTIC I ISLÀMIC	3
TARDORROMÀ	2
TOTES ÈPOQUES	2
TALAIÒTIC	31
TALAIÒTIC I ROMÀ	10

Font: Tomeu Salvà

Com es pot observar al quadre predominen els jaciments d’època talaiòtica, Naviforme romà i els indeterminats.

· Grau de conservació

A continuació exposam el grau de conservació dels jaciments del municipi de Felanitx en general.

Que presentin una conservació relativament bona només n’hi ha un 5%, amb un estat de conservació mitjana n’hi ha un 36% i amb un estat dolent n’hi ha un 59%. Això ens hauria de portar a pensar que en general l’estat de conservació dels jaciments de Felanitx és dolent i que per tant s’haurien de cercar alguns plans de conservació.

· Perill de desaparició dels jaciments

En aquest apartat feim referència a quins són els perills potencials que poden fer desaparèixer els jaciments i que també es divideixen en graus. Els resultats són els següents:

Pareix que els jaciments amb un alt grau de perill representen un 26%, mentre que els que presenten un perill mitjà són els 34% i, finalment, els que no tenen un perill molt greu de destrucció immediata són un 40%. Així i tot cal tenir en compte que la possibilitat que desaparegui un 26% dels jaciments és un xifra extremadament molt elevada.

Però és necessari documentar clarament quins són els perills reals que poden afectar en aquests indrets, i són els següents:

En cap moment es pot parlar d’un catàleg arqueològic tancat i que constantment s’ha de sotmetre a revisió. De fet, el cos més important dels jaciments que aquí apareixen es va localitzar entre el 1989-1990, però amb els 10 anys transcorreguts han aparegut uns 14 jaciments més. Això ens fa pensar que els pròxims anys en poden aparèixer molts més.

Es pot documentar clarament que l’estat general dels jaciments arqueològics felanitxers, és realment deplorable. De fet, dels 120 catalogats fins al moment, un 10% ha desaparegut totalment i un 51% es troben afectats, en menor o major mesura per l’activitat humana. De tots aquests, a més n’hi ha almenys un 8% dels quals s’ha pogut documentar clarament una important activitat espoliadora, encara que la realitat dels espolis menors, segurament són molt majors. De totes formes, del 31% restant, realment l’únic que es pot dir és que no han estat afectats per l’home, però el grau d’abandó i de deixadesa és molt elevat.

No hi ha cap jaciment ni un de Felanitx, que no corri perill, d’una forma o altra de desaparèixer, ésser espoliat, o, si més no, quan no de degradar-se sense remei. Només a un d’ells hi ha activitat d’investigació en aquests moments, en concret ens referim als Closos de Can Gaià, encara que és un dels més afectats, ja que una carretera l’hi passa pel damunt i, a més, està contínuament sotmès a una ferotge pressió urbanística.

· La difusió del Patrimoni Arqueològic a Felanitx

En aquests moments la difusió del Patrimoni arqueològic de Felanitx, és totalment inexistent. Aquest tema, quan s’ha realitzat a altres indrets de Mallorca, com Manacor, Calvià o Alcúdia, es planteja amb tres objectius molt clars i concrets:

- Difusió del Patrimoni Arqueològic al món educatiu local i de tota la comunitat.

- Difusió del Patrimoni Arqueològic a tots els habitants de la nostra comunitat.

- Difusió del Patrimoni Arqueològic al turisme que arriba a les nostres illes, ja que podria ésser un element més d’atracció turística que a altres indrets amb un patrimoni arqueològic molt menor, té una gran èxit, Catalunya, França, etc.

Les propostes serien les següents:

A llarg termini:

- Obtenir la màxima rendibilitat social.

- Dinamitzar i revitalitzar el turisme de la zona.

- Proporcionar noves experiències recreatives.

- Ser referència obligada en la gestió del patrimoni de l’illa.

- Integrar-lo en un itinerari, arqueològic.

- Ampliar els serveis i activitats.

- Cooperar amb altres institucions.

- Difondre el patrimoni arqueològic.

- Sensibilitzar el públic perquè col·labori en la conservació del patrimoni.

A curt termini:

- Consolidar les restes.

- Convertir la zona en àrea visitable mitjançant la musealització de les restes.

- Conservar i mantenir el valor de les restes en el seu propi context.

- Afavorir l’accés als discapacitats.

- Controlar l’impacte que pugui suposar el condicionament de l’àrea.

- Optimitzar les possibilitats de la investigació arqueològica.

- Augmentar entre el públic l’interès pel patrimoni arqueològic.

- Apropar al públic el treball dels arqueòlegs.

- Difondre el patrimoni arqueològic.

- Sensibilitzar al públic perquè col·labori en la conservació del patrimoni.

Felanitx no compta fins ara amb infraestructures que permetin oferir activitats relacionades amb l’arqueologia, el patrimoni o la història en general del municipi. Falten: museus, centres d’interpretació, informació, senyalització i adequació d’alguns dels jaciments del municipi, etc. És un dels pocs municipis on no existeix ni un dels seus jaciments adaptats a la visita, sent alguns jaciments prou importants i significatius, com serien els Closos de Can Gaià o els Rossells.

No es compta tampoc amb cap guia didàctica ni ruta arqueològica. D’aquesta forma encara que no hi hagués cap centre de difusió almenys els visitants podrien anar pel seu compte a alguns dels indrets més importants.

Inici ->

1.1.4. Algunes conclusions per al diagnòstic

Ø La bona situació geogràfica facilita la relació administrativa i territorial a àmbits molt diversos. Felanitx és poc depenent de Palma. Però la distribució territorial dificulta la planificació de serveis i estructures per a tot el municipi. També la comunicació entre els diferents nuclis

Ø El municipi té un territori extens i divers, el que suposa una riquesa paisatgística i cultural. Fins ara se n’ha fet ús i s’ha anat consumint territori. Cal posar en marxa polítiques de protecció, manteniment i regeneració d’aquesta riquesa.

Ø És un municipi ric en història i patrimoni, el que suposa un bon recurs per el desenvolupament. Compta amb una història i patrimoni no explotat de cara a obtenir rendibilitat social i econòmica. No hem trobat iniciatives planificades per a la gestió municipal dels recursos patrimonials (conservació, explotació de cara al turisme, difusió, sensibilització...)

Ø Alguns nuclis de població estan creixent tant que tenen la mida de molts dels municipis de Mallorca, però no el sentiment d’identitat dels seus nous residents. Les dinàmiques socials canvien i provoquen distorsions de caràcter social , cultural i econòmic.

Inici ->

· Els habitatges i la seva tipologia. Característiques de les llars.

Cada deu anys es realitza un cens a nivell nacional de la població i habitatge de tots els municipis. A partir del darrer, el Censo de poblacion y viviendas 2001, podem fer una anàlisi exhaustiva de la situació de l’habitatge i la configuració de les llars al nostre municipi.

Característica	Nº	%
Edifici sense habitatge	415	5,5
Edifici amb 1 habitatge	5.739	76,4
Edifici amb 2 habitatges	708	9,6
Edifici amb 3/4 habitatges	355	4,7
Edifici amb 5/9 habitatges	208	2,7
Edifici de 10/19 habitatges	63	0,8
Edifici amb mes de 20 habitatges	18	0,2
	7.506	100

Edificis segons el nombre d’ habitatges. Font INE. Cens de població i

habitatge 2001

Com es pot veure a la taula anterior, predominen els edificis d’un sol habitatge seguit dels de dos habitatges. Es tracta preferentment d’edificis sols i independents (vegeu taula següent).

Característica	Nº
Edifici sol amb 1 habitatge	5.607
Edifici sol amb varis habitatges	1.235
Edifici sol amb habitatges i algun local	187
Habitatge col·lectiva: hotel, alberg, pensió..	0
Habitatge col·lectiva: convent, quarter , presó....	2
Habitatge col·lectiva: institució d’ensenyament	1
Habitatge col·lectiva: residència, hospital, ...	2
Edifici amb locals i algun habitatge	39
Locals	415
Allotjaments	18
	7.506

Edificis segons la tipologia. Font INE. Cens de població i habitatge 2001

Cal destacar també el gran nombre d’edificis destinats a locals comercials. Els locals actius (293) segons el tipus i activitat es classifiquen de la següent manera:

activitat	Nº
Equipaments de salut	8
Equipaments educatius	6
Equipaments de benestar social	5
Equipaments culturals o esportius	13
Locals comercials	197
Oficines	48
Local industrial	15
Local agrari	1
Total	293

Locals segons la tipologia. Font INE. Cens de població i habitatge 2001

El nombre total d’habitatges del municipi és d’11.509, dels quals cinc són habitatges col·lectius i corresponen :

- Hospici - Residencial (28 persones)

- Convent religioses (20 persones)

- Convent religioses (6 persones)

- Convent religioses (9 persones)

- Residència assistida (12 persones)

La resta, 11.509 són habitatges familiars. Són destinats a primer habitatge 5.471 cases, el qué suposa sols 47’5% del total. La distribució d’habitatges per classes es pot veure a la taula següent:

Habitatges familiars	11.504
Principals	5.471
- Convencionals	5.453
- Allotjaments	18
No principals	6.033
- Secundàries	3.721
- Buides	1.206
- Altra situació	1.106
Habitatges col·lectius	5
- Convents	2
- Centre ensenyament, internat	1
- Centre assistencial	2

Habitatges per classes. Font: INE (Censo de población y vivienda 2001)

El nombre d’habitatges familiars principals indiquen el nombre total de llars del municipi (5.471). Aquestes llars tenen la casa en el següent règim.

Règim	Nº	%
Propietat per compra totalment pagada	2.586	47,27
Propietat per compra amb pagaments pendents	338	6,18
Propietat per herència o donació	1.227	22,43
Lloguer	899	16,43
Cedida gratuïtament	114	2,08
Altra forma	307	5,61
TOTAL	5.471	100,00

Les llars segons el règim de l’habitatge. Font: INE (Censo de población y vivienda)

De les dades anteriors es pot destacar que un total de 3.813 (69,6%) de les llars són propietaris del seu habitatge, sense pagaments pendents i que sols un 16,43 % de llars està en règim de lloguer.

Les llars que disposen de segona residència són 1.196 (21,8%) i un 80% són utilitzades menys de 3 mesos a l’any.

Les llars segons la seva mida es distribueixen de la següent manera:

Nº persones	Nº llars	%
1 persona	1.367	24,99
2 persones	1.404	25,66
3 persones	1.068	19,52
4 persones	1.081	19,76
5 persones	354	6,47
6 persones	124	2,27
7 persones	31	0,57
8 persones	26	0,48
9 persones	7	0,13
10 o mes persones	9	0,16
total	5.471	100

Mida de les llars del municipi de Felanitx. Font: INE

Pel que fa a les llars segons la seva estructura, és significativa la dada relacionada amb les llars constituïdes per persones majors de 65 anys.

Composició de la llar	Nº	% total llars
1 dona de 65 o + anys	504	9,2
1 home de 65 o + anys	194	3,5
Dos adults, al manco 1 de + de 65 anys	745	13,6
total	1443	26,3

Font: INE (Censo de población y vivienda 2001)

Les llars segons el nombre d’ocupats es distribueixen de la següent manera:

Nombre d’ocupats	Nº llars	%
Cap	2.111	38,58
1 ocupat	1.678	30,67
2 ocupats	1.242	22,70
3 ocupats	297	5,42
4 o més	143	2,61
total	5.471	100

Font: INE (Censo de población y vivienda)

Moltes de les llars sofreixen problemàtiques derivades de l’habitatge. Les principals són les següents:

Problema	% habitatges afectats
Renous exteriors	32,33
Contaminació derivada de la indústria, trànsit...	15,08
Poca neteja als carrers	52,49
Males comunicacions	20,27
Poques zones verdes	49,75
Delinqüència, vandalisme a la zona	18,04
Falta se servei o lavabo a la casa	1,28

Font: INE (Censo de población y vivienda)

Les llars segons l’equipament:

Equipament	% vivendes
Calefacció individual	19,65
Calefacció col·lectiva	1,54
Calefacció sense inhalació (estufes)	57,74
Aire condicionat	10,56
1 vehicle	44,43
2 vehicles	27,38
3 o més vehicles	7,44
Segona residència	21,86

Font: INE (Censo de población y vivienda)

Inici ->

1.2.2. L’activitat econòmica

En els darrers 40 anys, mentre que a l’Illa de Mallorca es produïa un important desenvolupament econòmic derivat del desenvolupament turístic, Felanitx es veia afavorit per aquest fet, a la vegada que experimentava una forta recessió de l’activitat del sector primari i de l’activitat del sector industrial.

El turisme és l’eix vertebrador de la resta d’activitats, però, malgrat això, coexisteixen activitats de caràcter no turístic, tot i que la major part d’aquestes es troben vinculades directament o indirectament com a activitats complementàries, com per exemple: la construcció, el comerç i altres serveis.

A data de 31 de desembre de 2003, segons dades de la Tresoreria de la Seguretat Social, hi havia registrades un total de 576 empreses i 1.358 treballadors donats d’alta a la seguretat social com a autònoms. El nombre varia depenent de l’època i s’observa un major dinamisme durant la temporada turística, com es pot observar a les gràfiques següents:

Empreses d’alta al Règim General 2002/2003. Font: SOIB (elaboració pròpia)

Afiliats en Règim Autònom 2002/2003. Font SOIB (elaboració pròpia)

Les persones donades d’alta al règim agrari i de la mar han disminuït un 9’7% i 27% respectivament, entre els anys 2000 i 2003.

La distribució per tipologies d’activitats, ve determinat per l’impost d’activitats econòmiques o la llicencia d’activitat, a partir del qual es pot conèixer l’activitat econòmica del municipi.

TIPOLOGIA D’ESTABLIMENTS
	A. turístiques	Construcció	Activitats industrials	Comerç al detall	Comerç a l’engròs	Restauració i bars	TOTAL
Nº	47	408	567	304	46	153	1.525

Fonts: IBAE . Les Illes Balears en Xifres 2002

A la taula anterior podem veure l’activitat econòmica distribuïda per tipologies. Hem separat el sector industrial i la construcció per poder observar la importància de cada una de les dues activitats.

En el gràfic següent presentam les dades de comerç (a l’engròs i al detall ) de forma conjunta, així com els establiments turístics i els dedicats a restauració i bars.

Activitat econòmica. Establiments 2002. Font: IBAE

Es pot observar la importància del sector secundari (construcció i indústria) enfront del de serveis, però aquestes dades relacionades amb l’activitat econòmica, agafant com a referència els establiments a partir del Impost d’Activitat Econòmica (IAE) i les llicències d’activitat, les hem d’analitzar conjuntament amb les de la població ocupada en els diferents sectors i les dinàmiques de cada un d’ells.

L’activitat turística i de serveis és la menys representativa, quant a llicències d’activitat, però és la més significativa quant a ocupació.

Per una altra banda, l’activitat industrial és la més important, quant a llicències, però la menys significativa pel que fa a la creació de nous llocs de feina i noves contractacions. (vegeu apartat referent al treball)

Al municipi, segons dades del IBAE comptava amb 1.645 declarants d’IVA (any 1999) i 6.177 declarants d’IRPF (2000). Els declarants d’IRPF per trams (€) es distribuïa de la següent manera, observant un percentatge major als trams de rendes més baixes:

Fins a 6.010,12 €	32%
Entre 6.010,12 i 12.020,24 €	36%
Entre 12.020,24 i 21.035,42 €	19%
Més de 21.035,42 €	12%

% declarants IRPF per trams (2000). Font: IBAE (Fixa municipal)

Per una altra banda, l’any 2002, Felanitx comptava amb 18 oficines de crèdit: 11 bancs, 6 caixes i una cooperativa de crèdit.

Inici ->

· Agricultura i pesca

El sector primari, com a conseqüència principalment de l’impacte del turisme, ha sofert una reducció importantíssima, fins al punt de ser pràcticament residual com a activitat econòmica. És el sector que ocupa menys població activa.

Segons les dades de la tresoreria de la Seguretat Social, la població afiliada per règim agrari, el 31 de desembre de 2003 era de 193 persones, el que suposa sols un 4’6 % respecte al total de persones afiliades a la Seguretat Social. La població afiliada al règim de la mar era, en la mateixa data, de 31 persones, el 0’75% respecte al total. Els contractes registrats durant l’any 2003 corresponents al sector de l’agricultura, varen suposar sols el 1’59% del total.

CENS AGRARI 1999. AJUNTAMENT DE FELANITX

- Nombre d’explotacions i distribució general de la superfície agrària (ha)

Total d’explotacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . 897

Nombre d’explotacions sense terres . . . . . . . . . . -

Nombre d’explotacions amb terres . . . . . . . . . . .897

Total superfície agrària . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .12.857

Superfície agrícola utilitzada (SAU) . . . . . . . 10.858

Terres llaurades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10.348

Terres per a pastures permanents . . . . . . . . . . .510

Total d’unitats de feina per any (UTA) . . . . . . . . 437

- Indicadors estructurals

Superfície total/Explotacions (ha) . . . . . . . . . . . 14,3

SAU/Explotacions (ha) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12,1

SAU/Superfície total (%) . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84,5

Terres Llaurades/SAU (%) . . . . . . . . . . . . . . . . 95,3

UTA/Explotacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 0,5

- Nombre d’explotacions amb terres segons superfície total (ha)

0.1 a < 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54

1 a < 5 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 288

5 a < 10 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 211

10 a < 20 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 169

20 a < 70 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 149

70 a < 100 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15

100 a < 200 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8

200 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3

- Aprofitament de la terra (ha)

Superfície agrària total . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12.857

Total terres llaurades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .10.348

Herbacis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7.620

Fruiters . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . 1.838

Oliverar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2

Vinya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 137

Altres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 751

Total terres no llaurades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.509

Terres per a pastures permanents . . . . . . . . . . . 510

Prats o prades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21

D’altres superfícies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 489

Espècies arbòries forestals . . . . . . . . . . . . . . .. . 429

D’altres superfícies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.569

- Superfície agrària segons el mètode de reg (ha)

Total superfície regable . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 571

Superfície regada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . 368

Per aspersió . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 215

Localitzat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .128

Per gravetat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .19

Per altres mètodes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6

- Nombre de caps de bestiar

Total . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 79.786

Bovins . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.639

Ovins . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18.328

Cabrum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 842

Porcins . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.678

Equins . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .135

Aviram . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52.936

Conilles mares . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 117

Rusc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 111

- Maquinària propietat exclusiva de l’explotació

Total . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . 860

Tractors de menys de 55 cv . . . . . . . . . . . . . . . . 274

Tractors de 55 a < 82 cv . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 262

Tractors de 82 a < 136 cv . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27

Tractors de 136 cv i més . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .2

Motosegadora, motoaixada, motofresadora . . . . 225

Recol·lectora de cereals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34

Altres recol·lectores . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .36

- Superfície agrícola utilitzada segons règims de tinença (ha)

Total superfície . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10.858

En propietat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7.593

En arrendament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .2.772

En parceria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 461

Altres règims de tinença . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31

- Explotacions segons la personalitat jurídica del titular

Total explotacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . 897

Persona física . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 870

Societat mercantil . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10

Entitat pública . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . -

Cooperativa de producció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . -

Societat agrària de transformació (SAT) . . . . . . . . . 1

Altra condició jurídica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16

Cens Agrari 1999. Felanitx.. Font: IBAE

La superfície agrícola utilitzada és un 84,4% del total de superfície agrària. La majoria són terres llaurades i una petita part es dedica a pastures permanents.

Com es pot veure, el conreu de secà és el que ocupa una major part del territori, ja que sols 571 Ha es superfície regable, de la que se n’aprofita un 64,4 %.

Les terres llaurades es destinen bàsicament a herbacis i, en menor mesura a fruiters. Els altres cultius no són significatius.

Aprofitament de les terres llaurades

Formes de regadiu

Superfície segons règim de tinença

Com a conclusió, es pot dir que l’agricultura i la pesca actualment són activitats que es compaginen amb altres. L’activitat agrícola es manté, però, cada vegada més, per l’autoconsum, comercialitzant l’excedent d’alguns productes.

Portocolom sols compta amb una barca de bou i un parell de llaüts de pesca dels quals tan sols en dos casos es mantenen com a única activitat.

Inici ->

· Indústria i construcció

El sector secundari, indústria i construcció, suposa aproximadament el 70% de l’activitat econòmica, si agafam com a referència l’IAE.

Si agafam com a referència les persones ocupades en els diferents sectors, trobam que un 13’66% està ocupat en la indústria i un 33’09 % en la construcció.

Dels contractes registrats durant l’any 2003, per sectors econòmics, el 39,57% corresponien al sector secundari (4,26% a la indústria i 35,31% a la construcció).

El sector secundari a Felanitx, ha tingut èpoques molt canviants, ara les empreses que més destaquen són empreses de la fusta, metall i construcció.

Activitat	Nª	%
Energia i aigua	9	1,58
Extracció i transformació de minerals, energia i derivats. Indústries químiques	29	5,11
Transformació de metalls, mecànica de precisió.	36	6,34
Indústries manufactureres	85	14,99
Construcció	408	71,95
	567	100

Activitats industrials. Font: Anuari econòmic de La Caixa 2002

La riquesa minera del terme no és nombrosa però sí important, tenint en compte l’existència dels següents jaciments:

- Pedra de marès (Son Gaià)

- Argila (camí de Son Negre)

- Graveres (Ca n’Alou, Can Sentes i Can Xot)

Fa uns anys Felanitx destacava per les seves fàbriques d’embotits , de perles i la tradició vinícola, Ara queden només tres empreses de fabricació d’embotits, cap de perles i després d’uns anys es ressorgeix una petita activitat vinícola, que quantitativament encara és molt poc significativa.

Els Remaders, una de les empreses càrniques i d’embotits, agrupa els ramaders de la zona amb l’objectiu de facilitar la comercialització de la carn que produeixen els seus ramats.

És important l’activitat relacionada amb la fusta.

La construcció ocupa una part important de la població masculina. El creixement d’aquesta activitat i les bones perspectives han estat motiu d’arribades importants de fluxos de població immigrant procedent de la península i altres països extracomunitaris. La desacceleració que s’observa aquests dos darrers anys és també motiu de moviments migratoris inversos.

Inici ->

· Serveis i turisme

El sector de serveis és el que presenta una activitat econòmica més dinàmica en el municipi de Felanitx, atès que representa el major índex de població ocupada (46,98% a desembre 2002). També el nombre de contractes enregistrats durant l’any 2003 es concentren en el sector serveis, suposant un 58,82% del total. És el principal motor de l’economia del municipi.

En aquest apartat ferem referència al comerç, el transport, bars i restaurant i establiments turístics, altres activitats complementàries.

Comerç: Per tipologia trobam al municipi 304 unitats de comerç del detall i 46 de l’engròs. Es distribueixen de la següent manera:

Tipus de comerç	Nº
Matèries primeres agràries, alimentació, begudes i tabac	25
Tèxtil, confecció, calçat i articles de cuiro	2
Productes farmacèutics, perfumeria i de neteja de la llar	1
Articles de consum durador	5
Comerç interindustrial	10
Altre no especificat	3
TOTAL	46

Comerç a l’engròs. Font: Anuari econòmic La Caixa 2003

L’activitat comercial majorista ha disminuït entre l’any 1997 i 2002 un 13,2 %, mentre que l’activitat de comerç minorista s’ha incrementat un 3% en el mateix període de temps, segons dades de l’anuari econòmic 2003 de la Caixa.

Tipus de comerç	Nº
Alimentació	79
Vestit i calçat	42
Articles de la llar	63
Comerços mixtos	11
Altres comerços de no alimentació	113
TOTAL	308

Comerç minorista. Font: Anuari econòmic La Caixa 2003

Pel que fa a fires i mercats, a Felanitx hi ha mercat setmanal tots els diumenges i a Portocolom els dimarts i dissabtes. El mercat dels diumenges fou creat per acord de l’Ajuntament el 9 de maig de 1871.

Les fires són les següents:

- Fira de Maig: el segon diumenge de maig

- Fira de Sant Agustí: el diumenge abans del 28 d’agost o el mateix 28 si es diumenge

- Fira e Sant Miquel: el diumenge abans del 29 de setembre

- Fira del Pebre Bord: el diumenge després de Sant Lluc (18 d’octubre)

Transport i altres serveis de comunicació:

Al municipi hi ha actualment 21 llicència de taxi, 7 empreses de lloguers de cotxes i dues empreses d’autobusos.

Bars i restaurants:

El tipus d’activitat predominant al municipi de Felanitx fa que el nombre d’establiments dedicats a bar i restaurants sigui considerable. El nombre de llicències concedides segons el informe econòmic i social 2003, de La Caixa, era de 153 (dades 2002). Si es comparen a les dades de 1999 s’observa un increment d’un 19,5 % en aquests 4 anys, mentre que a la resta de Balears sols s’ha incrementat un 9%.

Els nuclis en els que es concentren més establiments d’aquests tipus és a la Vila i Portocolom.

A Felanitx trobam majoritàriament bars i bars/restaurants. Actualment hi ha 9 establiments que es dediquen sols a la restauració i un pub.

Portocolom té molt repartit el tipus d’establiment i pràcticament en parts iguals trobam pubs, restaurants i bars.

Cas concos té un restaurant i dos bars, es Carritxó un bar i s’Horta 3 bars. Existeixen també els xiringuitos de platja a Cala Sa Nau, cala Marçal, s’Arenal i Cala Ferrera, els bars dels centres socials, esportius, el mercat, el parc...i els bars-restaurants agregats als hotels.

Turisme:

L’activitat turística de temporada és una de les principals activitats del municipi, així com els serveis complementaris d’oci que hi van lligats (excursions, activitats nàutiques, oferta d’oci nocturn...).

Les localitzacions turístiques del municipi de Felanitx pertanyen al sector de Llevant i la zona compresa entre Cala Barca (Santanyí) i Portocolom.

Aquesta zona, l’any 2003 va ser la que va tenir una major ocupació (71,8%), si bé l’estacionalitat es manifesta com es veu a la gràfica següent:

Taxa d’ocupació de la zona de Cala Barca a Portocolom.

Font: Conselleria de Turisme

Allotjaments turístics: Al municipi de Felanitx hi ha 50 establiments dedicats a allotjaments turístic amb un total de 6.398 places. Les places en apartament suposen un 41, 27% del total i les d’hotel un 51, 32%. Predomina l’oferta de places en hotels de 3 estrelles, seguit de l’oferta d’apartament de dues claus. Les places ofertades en establiments de turisme rural o agroturisme, respecte al total, no són gens significatives ja que suposen sols el 1,43% del total.

Tipus d’establiment	Nº places	%
Apartaments	2.641	41,27
Apartament 1 clau	407	6,36
Apartament 2 claus	1.829	28,58
Apartament 3 claus	405	6,33
Hotel rural	28	0,43
Agroturisme	64	1,00
Hotels	3.284	51,32
Hotel 1*	158	2,46
Hotel 2*	42	0,65
Hotel 3*	2.242	35,04
Hotel 4*	822	12,84
Hotel 5*	20	0,31
Residència	216	3,37
Hostals 1*	35	0,54
Hostal residència 1*	130	2,03
TOTAL	6398

Distribució del nombre de places per tipus d’allotjament (2003).

Font: Conselleria de Turisme

Índex d’estacionalitat turística: Aquest indicador indica el percentatge d’ocupació mensual per tal de reflectir les puntes màximes i mínimes d’afluència turística.

En ser Felanitx una zona caracteritzada per l’estacionalitat turística, com la majoria de municipis costaners de Mallorca, només analitzam els mesos considerats de temporada alta. Analitzarem els nuclis més importants: Portocolom, i Cala Ferrera-Cala Serena.

Cala Ferrera-Cala Serena
	Nº places	% ocupació	persones
maig	3.460	47,65	1.648
juny	3.600	56,67	1.961
juliol	3.460	71,38	2.470
agost	3.460	91,57	3.168
setembre	3.460	78,12	2.703
octubre	3.460	64,57	2.234
Portocolom
maig	2.575	46,46	1.196
juny	2.575	59,97	1.544
juliol	2.575	76,79	1.977
agost	2.575	90,32	2.326
setembre	2.575	55,63	1.433
octubre	2.575	39,54	1.018

Estacionalitat 2003. Font. Conselleria de Turisme

Índex d’estacionalitat 2003. Font: Conselleria de Turisme

A la gràfica anterior veiem que, mentre a Portocolom es dóna una baixada en picat del nombre de turistes a partir de finals d’agost i principis de setembre, a Cala Serena, malgrat que també s’inicia un descens en l’ocupació, aquesta és més progressiva, arribant a finals d’octubre amb un 65% enfront del 40% del Port.

Indicador d’estrès turístic: Aquest indicador relaciona el nombre de turistes i el nombre de residents (persones empadronades) d’una població. Analitzam els dos nuclis turístics més importants.

Cala Ferrera-Cala Serena
	Nº places ocupades	Habitants empadronats	Índex d’estrès
maig	1.648	316	5,21
juny	1.961	316	6,20
juliol	2.470	316	7,81
agost	3.168	316	10,02
setembre	2.703	316	8,55
octubre	2.234	316	7,07
Portocolom
maig	1.196	3.618	0,33
juny	1.544	3.618	0,42
juliol	1.977	3.618	0,54
agost	2.326	3.618	0,64
setembre	1.433	3.618	0,39
octubre	1.108	3.618	0,28

Estrès turístic 2003. Font. Conselleria de Turisme

Cala Ferrera-Cala Serena. Estrès turístic. Font: Conselleria de Turisme.

Portocolom. Estrès turístic. Font: Conselleria de Turisme.

Les dades de Cala Ferrera són especialment significatives. Observam que durant tota la temporada turística , l’ocupació suposa entre 5 i 10 vegades la població resident.

A Portocolom, el nombre de turistes que pernocten a establiments hotelers, no arriba, en cap moment, a superar la població resident. Hem de considerar que Portocolom en temporada d’estiu no sols compta amb aquest turisme, sinó que té també un gran nombre de segones residències que, més de la meitat, pertanyen a persones residents al municipi. Portocolom té totes les característiques de les poblacions costaneres d’estiueig familiar. És considerable la activitat de lloguer de les cases en temporada d’estiu, la majoria d’elles a persones que tradicionalment trien aquest indret per passar les vacances.

De cara a la millora dels serveis públics, seria important tenir una anàlisi exhaustiva de la dinàmica econòmica, demogràfica i turística de Portocolom en temporada alta.

Perfil del turista que visita el municipi: a partir del coneixement dels turistes que ens visiten i que acudeixen a les oficines d’informació turística de Cala Ferrera i de Portocolom, es pot dir que és un tipus de turisme familiar, parelles amb fills petits, gent gran i famílies completes amb les tres generacions. Els joves no arriben sols i cercant marxa, ho fan acompanyats dels pares.

Segons les consultes realitzades s’observa que un percentatge molt petit s’interessa per la cultura o actes que es puguin dur a terme. Cerquen platges. Les consultes més freqüents són la demanda de mapes de la zona i de l’illa, horaris dels serveis de bus a Cala d’Or i Portocristo (visita coves). Els alemanys i nòrdics s’interessen per rutes excursionistes i activitats esportives.

Principals touroperadors que operen a la zona i altres formes de comercialització del producte:

hotel	zona	venta directa	Internet	touroperadors
VISTAMAR	Portocolom	-		1-2 Fly, First Choice. Airturs
CALA MARÇAL	Portocolom	-		Jet tours, Kit Voyages, Alltours, Club Blaus meer,Airtours, JMC, torema, Eden Viaggi, Belair, Jetair, Ficher, Satur, Initraves
PORTOMAR	Portocolom	-		All tours, Bel Air, My Travel, Discount Holidays, Hotel Beds, V. Cosmelli, Jumbo Tours
ES CORSO	Portocolom	-		Alltours, Neckermann, Barceló,Airturs, Sidetours, Fischer, JMC, Club Blaues Meer.
VILLA HERMOSA	Portocolom	-		Sidetours
CECILIA	Portocolom	-		Budget Travel, 1-2 Fly
BAHIA AZUL	Portocolom	X	-	-
BELSANA	Portocolom	-	X	Airtours
SAN FRANCISCO	Portocolom	X	-	Cedok
hotel	zona	venda directa	Internet	touroperadors
TAMARIX	Cala Ferrera/Serena	-	-	Tui
PLAYA FERRERA	Cala Ferrera/Serena	-	-	Libra,Bel Air, Alltours, Thomas Cook
ROTONDA	Cala Ferrera/Serena	-	-	Open, Tripikal Tours, Arke, Jumbo
CALA FERRERA	Cala Ferrera/Serena	-	-	ITS, Air Tours, Cedok, Natalie Tours
ROBINSON	Cala Ferrera/Serena	-	-	Tui
FERRERA BEACH	Cala Ferrera/Serena	-	-	Tui
AZUL PLAYA	Cala Ferrera/Serena	-	-	Cosmos, Oadreizen
FERRERA BLANCA	Cala Ferrera/Serena	-	-	Thompson
PONENT PLAYA	Cala Ferrera/Serena	-	-	Thompson, First Choice, Travel pLan, Soltour, Iberojet
PLAYA MARINA	Cala Ferrera/Serena	-	-	-

Font: Els hotels

Producte que venen:

hotel	zona	Tot inclòs	Pensió completa	Mitja pensió	Allotjament
VISTAMAR	Portocolom	-	X	X	-
CALA MARÇAL	Portocolom	-	X	X	-
PORTOMAR	Portocolom	-	-	X	-
ES CORSO	Portocolom	X	-	X	X
VILLA HERMOSA	Portocolom	-
CECILIA	Portocolom	-	-	X	-
BAHIA AZUL	Portocolom	-
BELSANA	Portocolom	X
SAN FRANCISCO	Portocolom	-	-	-	X
TAMARIX	Cala Ferrera/Serena	X	-	X	X
PLAYA FERRERA	Cala Ferrera/Serena	-	-	X	-
ROTONDA	Cala Ferrera/Serena	-
CALA FERRERA	Cala Ferrera/Serena	X	X	X	-
ROBINSON	Cala Ferrera/Serena	X	-	-	-
FERRERA BEACH	Cala Ferrera/Serena	-
AZUL PLAYA	Cala Ferrera/Serena	-
FERRERA BLANCA	Cala Ferrera/Serena	-
PONENT PLAYA	Cala Ferrera/Serena	X	X	X	X
PLAYA MARINA	Cala Ferrera/Serena	-

Font: Els hotels

Sistema de gestió ambiental:

hotel	zona	Reciclatge bàsic	Control productes	Formació	Estalvi energia	Gestió integral
VISTAMAR	Portocolom	X		-
CALA MARÇAL	Portocolom	X		X
PORTOMAR	Portocolom	X		-
ES CORSO	Portocolom	X		-
VILLA HERMOSA	Portocolom	-		-
CECILIA	Portocolom	-		-
BAHIA AZUL	Portocolom	X		-
BELSANA	Portocolom	-		-
SAN FRANCISCO	Portocolom	X		-
TAMARIX	Cala Ferrera/Serena	X	X	-	X	-
PLAYA FERRERA	Cala Ferrera/Serena	X	-	-	-	-
ROTONDA	Cala Ferrera/Serena	-	-	-	-	-
CALA FERRERA	Cala Ferrera/Serena	X	X	-	-	-
ROBINSON	Cala Ferrera/Serena	X	X	-	-	-
FERRERA BEACH	Cala Ferrera/Serena	-	-	-	-	-
AZUL PLAYA	Cala Ferrera/Serena	X	-	-	-	-
FERRERA BLANCA	Cala Ferrera/Serena	X	-	-	-	-
PONENT PLAYA	Cala Ferrera/Serena	X	-	-	-	-
PLAYA MARINA	Cala Ferrera/Serena	-	-	-	-	-

Font: Els hotels

Turisme nàutic:

El municipi de Felanitx compta amb dos ports amb embarcacions esportives:

- El port de Portocolom. Esta gestionat directament per la Comunitat Autònoma. Té un total de 239 amarraments destinats a embarcacions de menys de deu metres d’eslora. Els amarrements són del tot insuficients i no se satisfà la demanda dels residents. Els serveis sanitaris es troben amb una situació higiènica deficient. La falta de control durant els mesos d’hivern està convertint el port en un cementiri de vaixells en venda i semiabandonats, tots ells d’eslora superior al que està permès per la normativa actual. Molts dels amarraments no compleixen amb un mínim de seguretat en mal temps.

- C.N. Portocolom. Es tracta d’una Concessió d’explotació a Club Nàutic de la dàrsena esportiva situada dintre del port. Té un total de 384 amarraments per a embarcacions fins a 15 metres. Durant els mesos d’estiu compta amb amarraments per a transeünts d’eslora fins a 15 metres. Les condicions de seguretat de Portocolom fa que aquests amarraments no siguin segurs durant els mesos d’hivern i no es puguin explotar.

Els dos ports esportius estan al límit de la seva capacitat i amb una important demanda d’amarraments per a utilització dels residents. La manca de dragat i les condicions de seguretat del port converteixen molts dels amarraments amb llocs només d’estiu i de poc calat.

Turisme de golf:

Al municipi s’ubica el Camp Vall d’Or Golf. Les característiques són les següents:

- Forats: 18

- Par: 71

- Barres:

5.824 m.

5.585 m.

5.084 m.

4.920 m.

Altres serveis:

Dues oficines de canvi de moneda, dos entres de buceig, un veler que es dedica a fer xàrters i ofereix diferents tipus de sortides, una “golondrina” amb base a Portocolom que fa sortides diàries visitant les diferents cales de la zona, una barca de pesca que es dedica a fer xàrters, lloguers de bicis ....

Inici ->

· Recursos per al desenvolupament de l’economia local

Delegació Comarcal de la Conselleria de Agricultura i Pesca

Oficina de la Conselleria de Treball i Formació (SOIB i INEM)

Oficina de la Conselleria d’Economia, Hisenda Innovació.

Oficina del registre de la propietat

Oficina d’informació turística de Portocolom (municipal)

Oficina d’informació turística Cala Ferrera (municipal)

Servei d’orientació laboral de l’Ajuntament de Felanitx (municipal)

Tècnic en ocupació i desenvolupament local (municipal)

Associació hotelera de Portocolom

1.2.3. L’àmbit laboral

· L’atur

La següent gràfica reflecteix les dades de la població ocupada i aturada mitjana del període entre l’any 2000 i 2003 corresponents al municipi de Felanitx.

Font: Observatori sociolaboral SOIB.(elaboració pròpia)

La població activa (ocupats més aturats) s’ha incrementat en els darrers quatre anys (2000/03) en 214 persones. S’observa un increment en la població ocupada de 75 persones mentre que el nombre d’aturats s’ha incrementat en 139 persones.

Aquesta xifra, comparada amb l’augment poblacional de 720 persones, ens presenta una nova realitat i és que sols un 29’7% dels nous residents s’han incorporat al mercat laboral, paral·lelament a la tendència del col·lectiu femení d’abandonar el mercat laboral en èpoques en els que s’intueix recessió econòmica.

S’ha incrementat la població de forma més accelerada que ho han fet l’oferta de nous llocs de treball, encara que aquesta tendència pot canviar de cara a un futur. Felanitx ha perdut habitats en el darrer any.

Font: Observatori Sociolaboral SOIB. (Elaboració pròpia)

El percentatge d’aturats respecte a la població activa ha passat d’un 8’2% l’any 2000 a un 10’6% l’any 2003.

L’any 2003, Felanitx comptava amb 547 aturats de mitjana, repartits per igual entre homes i dones. Però aquestes xifres varien notablement d’un mes a l’altre, a causa de l’ estacionalitat laboral.

L’atur per mesos a Felanitx (2003)

Elaboració pròpia. Font: Observatori sociolaboral del SOIB

Podem observar a la gràfica anterior com l’atur oscil·la de 371 aturats del mes de juny a 754 del mes de novembre, el que suposa un increment del 103 % de l’atur entre el mes de màxima ocupació i el mes de mínima ocupació.

Evolució de l’atur per sexes 2000-2003

Elaboració pròpia. Font: Observatori sociolaboral del SOIB

Aquesta gràfica anterior reflecteix la dinàmica de l’atur en els darrers quatre anys diferenciada per sexes. Podem veure que l’estacionalitat del mercat laboral afecta els dos sexes, però no al mateix temps. Aquestes xifres mostren la realitat que hi ha a la majoria dels municipis afectats per l’estacionalitat de l’activitat turística; les dones fan feina de temporada, d’abril a octubre/novembre, la majoria d’elles a l’hoteleria o a establiments directament o indirectament relacionats amb el sector serveis.

Els homes es veuen afectats per l’estacionalitat, però la temporada comença abans al sector de la construcció i subministraments relacionats amb el turisme.

Si comparam la forma de la gràfica dels diferents anys, veim que es repeteix, encara que destaca clarament la tendència de creixement de l’atur entre els homes i la disminució del nombre de dones que formen part del mercat laboral.

Si analitzem l’evolució de l’atur a partir de l’edat del demandant, ens trobam que, en el col·lectiu femení, l’atur es concentra més en el grup d’edat de 20/25 i 30/35 anys, encara que el grup de 20/25 mostra més dinamisme durant la temporada d’estiu i el nombre d’aturades minva molt durant aquests mesos. Pel que fa al col·lectiu masculí i en relació a l’edat, ens trobam que les xifres varien molt depenent dels mesos, encara que de forma general es concentra un grup d’homes aturats de més de 55 anys i un col·lectiu dinàmic entre els 20/30 anys que presenta grans diferències d’un mes a l’altre, encara que, si tenim en compte el còmput anual, concentra un grup considerable de persones en atur.

Per nivell d’estudis, els aturats registrats a Felanitx corresponen al nivell de certificat d’escolaritat i EGB

Per activitat econòmica, l’atur registrat a la Felanitx correspon a hoteleria , comerç i reparacions i construcció.

Inici ->

· La contractació l’any 2003

L’any 2003 s’han registrat a Felanitx un total de 7.335 contractes: 718 a temps complet, 6.594 de duració determinada i 23 contractes formatius.

Font: SOIB. (elaboració pròpia)

A la gràfica anterior es pot observar la dinàmica de contractació durant l’any 2003 i, de forma diferenciada, l’evolució de cada tipus de contractació. La més significativa és la contractació de duració determinada. Els contractes de formació són molt poc significatius i no tenen representació a la gràfica.

Els contractes indefinits suposen sols un 9,78% del total de contractes, i es reparteixen de la següent manera:

- 271 contractes a temps complet (37,74% dels contractes indefinits)

- 88 contractes a temps parcial (12,25 % dels contractes indefinits)

- 359 contractes a fixos discontinus. (49,58% dels contractes indefinits)

Els contractes de duració determinada (obra i servei, eventual, ...) suposen un 89,89% del total de contractes, dels que el 10, 05% són a temps parcial. Els contractes formatius sols suposen un 0,31% del total de contractes. S’han contractat més homes (65,16%) que dones (34,83%). Per sectors econòmics es reparteixen de la següent manera:

Sector econòmic	Nº contractes	%
Agricultura	117	1,59
Indústria	313	4,26
Construcció	2.590	35,31
Serveis	4.315	58,82
Total	7.335	100

Font: SOIB.

La durada del contracte , aproximadament en un 33% són de menys de tres mesos, un 20,20% d’entre 3 i 12 mesos i un 37% de duració indeterminada.

Per edats es reparteixen de la següent manera:

edats	Nº contractes	%
16/17 anys	291	4
18 a 24 anys	2.002	27,3
25 a 29 anys	1.470	20
30 a 39 anys	1.937	26,4
40 a 44 anys	659	9
45 o més anys	976	13,3
Total	7.335	100

Font: SOIB

Inici ->

· La mobilitat i el treball

Un darrer aspecte a analitzar, és el de la mobilitat dels treballadors residents: treballadors que es desplacen diàriament a treballar a un altre municipi, la capacitat dels diferents municipis per cobrir llocs de feina, que genera amb els seus residents i la capacitat del municipis per oferir possibilitats de feina a tots els seus ciutadans. (font: “La mobilitat laboral dels treballadors de les illes Balears durant l’any 2002” Observatori Sociolaboral. SOIB)

Felanitx, amb els municipis de Campos, Ses Salines i Santanyí formen una zona de concentració que ve determinada per les dinàmiques econòmiques i laborals que es generen entre aquests pobles.

Municipi

Contractes a residents al municipi

C. a residents altres municipis de Balears

C. a residents altres CC.AA

Contractes a estrangers

Felanitx

50’3 %

25%

14’5%

10’3

Balears

45’8 %

30%

16’8%

7’4

Contractes registrats l’any 2002 a treballadors per lloc de residència

Font: Observatori Laboral del SOIB

Dels contractes registrats a Balears l’any 2002, un 45’8 % es va realitzar a treballadors del mateix municipi; un 30%, a treballadors d’altres municipis; el 16’8%, a treballadors d’altres comunitats i el 7’4 %, a treballadors estrangers.

Pel que fa als contractes fets a treballadors del mateix municipi, Felanitx està per damunt de la mitjana de Balears. És un dels municipis que ocupa a més persones del propi poble .Té poca mobilitat d’entrada i és un dels municipis més autosuficients (capacitat del municipi per cobrir els llocs de feina que genera amb treballadors residents), presentant un índex d’un 66’8%.

S’han contractat persones d’altres pobles i altres comunitats autònomes per davall de la mitjana de Balears. De moment, no és un dels municipis amb major incidència, pel que fa als contractes fets a població estrangera.

Del l’anàlisi del món del treball podrien concloure que la problemàtica sobre la que hem d’actuar és la següent: l’estacionalitat, la poca diversificació de l’activitat econòmica i, per tant, dels llocs de feina, el pobre currículum professional dels desocupats i resistència a la reorientació professional i formació, la poca relació que hi ha entre les expectatives de feina dels aturats i les seves possibilitats reals d’ocupació, l’increment progressiu de l’atur, la resistència a fer feina fora del municipi, la poca adequació del perfil dels aturats a les condicions de les ofertes o perfils professionals sol·licitats pels empresaris, la poca contractació a majors de 45 anys etc.

Inici ->

· Recursos locals per a l’ocupació

· Oficina del SOIB. Felanitx

· Oficina de l’INEM: Felanitx

· SOL (Servei d’Orientació Laboral de l’Ajuntament de Felanitx)

· Punts d’informació laboral a Portocolom (amb segellat de targeta) i Felanitx (Conveni Conselleria de Treball i Formació i Ajuntament de Felanitx)

· Escola Taller Felanitx Aprèn i Treball (Conveni Conselleria de Treball i Formació i Ajuntament de Felanitx)

· Tècnic en Ocupació i desenvolupament local (Conveni Conselleria de Treball i Formació /Ajuntament)

· Conveni SOIB/ CCll per a projectes d’interès social. Contractació.

· Contracte Programa Obj. 3 per a la Formació Ocupacional (Ajuntament /Conselleria de Treball i Formació)

· IES Felanitx (garantia social, mòduls professionals) (Conselleria d’Educació)

· UGT. Programa de cursos de formació i servei d’orientació laboral

· CEIMA. Cursos de formació obj. 3 i Pla FIP (Privada)

· GOL de deixalles. Orientació laboral. (Privada).

1.2.4. La seguretat Ciutadana

· La seguretat ciutadana i la conflictivitat social

Llei 2/86 forces i cossos de seguretat. Determina les funcions pròpies, tant de la Policia Local com de la Guàrdia Civil, així com les funcions compartides.

La Policia local (informació referida a l’any 2003))

La Policia Local té dues oficines, una a Felanitx oberta sempre i de cap a cap d’any, i la de Portocolom oberta durant la temporada, 3 hores diàries.

Equipament:

3 turismes

1 4x4

3 motos

1 furgoneta càrrega

Personal:

23 policies

4 oficials

1 sergent

3 policies de temporada (estiu)

3 policies turístics (estiu)

1 oficial i 2 policies en segona activitat (+55 anys)

2 policies en segona activitat sense destí (+62anys)

3 policies destinats a altres activitats municipals

Organització:

Es fan tres torns al dia, de forma no solapada. A diari estan de servei tres persones: una a porta i dues de ronda. Els dies festius estan de servei 5 persones.

Durant l’estiu el servei es reforça amb personal de temporda i s’amplia el servei del port.

Els tipus de tasca que es realitza es divideix en tasques administratives (atestats, informes....) que ocupen gran part del temps i les intervencions.

Tipus d’intervenció	Núm.
Denúncies de trànsit	2.491
Accidents de trànsit	246
Etilometries	13
Ocupació de via pública	1
Retirada vehicles abandonats	113
Denúncies pèrdues	81
Denúncies recollides	187
Detinguts	37
Informes administratius	263
Informes jutjat guàrdia	176
Altres	21

Policia Local. Intervencions 2003 (Font: Policia Local)

Els problemes més greus, segons la Policia Local, són les pandilles juvenils de menors (Portocolom i Felanitx) i els punts de venda de droga, tant a Felanitx (a sa Sínia i camps d’esports) com a Portocolom (Carrer Assumpció i Casa del Mar). S’han incrementat molt les denúncies entre veïnats per problemes de tipus domèstic, tant perquè es fa una denúncia com perquè se cerca la mediació de la Policia Local.

La guàrdia civil (informació referent al període gener/octubre 2004)

En els deu mesos analitzats, els components de la Unitat de Felanitx han intervingut en un total de 1.020 actuacions policials, de les que s’han instruït 789 atestats i s’han realitzat 57 detencions

Detinguts 2004 (Font: Guàrdia Civil Felanitx)

Dels atestats instruïts, 245 corresponen a faltes penals, i s’han aclarit un total de 116 , el 47’3% ; pel que fa a fets tipificats com a delicte, s’han instruït un total de 493 atestats, dels que s’han aclarit un total de 67, el 13’6%.

El fet tipificat com a falta més freqüent és el de robatori i amenaces/insults. Pel que fa a delictes, el més freqüent és el de robatori contra el patrimoni.

En el capítol relatiu a infraccions administratives, s’han efectuat 17 intervencions relacionades amb L.O 1/92 (drogues) i 12 relacionades amb alarmes a establiments.

A partir de les dades estadístiques, els punts del municipi més sensibles són:

lloc	fet	època
Cases de camp i aïllades	robatori	estiu
hotels	sostraccions	estiu
c/ Assumpció, Cala Marçal	seguretat ciutadana	hivern
Felanitx/Portocolom	robatori bars	hivern

Font: Guàrdia Civil de Felanitx

La Guàrdia Civil de Manacor ens ha transmès, juntament amb les dades anteriors, la següent valoració qualitativa, que aportam textualment.

“Cabe destacar un aumento importante en cuanto a denuncias i detenidos por delitos de malos tractos en el ámbito familiar, hechos que necesitan un gran esfuerzo por parte de las diferentes administraciones. Por un lado la actuación policial, una vez tenido conocimiento de un hecho de violencia doméstica, practicando aquellas diligencias que den a lugar (protección de la victima, detención si cabe del autor,...); por otro lado la necesidad de la existencia de entes públicos que presten ayudas a las víctimas de esta violencia de genero, antes y después de la mencionada denuncia y por consiguiente de la actuación policial mencionada.

En lo que se refiere al trabajo de esta Unidad en este campo se ha contado con la colaboración de los Servicios Sociales del Ayuntamiento de Felanitx.

También se hace importante mencionar el elevado índice de inmigrantes establecidos en el termino municipal, valoración que es necesario hacerla en una doble vertiente. De una parte hay que valorarlo en lo relativo al aumento de la población, de otro hay que tener en cuenta que estos sectores suelen ser propensos a sufrir discriminaciones laborales/sociales, hechos tipificados en el Código Penal los artículos dedicados a la explotación laboral lo que requiere una prevención de estos ilícitos penales “ (Informe Guardia Civil Felanitx)

Inici ->

· Els serveis socials

Les actuacions i intervencions que es realitzen des dels Serveis Socials van dirigides a totes les persones, grups i entitats del municipi i més directament a aquelles persones que pateixen alguna problemàtica que afecta l’àmbit personal, familiar i/o social.

Els serveis socials d’atenció primària estan gestionats directament per l’Ajuntament. El municipi de Felanitx compta amb els següents serveis:

- Servei d’informació i orientació.

- Servei d’atenció a la Tercera Edat.

- Servei de Menors i Família.

- Area de la Dona.

- Mediació Cultural.

Servei d’informació i orientació.

Aquest servei pretén informar les persones interessades de tots els recursos socials que hi ha al seu abast: ajudes econòmiques, ... També orienta les persones que ho necessiten sobre quin recurs és el més idoni per solventar la seva problemàtica i, si és el cas, realitza la derivació pertinent a un altre servei més específic.

També gestiona els tràmits ràpids per sol·licitar diferents recursos que ofereix l’Ajuntament:

- Tele-Alarma, el poden sol·licitar persones majors de 65 anys, discapacitats físics que viuen sols o dones que pateixen maltractaments.

- Canvis Posturals, per a gent amb manca de mobilitat. Gestionat per la Creu Roja.

- Menjar a domicili, dirigit a persones majors de 65 anys i persones amb discapacitat. Gestionat per la Creu Roja

- Tramitació del títol de Família Nombrosa.

- Sol·licitud d’ajudes econòmiques i descomptes.

Totes les persones que vulguin accedir a algun servei dels Serveis Socials han de passar sempre primer per informació i orientació.

Aquest servei compta amb una treballadora social i atén el públic amb el següent horari:

- Portocolom: dilluns i dimecres de 9:30 h. a 14 h. Carrer vell marí, s/n. Edifici Casa del Mar.

- Felanitx: dimarts i dijous de 9:30 h. a 14 h. Carrer Major, 37.

- S’Horta: divendres de 10 h. a 11h. Bar de la Tercera Edat.

- Cas Concos: divendres d’11:30 h. a 12:30 h. Centre Cívic.

Servei d’atenció a la Tercera Edat.

L’objectiu d’aquest servei és atendre totes les demandes de les persones de la Tercera Edat que necessiten un assessorament més específic i una valoració més exhaustiva.

El servei compta amb una treballadora social i 9 treballadores familiars.

La treballadora social s’encarrega de valorar les demandes i gestiona els recursos necessaris per solventar la problemàtica de la persona afectada. Si és el cas deriva l’usuari a un altre servei.

Els recursos que ofereix aquest servei són:

- Servei d’ajuda a domicili. Les treballadores familiars acudeixen a la llar dels usuaris on desenvolupen tasques com: higiene personal, tasques domèstiques, vigilància de l’estat de salut, acompanyament a visites mèdiques,...

- Tramitació de sol·licituds a residències de Tercera Edat, estades temporals i centres d’estades diürna.

- Tramitació de pensions.

Servei de Menors i Família.

Aquest Servei pretén atendre totes les demandes que estan relacionades amb la problemàtica de la convivència familiar i els menors en situació de risc.

El servei compta amb els següents professionals: 1 treballadora social, 2 educadores en medi obert i 1 psicòloga.

Aquests professionals pretenen fer un acompanyament , seguiment, suport i assessorament a aquelles famílies i menors d’edat que pateixen alguna problemàtica social. Així, l’objectiu és ajudar la persona que ho necessiti, de tal forma que, amb el seu esforç, pugui aconseguir millorar la seva qualitat de vida.

Les problemàtiques que s’atenen són:

- Precarietat econòmica i d’habitatge.

- Problemes de convivència.

- Absentisme escolar.

- Manca d’habilitats parentals.

- Atenció a menors víctimes de situacions de conflicte.

- Menors en situació de risc o exclusió social.

Per atendre aquesta problemàtica els professionals del servei compten amb diferents recursos:

- Activitats de temps lliure

- Activitats de reforç escolar

- Teràpia psicològica.

- Mediació en conflictes.

- Aliments de Creu Roja.

- Renda mínima d’inserció.

- Serveis de recerca de feina.

- Acompanyament en situacions de crisi

- Intervenció psico-social

- Millora de la capacitat parental

Àrea de la dona.

Dins els Serveis Socials existeix aquesta àrea diferenciada, per tal de potenciar totes les accions que es relacionen amb les dones i la seva participació social.

Aquesta àrea pretén desenvolupar petits projectes orientats a la protecció de les dones, víctimes de violència domèstica, i a la promoció d’activitats en relació a la dona.

L’Ajuntament compta amb un conveni amb els Casal de Dones de Llevant per poder atendre les dones que han d’abandonar la seva llar en situacions de conflicte.

A més, es disposa de la possibilitat d’accedir al servei de protecció a través d’un telèfon mòbil i orientació sobre recursos econòmics, psicològics i jurídics.

En relació a la promoció de la dona, durant el mes de març, es realitzen activitats envoltant el Dia de la Dona (8 de març)

Mediació Cultural. (vegeu àmbit socioeducatiu)

Des de l’Ajuntament de Felanitx es fa un clar esforç per facilitar la integració de les persones immigrants que resideixen en el municipi.

És per aquesta raó que des de fa uns anys té contractat el servei de Mediació cultural.

Aquest Servei disposa d’una professional que desenvolupa les funcions de:

- Suport per a l’escolarització de nins i nines immigrants.

- Traducció en les visites mèdiques que ho sol·licitin.

- Col·laboració amb altres professionals de les àrees socials i mestres dels centres educatius.

- Organització d’activitats per a d’integració dels immigrants.

Altres

Dins el municipi de Felanitx hi intervenen altres serveis d’atenció social que no depenen de l’Ajuntament, però que mantenen una estreta col·laboració amb els Serveis Socials Municipals.

Aquests Serveis desenvolupen una tasca sense la qual no seria possible complir els objectius que pretenen els Serveis Socials Generals.

Aquests són:

CAT: Centre d’atenció al toxicòman (S’ institut)

Residència Tercera Edat (S’institut)

Centre de dia (S’institut)

Transport adaptat (Mancomunitat Sud-Mallorca)

Residència Tercera Eedat Mare de Déu de Sant Salvador (Fundació)t)

Llar de la Tercera Edat (S’institut)

Servei de Protecció de Menors (S’institut)

Educador Medi Obert dels joves que compleixen mesures judicials (GB)

Fundació Deixalles.

Caritas.

Centre Migjorn (INTRESS)

Creu Roja (Mancomunitat Sud-Mallorca)

Eix. Servei estructural d’inserció en xarxa (Consell de Mallorca)

Inici ->

· El Pla comunitari per a la prevenció de drogues.

Un Pla Comunitari intenta potenciar totes les iniciatives que afavoreixen la convivència ciutadana en el territori.

Parteix de l’estudi de la realitat social del municipi de Felanitx. Aquest estudi es va fer a través de diferents mecanismes:

- Tres trobades d’entitats locals, associacions, professionals i persones interessades.

- Una enquesta a joves de Felanitx

- Una recerca de dades a través d’entrevistes a diferents professionals del municipi: metges, policies, mestres.

A partir d’aquest estudi es presentaren diferents projectes per millorar la situació del municipi. Els projectes presentats són els següents: mitjans de comunicació, serveis socials, tractament ambulatori, centre d’orientació familiar, mediació de conflictes, escola de pares, programa de competència social, programa entre tots, programa atreveix-te a pensar, educació vial, projecte de diagnòstic, punts d’informació juvenil, casal de joves, alternatives a l’oci, promoció d’activitats, foment de l’ocupació.

En la tercera trobada realitzada el 20 de març de 2004, ja es veren els primers resultats del Pla, amb l’exposició de diferents serveis posats en marxa fins aleshores:

- Escola de Pares i Mares (Regidoria d’afers Socials i Projecte Home)

- Programa Entre Todos (IES Felanitx)

- Consulta Jove (IBSALUD)

- Servei d’Orientació Laboral (Ajuntament)

- Cursos lúdics (Regidoria d’Esports i Regidoria d’Educació)

- Centre d’atenció al toxicòman (Consell de Mallorca)

- Centre d’informació Jove (Regidoria de Joventut)

- Servei d’Orientació Familiar (Regidoria d’Afers Socials)

- Educació Vial (Protecció Civil)

En aquesta trobada es plantejaren noves necessitats i nous projectes. S’arribà a la conclusió de la necessitat de posar en marxa projectes relacionats amb els següents temes:

- Casal de Joves

- Prestació social per a joves

- Mediació de conflictes

- Formació

- Oci alternatiu

El Pla contempla la participació ciutadana a través de l’equip de feina format per persones de diferents àmbits que, de forma voluntària, impulsen les propostes sorgides en les trobades comunitàries. La seva tasca consisteix en fer contactes entre associacions, l’ajuntament, entitats i persones per promoure les propostes sorgides.

Inici ->

1.2.4. l’àmbit socioeducatiu

Analitzarem aquest àmbit des de tres perspectives. Els diferents recursos educatius per a menors (escoles infantils, primària, secundària, batxiller i formació professional i/o ocupacional), l’educació d’adults, la presència dels felanitxers a l’àmbit universitari i, per acabar, el paper de la mediadora cultural i la seva intervenció respecte a la població escolar i la comunitat educativa.

· Escoletes i guarderies

Al municipi de Felanitx hi ha actualment tres escoletes o guarderies per a nins i nines de 0-3 anys: la de Portocolom, s’Horta i la vila. Les dues primeres són de gestió privada encara que la de Portocolom és de titularitat municipal. La de Felanitx és privada i pertany al Colegi Sant Alfons. Les tres reben subvenció municipal. (les dades corresponen al curs 2003/04)

Escoleta de Portocolom: té un total de 48 alumnes entre 0 i 3 anys i 4 educadores. El centre està ubicat a un edifici llogat per l’Ajuntament. No està autoritzada per la Conselleria d’Educació i Cultura.

Guarderia de s’Horta: Té un total de 54 alumnes entre 0-3 anys i 5 educadores. Està gestionada per la mateixa empresa que la de Portocolom. No està autoritzada per la Conselleria de Educació i Cultura.

Guarderia de Sant Alfons: Ubicada a Felanitx, té un total de 108 alumnes i 10 educadors/es. És privada i subvencionada per l’Ajuntament.

Els recursos actuals per a nins i nines de 0-3 anys han donat servei a un total de 210 infants, xifra que està per davall de les necessitats del municipi.

La distribució geogràfica de la població del municipi fa necessari crear recursos educatius i per a la conciliació de la vida familiar i laboral en els principals nuclis de població, flexibilitzar al màxim els horaris i serveis, sobretot en temporada de màxima ocupació de les mares. La poca informació que té al respecte, fa necessari aprofundint en aquest tema i planificar els recursos atenent a: la tendència de creixement de la població infantil i la redistribució territorial de la població.

· Centres d’infantil i primària

C.P.JOAN CAPÓ. FELANITX
nivell	grups	núm. alumnes	mestres tutors	altres
Infantil 3 anys	3	60	3	16 professors sense especificar-ne les funcions
Infantil 4 anys	3	51	3
Infantil 5 anys	3	61	3
1r primària	3	68	3
2n primària	4	82	4
3r primària	3	71	3
4t primària	3	83	3
5è primària	3	77	3
6è primària	3	84	3
total		645	28	16

Font: La pròpia escola. Matrícula curs 2003/04

C.P. CAS CONCOS
nivell	grups	núm. alumnes	mestres tutors	altres
Infantil 3 anys		6	2	Tres mestres itinerants a temps parcial (1 PT logopèdia, 1 professor de música i 1 de religió)
Infantil 4 anys		11
Infantil 5 anys		9
1r primària		5	4
2n primària		4
3r primària		9
4t primària		8
5è primària		10
6è primària		11
total		73	6	3

Font: La pròpia escola. Matrícula curs 2003/04

C.P. S’HORTA
nivell	grups	núm. alumnes	mestres tutors	altres
Infantil 3 anys		13	4	5 a temps complet i 3 mestres itinerants a temps parcial (1 PT logopèdia, 1 professor de música i 1 de religió)
Infantil 4 anys		17
Infantil 5 anys		26
1r primària		18	6
2n primària		21
3r primària		21
4t primària		24
5è primària		28
6è primària		24
total		192	10	8

Font: La pròpia escola. Matrícula curs 2003/04

COL·LEGI SANT ALFONS
nivell	curs	alumnes	grups
ESO	1rcurs	57	2
	2n curs	60	3
	3r curs	52	2
	4t curs	45	2
TOTAL

PROFESSORAT		18

Font: La pròpia escola. Matrícula 2003/04

Inici ->

· Educació d’adults

L’ajuntament té un conveni amb la Conselleria d’Educació pel funcionament de l’Escola d’Adults. Està ubicada al C.P Inspector Joan Capó de Felanitx. Compta amb dos mestres, un que depèn de la Conselleria d’Educació (coordinador) i un altre de l’Ajuntament.

Tota la formació, a excepció de català/castellà (Portocolom) s’imparteix a Felanitx de dilluns a divendres en horari d’horabaixa (18/22 h.)

Matèria	2003/04	2004/05
Alfabetització	6	5
Consolidació	7	6
Català inicial	10	12
Castellà	30	18
Preparació ESPA	19	22
Preparació accés Grau Mitjà	7	5
Català A	18	20
Català B	34	43
Català C	18	25
Anglès	12	13
total	161	169

Matrícula educació adults. (Font: Escola Adults)

· Presència dels felanitxers a l’àmbit universitari

El Centre Universitari, neix d’un conveni de la UIB i l’Ajuntament de Felanitx, firmat el 4 de juliol de 2000. La seva ubicació va ser en un inici a la Casa de Cultura, que es traslladà a la biblioteca municipal el mes de maig de 2004.

Els objectius del centre són:

ü Donar informació i orientació universitària

ü Facilitar els tràmits administratius amb l’UIB

ü Gestionar activitats que suposin un apropament del món universitari amb la ciutadania de Felanitx

ü Promoure la participació ciutadana en actes de caire universitari que es dugui a terme al municipi

Es desenvolupen dos tipus d’accions:

ü Procés d’automatrícula a la UIB: S’ha realitzat 48 assessoraments i la formalització de 22 matricules en el darrer curs 2004/2005

ü Atenció personalitzada: informació de forma presencial i telefònica. No hi ha registre d’usuaris.

El centre compta amb quatre ordinadors connectats en xarxa i la dedicació a temps parcial d’una informadora.

El municipi de Felanitx te firmat un conveni de col·laboració educativa amb la UNED i amb a UIB , a través del qual els estudiants universitaris del terme municipal que estiguin matriculats al “practicum” de la seva carrera, podran realitzar les pràctiques de formació a l’Ajuntament de Felanitx.

Nombre d’alumnes matriculats per carrera
	1997/98	1998/99	1999/00	2000/01	2001/02	2002/03	2003/04
Administració i direcció d’empreses	4	5	8	14	13	13	15
Biologia	7	12	17	14	16	13	11
Bioquímica	1	-	-	-	-	-	1
Ciències empresarials	18	19	22	19	23	21	19
Diplomatura en turisme	-	2	6	9	11	9	15
Dret	27	25	18	16	12	12	9
Economia	9	10	11	9	7	8	7
Educació social	2	2	2	1	1	2	2
Empresarials	3	-	-	-	-	-	-
Enginyeries	9	12	12	16	25	28	32
Filologies	6	8	10	11	11	13	14
Filosofia i lletres	8	3	3	1	1	-	1
Física	-	2	-	-	1	3	4
Fisioteràpia	-	-	-	-	1	1	6
Geografia	5	5	5	3	3	4	3
Història	6	7	6	9	7	9	10
Infermeria	5	6	5	2	5	7	9
Informàtica	-	-	1	-	-	-	-
Matemàtiques	1	1	4	2	2	2	3
Magisteri	24	23	32	28	32	34	39
Pedagogia/psicopedagogia	5	4	5	6	5	5	5
Psicologia	5	4	9	8	11	10	10
Química	1	3	7	8	9	9	8
Relacions laborals	14	15	24	21	17	18	15
T. d’empreses i activitats turístiques	16	10	9	2	-	-	-
Títol superior de turisme	1	2	2	2	-	-	-
Treball social	3	3	4	2	3	6	5
TOTAL	180	183	222	203	216	227	243

Font: UIB (elaboració pròpia)

El nombre de matriculats a estudis universitaris es pot observar que ha presentat una tendència ascendent en el darrers anys. Al llarg d’aquests anys, Magisteri i Ciències Empresarials han estat les carreres més estudiades. Però observam també que Dret, ha passat de 27 matriculats el curs 1997/98 a sols 9 matriculats el darrer curs. Pel contrari, les enginyeries han passat de 9 matriculats a 32 en el darrer curs 2003/04. L’enginyeria amb més èxit és la tècnica en informàtica de sistemes. Els alumnes matriculats a estudis destinats al sector del turisme, relacions laborals, ha mantingut una constant al llarg dels anys dels que tenim dades. Les altres carreres són menys representatives si consideram el nombre de persones matriculades.

Inici ->

· El transport escolar

Els alumnes de primària de nuclis de població que no tenen centre escolar s’han de desplaçar al més pròper. Els alumnes de secundària de tot el municipi s’han de desplaçar a Felanitx a l’institut o al Col·legi Sant Alfons. En el mateix cas estan els alumnes de formació professional.

Els estudiants universitaris no compten amb cap autobús específic que els faciliti el desplaçament a la UIB. És per aquest motiu pel que la majoria es traslladen a viure a Palma.

· La mediació cultural

El municipi de Felanitx compta des de l’any 2001 amb una mediadora cultural, subvencionada per la Conselleria d’Educació i Cultura del Govern Balear.

El mediador cultural és un tercer imparcial amb coneixements de dues comunitats entre les quals fa d’intermediari (idioma, costums, mecanismes socials...); també és un tècnic especialitzat que servirà de pont d’enllaç entre la població immigrada i la ciutadania autòctona. Té com a objectiu fomentar i potenciar la participació de les persones d’origen estranger en la via social i publica del municipi.

Les actuacions es desenvolupen en dues línies: a través de les intervencions de col·laboració amb els professionals dels diferents àmbits i amb els usuaris (famílies i alumnes dels centres escolars).

Actua a diferents àmbits: educatiu, sanitari, serveis socials, cultura, etc. Té una dedicació de 35 hores setmanals.

Segons dades facilitades per la mediadora cultural, a Felanitx hi ha 201 famílies de magrebins, 3 de ucraïnesos, 2 de polonesos i algunes de procedència sud-americana. Pel que fa als alumnes dels centres educatius del municipi, s’atenen 200 alumnes magrebins i 6 polonesos i ucraïnesos.

Els motius de les intervencions fetes en els centres educatius durant el curs escolar 2003/04 són els següents: excursions i sortides, matrícula, higiene, avís de visita a l’escola, sanitat, reunió amb els pares, despreocupació familiar, traducció i absentisme.

Amb els serveis socials s’han tractat els segments temes: l’absentisme escolar, la traducció per facilitar l’accés als ajuts socials i la realització d’activitats lúdiques per propiciar la integració dels joves magrebins.

Al centre de salut s’han efectuat un total de 148 intervencions de traducció, ajuda a la tramitació de documentació, etc.

Les intervencions realitzades amb les famílies són bàsicament d’apropament, amb l’objectiu de conèixer les necessitats i d’informació i acompanyament.

Pel que fa a les activitats de participació ciutadana, l’objectiu és el d’establir relacions de convivència intercultural entre emigrants i autòctons en el marc territorial, residencial i veïnal.

La valoració de totes les actuacions realitzades és, en general, positiva.

Inici ->

1.2.7. L’àmbit socio-sanitari

· La salut comunitària

Afrontar els problemes de la sanitat comunitària requereix accions i iniciatives a molts de fronts.

La cobertura sanitària és en general bona. Els problemes sanitaris estan més relacionats amb qüestions socials.:

- Problemàtica dels joves i l’elevat consum d’alcohol, drogues, etc., que tenen conseqüències directes en la salut (accidents de trànsit, comes etílics, sobredosis...)

- Problemàtica de les famílies desarrelades: manca de control sanitari continuat, falta de seguiment dels programes de vacunació, aplicació de programes de prevenció...

- Les malalties més comunes estan molt relacionades amb costums i usos socials d’una societat opulenta amb elevat nombre de casos d’obesitat, diabetis i hiperlipidèmies, així com també un elevat consum d’ansiolítics i antidepressius.

· Els recursos sanitaris públics: assistència primària

Segons el Pla Territorial de Mallorca, Felanitx pertany a la Zona 2 (Manacor). Aquesta zona comprèn 7 zones bàsiques de salut que agrupen 14 municipis. Suposa el 37% del territori de Mallorca. Serveix a una població que supera els 16% del població total de l’illa.

La zona bàsica de salut de Felanitx (zona 9) compta amb un centre de salut i tres centres d’assistència: Cas Concos, Portocolon i s’Horta.

· Residències de Tercera Edat

Fundació Residència Mare de Déu de Sant Salvador: La seva forma jurídica és de fundació, i els tres patrons són la Parròquia de Sant Miquel, l’ajuntament de Felanitx i la congregació de Germanes de la Caritat.

Té un total de 55 places per a persones de la Tercera Edat vàlides en el moment de d’ingrés. Actualment té una ocupació del 100%. La totalitat de places va dirigida a persones del municipi.

L’equip de professionals que hi fan feina està format per: 2 infermeres, 4 auxiliars de geriatria, 4 persones de neteja i bugaderies i 2 cuineres.

Es dóna aquest servei des de 1820, any que es fundà l’hospital (Hospici de Felanitx)

Residència per a persones majors de Felanitx: És una residència per a persones majors assistides. El centre depèn de S’Institut (Institut de Serveis Socials i Esportius de Mallorca) del Consell Insular. Els residents i usuaris de centre d’estades diürnes, paguen respectivament el 75 i 25% dels seus ingressos. Està dirigida a tota la població de Mallorca.

Disposa de 100 places de residència i 12 d’estades diürnes. Actualment té una ocupació del 100 per cent, pel que fa a les places de residència, i el 33’3 % com a centre de dia.

La residència l’ocupen persones majors assistides que pateixen una patologia crònica o invalidant que els impedeix valer-se per elles mateixes i, per això, necessiten tercers o ajuda. Quasi el 50% dels residents pateixen qualque tipus de demència.

En total hi treballen 94 funcionaris i treballadors. A través de contractes de serveis hi treballen 5 cuineres, 1 netejadors de vidres, i un vigilant. El servei de jardineria està contractat a APROSCOM. Es contracta treballadors per a les substitucions de baixes, accidents laborals i vacances.

Els treballadors, per categories estan distribuïts de la següent manera:

Direcció i administració: 8 ( 1 director, 1 administradora, 1 administratiu, 1 auxiliar administratiu, 4 ordenances)

Personal assistencial: 58 (1 metge, 1 coordinadora d’infermeria, 1 fisioterapeuta, 1 terapeuta ocupacional, 9 diplomats en infermeria, 45 auxiliars en infermeria)

Persona de serveis: 28 (2 governantes, 1 responsable de magatzem, 1 responsable de manteniment, 2 oficials de manteniment, 22 cambrers-netejadores)

Personal que depèn d’empreses contractades: 8 (2 cuineres 4 ajudants de cuina, 1 netejadora de vidres, 1 vigilant de seguretat, treballadors discapacitats a temps parcial per al manteniment de jardineria.)

Inici ->

· Altres recursos públics :

- Mútua Balear d’accidents de treball de la Seguretat Social

· Centres sanitaris privats:

- Centre d’anàlisis biològiques S. A

- Centre Mèdic Felanitx S.L.

- Centro Medico Cas Corso

- Policlínica Llevant S.L.

· Consultes particulars

- Dentistes: Felanitx:4

- Medicina general: 3

- Oculista: 1

· Farmàcies

- Felanitx: 6

- Portocolom: 1

- S’Horta: 1

· Òptiques

- Felanitx: 2

· Veterinaris (ubicació)

- Felanitx: 2

1.2.9. Àmbit esportiu

· Equipaments esportius

El municipi de Felanitx compta amb instal·lacions esportives en els distints nuclis de població:

A Felanitx hi ha el Complex Esportiu Municipal de Sa Mola format pel Camp d’Esports i el Poliesportiu Guillem Timoner. També hi ha el camp municipal de futbol d’es Torrentó, les pistes poliesportives del Parc Municipal de Sa Torre, i les pistes poliesportives del col·legi Joan Capó

A Portocolom hi ha la pista poliesportiva de s’Algar

A s’Horta hi ha el Camp Municipal de Futbol de Sa Lleona i les pistes poliesportives del col.legi Reina Sofia.

A Cas Concos hi ha el Camp d’Esports Municipal d’es Cavaller

Pavelló Guillem Timoner

Adreça	Carretera Felanitx-Campos km 0,5, 07200, Felanitx
Telèfon	971582101
Entitat propietària	Ajuntament de Felanitx
Entitat gestora	Ajuntament de Felanitx (Servei municipal d’esports)
Accessibilitat	Adaptada
Vestidors col·lectius	11 vestidors col·lectius: 6 per al poliesportiu, 2 per a les piscines, 2 de monitors o arbitres i 1 per a minusvàlids
Espais esportius	1 pista poliesportiva de 45x27 m, 1 sala polivalent de 14x7 m, una piscina de 25 x12,5 m i una piscina de 12,5 x6 m
Esports practicats	Futbol sala, bàsquet, voleibol, educació física, gimnàstica rítmica, judo i natació
Entitats que l’utilitzen	Club Futbol sala Felanitx, Club Joan Capó, Club judo Felanitx, C.D. Felanitx i col·legi Sant Alfons
Estat general de la instal·lació	Bon estat de conservació fou inaugurat l’any 1995
Estat de les pistes	Bon estat de conservació
Estat dels vestidors	En bon estat, n’hi ha 4 de col·lectius que tenen retgola de cera, el que dificulta molt la seva neteja
Estat de la graderia	Bon estat en seients individuals de plàstic
Altres aspectes a remarcar	La Sala polivalent és l’espai menys utilitzat

Camp d’esports Sa Mola

Adreça	Carretera Felanitx-Campos km 0,5, 07200, Felanitx
Telèfon	971584031
Entitat propietària	Ajuntament de Felanitx
Entitat gestora	Ajuntament de Felanitx (Servei municipal d’esports)
Accessibilitat	No adaptada
Vestidors col·lectius	5 vestidors col·lectius:4 per a esports col·lectius, 1 de monitors o arbitres
Espais esportius	2 pista poliesportiva de 44x22 m, 1 pista poliesportiva de 30 x16 m, 3 pistes de tennis de 36x18m i 6 pistes de petanca
Esports practicats	Futbol sala, bàsquet, voleibol, educació física, tennis, petanca, hoquei, patinatge artístic i voleibol
Entitats que l’utilitzen	Club Futbol sala Felanitx, Club Joan Capó, C.D. Felanitx, C. Tennis Felanitx, Ass. De la Tercera Edat de Felanitx i col·legi Sant Alfons
Estat general de la instal.lació	Bon estat de conservació però les pistes són molt antigues en les quals hi ha problemes de drenatge i perill de relliscament
Estat de les pistes	Bon estat de conservació però les pistes són molt antigues en les quals hi ha problemes de drenatge i de relliscament
Estat dels vestidors	En bon estat, però antiquats, tenen plats de dutxa individuals, no hi ha pulsadors i el mobiliari és vell
Estat de la graderia	Bon estat
Altres aspectes a remarcar	La majoria de les instal·lacions ja han complit el seu temps de vida útil previst Hi ha ubicades les oficines de la regidoria d’esport

Camp de futbol d’es Torrentó

Adreça	Carretera Felanitx-Portocolom, km0,5, 07200, Felanitx
Telèfon	971581484
Entitat propietària	Ajuntament de Felanitx
Entitat gestora	C.D. Felanitx, (concessió)
Accessibilitat	Adaptada
Vestidors col·lectius	4 vestidors per a esportistes i 1 per a entrenadors o arbitres
Espais esportius	1 camp de 96x64 m i un camp de 20 x10 m
Esports practicats	Futbol
Entitats que l’utilitzen	C.D. Felanitx
Estat general de la instal·lació	Bo, es va realitzar una remodelació molt t important l’any 2003
Estat de les pistes	Molt bo, inaugurada la instal·lació de gespa artificial l’any 2004
Estat dels vestidors	Bo, si bé el bancs són molt vells i les dutxes no tenen polsadors
Estat de la graderia	Bon estat
Altres aspectes a remarcar	L’accés a la instal·lació és bastant perillós i la zona de pàrquing no està condicionada

Pistes Poliesportives del Parc Municipal de Sa Torre

Adreça
Telèfon	971581460
Entitat propietària	Ajuntament de Felanitx
Entitat gestora	Ajuntament de Felanitx (Servei municipal d’esports)
Accessibilitat	Adaptada
Vestidors col·lectius	2 vestidors col·lectius i un per a minusvàlids
Espais esportius	1 pista poliesportiva de 44x35 m,
Esports practicats	Futbol sala, bàsquet, voleibol i educació física
Entitats que l’utilitzen	Club Joan Capó, col·legi Joan Capó i col·legi Sant Alfons
Estat general de la instal·lació	Bon estat de conservació en general
Estat de les pistes	Bon estat de conservació però la pintura de les mateixes s’està desferrant
Estat dels vestidors	En bon estat
Estat de la graderia	Bon estat
Altres aspectes a remarcar	La instal·lació és molt nova. Les pistes necessiten ésser pintades de nou

Pistes poliesportives del col·legi Joan Capó

Adreça	Bell Puig 22. Felanitx
Telèfon	971580206
Entitat propietària	Ajuntament de Felanitx
Entitat gestora	Col·legi Joan Capó
Accessibilitat	Adaptada
Vestidors col·lectius	2 vestidors col·lectius
Espais esportius	1 pista poliesportiva de 44x22 m, i una de 30 x22
Esports practicats	Educació física, Bàsquet i Patinatge artístic
Entitats que l’utilitzen	Col·legi Joan Capó i C. Joan Capó
Estat general de la instal·lació	Bon estat de conservació en general
Estat de les pistes	Bon estat de conservació
Estat dels vestidors	En bon estat
Estat de la graderia	No n’hi ha
Altres aspectes a remarcar	És una utilització que es troba infrautilitzada

Pista Poliesportiva de Portocolom

Adreça	Carretera Portocolom- Felanitx, km 0,5, 06670 Portocolom
Telèfon	971824758
Entitat propietària	Ajuntament de Felanitx
Entitat gestora	Ajuntament de Felanitx (Servei municipal d’esports)
Accessibilitat	No adaptada
Vestidors col·lectius	2 vestidors col·lectius
Espais esportius	1 pista poliesportiva de 60x30m,
Esports practicats	Futbol sala, bàsquet, educació física
Entitats que l’utilitzen	Col·legi s’Algar i C. Mon Viu
Estat general de la instal.lació	Bon estat de conservació en general
Estat de les pistes	Bon estat de conservació amb problemes de drenatge
Estat dels vestidors	En bon estat, però molt petits i en plats de dutxa
Estat de la graderia	Bon estat
Altres aspectes a remarcar

Camp de futbol de Sa Lleona

Adreça	Carretera s’Horta - Felanitx, km 0,5, 06670, s’Horta
Telèfon	971837398
Entitat propietària	Ajuntament de Felanitx
Entitat gestora	C.D. s’Horta, (concessió)
Accessibilitat	No adaptada
Vestidors col·lectius	3 vestidors per a esportistes i 1 per a entrenadors o arbitres
Espais esportius	1 camp de 96x64 m i una sala polivalent de 20 x5 m
Esports practicats	Futbol
Entitats que l’utilitzen	C.D. s’Horta
Estat general de la instal.lació	Bon estat
Estat de les pistes	Bon estat
Estat dels vestidors	Bon estat
Estat de la graderia	No n’hi ha
Altres aspectes a remarcar	El camp és de picadís

Pistes poliesportives del col·legi Reina Sofia de s’Horta

Adreça
Telèfon	971837188
Entitat propietària	Ajuntament de Felanitx
Entitat gestora	Col·legi Reina Sofia de s’Horta
Accessibilitat	No adaptada
Vestidors col·lectius	2 vestidors col·lectius
Espais esportius	1 pista poliesportiva de 44x22m,
Esports practicats	Futbol sala, bàsquet, educació física
Entitats que l’utilitzen	Col·legi
Estat general de la instal·lació	Bon estat de conservació en general
Estat de les pistes	Bon estat de conservació amb problemes de drenatge
Estat dels vestidors	En bon estat, però molt petits
Estat de la graderia	No n`hi ha
Altres aspectes a remarcar	No hi ha il·luminació artificial

Camp de esports d’es Cavaller

Adreça	07208 Cas Concos
Telèfon	971842298
Entitat propietària	Ajuntament de Felanitx
Entitat gestora	C.D. s’Horta, (concessió)
Accessibilitat	No adaptada
Vestidors col·lectius	2 vestidors per esportistes i 1 per entrenadors o arbitres
Espais esportius	1 camp de 100x65 m i una pista poliesportiva de 44x22 m.
Esports practicats	Futbol
Entitats que l’utilitzen	S.E. Cas Concos
Estat general de la instal·lació	Bon estat
Estat de les pistes	Bon estat
Estat dels vestidors	Bon estat
Estat de la graderia	Bon estat
Altres aspectes a remarcar	El camp és de picadís

Inici ->

· Aspectes organitzatius i de gestió del Servei Municipal d’Esports

Pel que fa al personal, l’any 2004 es va suprimir la plaça de l’assessor d’activitats esportives i juvenils, les funcions que realitzava aquesta persona han estat assumides pel Director d’Instal·lacions Esportives i pels distints coordinadors d’activitats esportives que es contracten de forma puntual per a les activitats.

Del personal que apareix en l’organigrama, tres són funcionaris. Els coordinadors i monitors d’activitats es contracten a temps parcial per a cada activitat i els socorristes cobreixen les necessitats durant els mesos d’estiu.

El total pressupostat per als dos darrers anys és el següent. L’any 2004 s’incrementa en 174.458,42€, el que representa un 39% respecte al de l’any 2003.

Any 2003	Any 2004
440.210,58 €	614.669,00 €

Les despeses globals de l’any 2003, per conceptes es reparteixen de la següent manera:

concepte	total	%
Manteniment	66.313,60	15,1
Inversions	22.510,21	5,1
Energètiques	29.578,33	6,7
Ativitats	106.246,20	24,21
Personal	142.128,77	32,39
Material esportiu	2.580,29	0,58
Subvencions	38.773,88	8,83
Trofeus	10.106,10	2,3
Altres especificats	15.172,64	3,45
Altres no especificats	5.334,35	1,21
total	438.744,37

El següent comparatiu dels ingressos i les despeses realitzades en les diferents instal·lacions ens permet analitzar el grau d’autofinançament.

instal·lació	despeses	ingressos	% auto.
Pavelló Guillem Timoner	182.506,48	20.360,06	11,15
Piscines	40.071,71	10.757,60	26,84
Camp d’esports Sa Mola	26.815,53	--------	0
Camp de futbol Es Torrentó	31.259,02	--------	0
Camp de futbol Sa lleona	47.434,03	1.669,20	3,51
Cap d’esports des Cavaller	14.094,37	--------	0
Pista poliesportiva de Portocolom	26.768,52	11.571,90	43,23
S. Matamoros	407,74	--------	0

La procedència dels ingressos de les diferents instal·lacions és en un 85,64% dels participants, un 10,31% de les entrades i un 4,04% per altres conceptes.

Inici ->

· Planificació del Servei Municipal d’Esports

El Servei Municipal d’Esports compta amb una planificació anual que, per a l’any 2005, té els següents plans:

PLA DIRECTOR D’INSTAL·LACIONS ESPORTIVES

PLA DE RECURSOS HUMANS

PLA D’ACTIVITATS ESPORTIVES

PLA DE GESTIÓ

PLA DE FOMENT DE L’ASSOCIACIONISME

PLA DE MARKETING

PLA DE INFORMACIÓ I DIFUSIÓ

PLA DE QUALITAT

· Col·laboració entre entitats i la regidoria d’esports

L’ajuntament és un element de suport a les distintes entitats esportives. Cada entitat rep una subvenció anual pel seu funcionament. L’any 2003 el total se subvencions pujava a 38.773,88€.

L’ajuntament cedeix de forma gratuïta l’ús de les instal·lacions esportives a les distintes entitats. Els tres clubs de futbol tenen la seva seu a la instal·lació municipal. La regidoria d’esports col·labora econòmicament en l’organització de les distintes activitats esportives que s’organitzen en el municipi pagant part de les despeses de l’esdeveniment. La Policia Local i la Brigada Municipal col·laboren aportant recursos humans i materials per a l’organització d’esdeveniments esportius. S’aporta suport tècnic a totes aquelles consultes que fan els responsables de les distintes entitats.

· Activitats esportives d’estiu

La regidoria d’esport, durant l’estiu, organitza tot un seguit d’activitats.

- Tornejos de futbol sala, tennis de taula, tennis, bàsquet, futbol platja...

- Escoles lúdic esportives a Felanitx, s’Horta, Cas Concos i Portocolom.

- Cursos de natació a les piscines municipals de Felanitx.

- Campus de futbol a s’Horta, de gimnàstica rítmica i judo a Felanitx, d’equitació a Son Menut.....

- Concurs de penaltis – platja. Organitzat pel Consell Insular arreu de tot Mallorca.

- Diada de Petanca organitzada pel C.P. Atlètic Portocolom. Diada d’oci juvenil, organitzat per la regidoria de joventut.

- Regates de vela llatina, creuer... organitzades pel Club Nàutic de Portocolom.

- Travessia nedant des del Babo al Moll de Portocolom. Organitzat pel club Esport es Port.

- Milla Urbana i carreres de Sant Agustí, organitzades pel club Joan Capó.

- Anada amb carro i bicicleta de Felanitx a Cala Marçal. Organitzat per l’associació d’ases i someres.

- Gimcama Nocturna organitzada per la regidoria de joventut.

· El Consell Municipal d’Esports

El Consell Municipal d’esports fou creat amb la finalitat de facilitar i millorar la comunicació entre les entitats i l’Ajuntament i realitza una promoció de l’esport seguint una mateixa línia. Es reuneix dues o tres vegades a l ‘any. Dintre del consell s’han consensuat temes clau per al sistema esportiu local com l’ús de les instal·lacions, els criteris per al repartiment de les subvencions, etc.

Actualment hi ha a Felanitx un total de 43 associacions o clubs esportius i 4 gimnasos o empreses de serveis esportius.

Inici ->

1.2.8. El teixit associatiu i la participació ciutadana

· Reglament de participació ciutadana

Té per objecte el foment de la participació dels ciutadans dins de la vida local. Els seus objectius són:

- Donar informació sobre activitats, obres i serveis municipals

- Facilitar i promoure la participació dels veïns i les associacions que els agrupen en la gestió municipal

- Fer efectius els drets dels veïns recollits a la Llei de Bases de Règim Local i reconeguts per l’estatut del veí.

- Potenciar la vida associativa dintre del terme

- Aproximar la gestió municipal al veïns, millorant l’eficàcia i la transparència

- Garantir la solidaritat i l’equilibri entre les distintes zones del terme municipal

A partir d’aquest reglament es crea un registre Municipal d’entitats Ciutadanes (RMEC). Les entitats inscrites a aquest registre , que tingui com a objecte social la defensa dels interessos generals o sectorials dels veïns de Felanitx, podran ser declarades Entitats d’Internes Municipals.

· Entitats socials

Tipus d’associació	Núm.	Presencia territorial
Federació d’associacions de veïns	1	Agrupa les 4 associacions de la vila
Associacions de veïns	9	Felanitx, Cala Serena, Portocolom, Son Negre, es Carritxó, Sa punta 2 fase
Cases regionals	1	Extremadura
Tercera Edat	5	Felanitx, s’Horta, Cas Concos, es Carritxó i Portocolom
Mestresses de la casa	2	s’Horta i Cas Concos
APAS	5	Felanitx, Portocolom, IES Felanitx, Sant Alfons i s’Horta
Associacions o clubs esportius	25	Tot el municipi
Associacions de caçadors	5	Tot el municipi
Culturals i temps lliure	3	Felanitx i Portocolom
As. mediambientals	2	Tot el municipi
Agrupacions polítiques	5	Tot el municipi
Associacions professionals	3	Tot el municipi
	61

El teixit associatiu del municipi té característiques diferents, atenent els diferents nuclis de població. Les associacions tenen un àmbit territorial inferior al municipal i funcionen entorn a interessos molt concrets, tant per l’àmbit d’actuació com pel territori.

Les associacions més representatives són les associacions de veïns, les esportives i les de l’àmbit educatiu.

Cal destacar també l’Agrupació de protecció Civil, constituïda en la seva totalitat per persones voluntàries.

Pel que fa als canals i instruments de comunicació Ajuntament–Ciutadà, es disposa d’un servei d’atenció al ciutadà (veure serveis municipals), què és el que gestiona la informació i les demandes.

El canal més habitual per a la informació es realitza a través dels batlles de barri en tots els nuclis menys a la Vila. A Felanitx, habitualment es reparteixen cartells, s’anuncia al Setmanari de Felanitx i la TV Felanitxera o es connecta directament amb les entitats interessades. No existeix cap protocol d’informació al ciutadà utilitzat de forma regular.

Quanta la informació pública, és un requisit legal, la informació es realitza a través del tauler d’anuncis de l’ajuntament i de la publicació en el Felanitx.

· Mitjans de comunicació social

Setmanari Felanitx: Té una tirada de 1.750 exemplars, dels que 1.000 es distribueixen a Felanitx, 350 a la resta de municipi i 400 a la resta de Balears i la Península. El preu és d’1 € i la seva periodicitat setmanal. Té format de periòdic i no té pàgines en color.

Televisió felanitxera: La TV Felenitxera està formada per quatre socis, que realitzen la majoria de funcions de la televisió. La cobertura arriba també a Ses Salines Campos, Porreres i Santanyí.

Publicació de les escoles: L’IES de Felanitx edita la revista “No Diguis Dois”, val 1 € i la seva periodicitat no és regular. La darrera edició, de gener de 2005 va tenir 575 exemplars. Es ven a l’institut i a determinades botigues de Felanitx.

El col·legi Sant Alfons edita la revista “Escola”; és gratuïta i es reparteix entre alumnes, professors i mestres. Té una periodicitat i tirada regular (900 exemplars)

De franc: Publicació gratuïta. S’edita a Manacor, de periodicitat setmanal.

Ciutat. Comarca de Llevant: publicació mensual de 36 pàgines. En total s’editen 52.000 exemplars i a la comarca de Llevant se’n distribueixen 3.000.

Part forana. Llevant- migjorn: Surt cada 10 dies. Te 20 pàgines, de les que dues fan referència a Felanitx.

Sud-Mallorca. Publicació periòdica meridional: Inclou dues pàgines, dedicada a cada poble.

· Altres grups

Fòrum de les antenes: Es va constituir l’any 2002. Hi participen l’Ajuntament, les associacions de veïns i les operadores. Es fan reunions periòdicament.

Plataforma Es Port que Volem: Neix a finals de 2003 davant la preocupació que es genera a partir de l’anunci de la construcció d’un passeig marítim a Portocolom per part del Ministeri de Medi Ambient. Està integrada per GOB, Grup Oiros, Federació de veïnats, ARCA, PESOE, PSM, EU-Verds i UM.

· Consell municipals

Consell Municipal d’Esports:

Consell Municipal Educació

Inici ->

· Les eleccions municipals.

Comicis	MUNICIPALS (2003)	AUTONÒMIQUES ( 2003 )	GENERALS (2004)
Cens electoral	11.805	11.805	11.771
Participació	70,04 %	69%	70,77
RESULTATS (%)
PP	50,4	48,12	50,19
PSOE	22,07	23,21	33,23
UM	7,41	9,11	2,79
EU-Verds	7,48	5,6	9,71
PSM	10,17	9,71	9,71
altres	2,47	4,25	4,08

Resultats darrers comicis. (Font: Ajuntament de Felanitx)

1.2.11. Algunes conclusions per al diagnòstic

Ø La dinàmica demogràfica del municipi de Felanitx sempre ha anat amb relació directa a la dinàmica econòmica. En els darrers anys l’increment en el nombre de residents ha esta considerable. Aquesta tendència pareix que en l’any 2003 ha començat a canviar.

Ø Els percentatges d’immigrants són importants. L’any 2003 era ja un 14% i cal posar en marxa iniciatives per a la integració social i cultural que facilitin el coneixement i la convivència de totes les cultures. Els col·lectius més importants són els marroquins, els alemanys i els britànics.

Ø Les persones vingudes de fora respecte a la població autòctona, són molt significatives als nuclis de s’Horta (33%), Cas Concos (32%) i Portocolom (19’4%). Els col·lectius que s’ubiquen a cada nucli tenen generalment característiques comunes: nacionalitat, edat, situació econòmica, estructura familiar etc.

Ø El municipi, malgrat l’arribada de famílies joves vingudes d’altres països o llocs de la península, presenta una població molt envellida. L’índex de dependència de les persones majors esta vuit punts per sobre del de Balears. Això suposa un major esforç en iniciatives dirigides a la tercera edat (servei d’ajuda a domicili, places de residència, centres de dia, ...) i com a conseqüència també de recursos econòmics. De les 5.471 llars del municipi (padró 2001), a un 26,3% hi ha almanco una persona de mes de 65 anys. A 504 llars hi viu una dona de més de 65 anys, sola i a prop de 200 llars hi viu un home de més de 65 anys tot sol. Si ara la demanda social és important cal preparar-se pel seu increment, en els propers anys.

Ø En relació a l’habitatge, cal senyalar que va directament relacionat amb la història econòmica del municipi. El 69,6 % de les famílies habiten a una casa de la seva propietat, ja sigui perquè l’han comprada o perquè les ho han cedida. Casi un 22% de les famílies disposa de segona casa. Sols el 16% de les famílies ocupen una casa de lloguer. Són dades de 2001, però prou significatives. Les noves famílies arrelades al municipi van ocupant habitatges familiars. Una altra dada molt significativa és la quantitat de cases buides, 1.206 en l’any en el que es va realitzar el cens (2001). Tot plegat orienta per a les properes politiques d’habitatge. Les persones que vénen de fora amb pocs recursos econòmics i les parelles joves que no descendeixen del municipi són les que es veuen afectades per la situació. Hi ha poca oferta i la que hi ha es cara i de poca qualitat.

Ø La qualitat de l’entorn urbà, segons les opinions dels ciutadans presenta diferents problemàtiques, més del 50 % reclama major neteja als carrers i més zones verdes, més del 30 % es queixa de molt de renou de l’exterior de l’habitatge. Les males comunicacions i la delinqüència i vandalisme són les altres dues situacions mes denunciades. La qualitat de vida depèn de molts de factors, però s’han de posar en marxa polítiques i plans integrats que millorin la percepció d’un entorn més amable, d’un millor entorn.

Ø Els entorns turístics (Portocolom i Cala Ferrera) presenten una problemàtica afegida, el que es diu l’estrès turístic (nombre de turistes dividit per nombre de residents). A Cala Ferrera eés especialment significatiu. El mes d’agost multiplica per 10 el nombre d’habitants.

Ø L’anàlisi de l’activitat econòmica deixa patent una excessiva dependència de l’activitat turística, cada vegada més en mans de touroperadors de fora. També en el sector servei proliferen les iniciatives de capital estranger. El desenvolupament econòmic del municipi hauria d’anar incorporant projectes per a la promoció de turisme alternatiu i cultural que oferís activitats dirigides a conèixer el patrimoni cultural, ambiental etc. L’activitat econòmica en general (creació d’empreses, altes d’autònoms) és estacional i de curta durada.

Ø El sector primari és casi inexistent, però cal promocionar-lo. Les fires de productes autòctons, els segells distintius que diferencien els productes per a la procedència les donen lloc de referència (Sóller, Porreres....), les iniciatives encaminades a recuperar les artesanies locals com a forma de reconeixement cultural són algunes idees.

Ø En relació al lloguer de cases per vacances no se’n tenen dades. Seria important fer un estudi per determinar el volum que suposa com activitat econòmica.

Ø Malgrat existeixen recursos per al desenvolupamnet de l’economia local, no existeixen plans de desenvolupament. L’Agenda Local és un bon punt de partida.

Ø El món del treball ve determinat entre altres factors per l’activitat econòmica i està afectat igualment per l’estacionalitat i la poca diversificació dels llocs de feina. El volum de contractació més important és dóna en el sector serveis i en la construcció.

Ø Pel que fa al treballador desocupat, generalment presenta un pobre currículum professional i, sobretot els homes, una resistència a la formació ocupacional i reorientació professional. Existeix freqüentment poca relació entre les expectatives de feina i les seves possibilitats reals d’ocupació.

Ø L’atur s’incrementa progressivament i perdura la resistència a fer feina fora del municipi, fet al que no és favorable les dificultats de desplaçament en transport públic.

Ø Es donen col·lectius mes vulnerables i per als que s’estan posant en marxa noves estratègies per a l’inserció: majors de 45 anys, dones amb càrregues familiars, immigrants i col·lectius amb dificultat social lleu.

Ø S’ha de fer una anàlisi de les necessitats formatives ja que no coincideix la necessitat dels empresaris i el perfil dels aturats demandants de feina.

Ø Els dispositius d’inserció, orientació i formació pareixen en aquest moments els adients.

Ø En el tema de la seguretat ciutadana, hi ha dos tipus d’actuació, les de tipus pal·liatiu i reprensiu i la intervenció educativa i de la prevenció de la delinqüència juvenil. Aquest tema és un dels temes més importants que s’ha d’adobar, considerant el conjunt de factors que determinen la situació existent.

Ø La demanda social s’ha incrementat en general. Sobretot en la demanda d’atenció de persones major que viuen soles amb limitació de l’autonomia personal.

Ø Els serveis d’atenció a persones, sobretot persones majors i joves, són de gran demanda i d’alt cost. Una altra característica és que és una demanda en constant creixement.

Ø En l’àmbit de serveis socials es detecten mancances, pel que fa els recursos i les infrastructures: local adequat per desenvolupar activitats de formació, local per a activitats d’oci i formació amb nins i joves en situació de risc, programa d’intervenció educativa amb joves de 14 a 16 anys en situació de risc d’exclusió social i escolar, programa de resolució de conflictes socials i mediació...

Ø Al àmbit socioeducatiu és urgent la posada en marxa de la nova escoleta i la adequació de les altrtes escoletes del municipi a la normativa de la Conselleria de Educació . Han de ser un recurs pensat per a la conciliació de la vida familiar i laboral de les famílies, sobretot de les dones.

Ø Del l’àmbit sanitari en sabem molt poc. La medicina familiar i comunitària té poc de comunitària. De la demanda d’informació que hem realitzat als responsables de la sanitat del municipi, no n’hem tingut massa resposta.

Ø Hem trobat la manca d’un eix vertebrador que aglutini i posi en contacte les diferents iniciatives socials, culturals , esportives, de participació que es donen en el municipi. El teixit social és important. Les associacions estan actives i duen endavant iniciatives d’acord als seus interessos. En molts de casos es desconeix el que fan la resta d’entitats. S’haurien de cercar estratègies que rentabilisin questa riquesa social.

Ø Els recursos i equipaments culturals sempre són millorables, per la informació recollida es té un bon punt de partida.

Ø La creació dels consell municipals són una bona estratègia. es podrien entendre a altres àmbits a més de l’educatiu i esportiu.

Inici ->

1.4. RISCOS

1.4.1. Conceptualització

El risc és una contingència desfavorable a la qual està exposat algú o alguna cosa i implica un perill incert (Anàlisi del territori i risc. Josep Oliveras Samitier)

Els riscos per la seva extensió poden ser locals i globals, i per l’origen naturals i manufacturats o produïts pels humans.

El risc natural és la possibilitat que un territori pugui sofrir modificacions com a conseqüència del funcionament d’un procés de la naturalesa, quedant afectades les activitats, usos i assentaments humans situats en ell. És un concepte que implica la interdependència entre medi i societat. Bona part dels riscos naturals són induïts per accions humanes que els generen o els acceleren.

D’origen natural trobam els climàtics - meteorològics (nevades, sequeres, inundacions, boires, gelades, pedregades, incendis naturals...), els geològics - geomorfològics (allaus, terratrèmols, erosió, esllavissades, ..), i els biològics (plagues, malalties produïdes per virus i bactèries..)

Els d’origen antropoic o manufacturat els podem classificar a partir de les matèries que es manipulen (químics, bacteriològics..), per les conseqüències (explosions, contaminació, incendis,.) i segons les circumstàncies (riscos laborals, de salut, dels sistemes de transport, ..)

Cal conèixer per preveure, i preveure per prevenir. Els factors de risc són: la perillositat, conjunt de característiques (intensitat i probabilitat), que fan més perillós un fenomen que causa danys; l’exposició, conjunt de persones i béns potencialment exposats a l’acció d’un perill; i la vulnerabilitat, pèrdua que pot produir un perill d’una determinada intensitat. Les estratègies de reducció de risc són l’antiperillositat, l’antiexposició i l’antivulnerabilitat, combinades de forma integrada.

L’ordenació del territori implica una reflexió sobre el territori i els seus usos i la determinació d’emprendre actuacions que el facin més funcional, sostenible i amb una major qualitat de vida per als seus habitants. Els riscos i la forma de reduir-los o anul·lar-los són contemplats per diferents legislacions sectorials, per les polítiques territorials i el medi ambient.

Cal considerar la normativa general de referència:

- Llei 2/1998 de 13 de març d’Ordenació d’emergències a les Illes Balears

- Decret 50/1998, de 8 de maig, pel qual s’aprova el Pla territorial de les Illes Balears en matèria de Protecció Civil

- Reial decret 407/1992, de 24 d’abril, pel qual s’aprova la normativa bàsica de Protecció Civil

La Direcció General d’emergències, com a òrgan competent ha elaborat quatre plans especials:

INFOBAL: Pla especial d’emergències davant el risc d’incendis forestal

INUNBAL: Pla especial de risc d’inundacions

GEOBAL: Pla especial d’emergències sísmiques a les illes Balears

MERPEBAL: Pla especial de risc d’accident de transport de mercaderies perilloses

Està treballant també en altres plans especials per poder atendre situacions singulars i especifiques a les que està sotmès el nostre entorn; així com en l’elaboració d’un avantprojecte de decret, regulador de seguretat a les platges.

Les entitats locals han d’elaborar el seu propi pla d’emergències atenent les consideracions i directrius dels plans especials i la normativa abans senyalada.

1.4.2. Els risc a nivell local.

Els riscos que afecten el municipi de Felanitx són: els incendis, les inundacions, les esllavissades, les ventades i els transports de mercaderies perilloses.

Pel que fa a les emergències sísmiques, a la zona de Llevant a la que pertany Felanitx, no es té constància de cap sisme en èpoques històriques ni en l’època instrumental. Els únics sismes que s’han notat ha estat procedents del nord d’Àfrica o del centre de l’illa. El pasat 21 de maig de 2003 se va percebre un sisme (magnitud 6.8) amb una intensitat notada a Balears grau IV (vibracions i tremolors de les parets, finestres i portes ), amb epicentre al NE d’Alger que provoca Tsunami en les costes de llevant amb petits danys a embarcacions conseqüència de l’onada que buidava i omplia periòdicament els ports de la zona. Basant-se en els antecedents històrics, els mapes deterministes i probabilistes s’obté un valor d’intensitat esperada en cada municipi per un període de 500 anys. Felanitx queda fora del llistat de municipis en els que és obligatori o s’aconsella realitzar un pla d’emergència per la poca probabilitat de ser afectat per aquests fenòmens. (GEOBAL. Direcció General d’Emergències)

· Incendis

Felanitx, durant el període 1970-2000 va sofrir un total de 69 incendis, amb una superfície total afectada de 623,20 ha (IBAE). De l’any 2001 i 2003 no tenim dades, però l’any 2002 no s’enregistrà cap incendi.

El Pla d’Emergències, per fer front al risc d’incendis forestals, estableix una classificació per prioritat en els Plans Comarcals i Municipals.

El criteri per fixar aquestes prioritat és la superfície forestal amb prioritat molt alta, que presenta cada una de les comarques o municipis. Les comarques de Manacor i es Pla tenen prioritat mitjana i baixa respectivament.

Seguint el mateix criteri de la superfície forestal amb prioritat molt alta , a cada un dels municipis se’ls ha assignat una determinada prioritat. Es consideren termes municipals amb prioritat molt alta aquells que tenen més de 2.000 ha forestals classificades de prioritat molt alta, amb prioritat alta quan tenen més de 1.000 ha, prioritat mitjana quan tenen més de 100 ha i prioritat baixa quant tenen menys de 100 ha.

Felanitx pertany als municipis de prioritat molt alta. (vegeu mapa de les Àrees de prevenció de riscos )

PRIORITAT	TERME MUNICIPAL	SUPERFÍCIE FORESTAL(ha)	SUPERFÍCIE FORESTAL PER PRIORITATS (ha)
PRIORITAT	TERME MUNICIPAL	SUPERFÍCIE FORESTAL(ha)	MOLT ALTA	ALTA	MITJANA	BAIXA
Molt alta	Felanitx	3.388,55	2.183,03	981,16	123,51	100,84

Font: INFOBAL. Direcció General d’Emergències

· Inundacions

A partir de la determinació de zones per tipologia d’inundació i de l’anàlisi estadística de la freqüència de pluges intenses, s’han determinat zones de risc. Aquestes zones i subzones s’han classificat segons el perill que poden representar per a les vides i els béns que poden resultar afectats.

Segons el Pla Especial de riscos d’inundacions s’estableixen quatre nivells de prioritat: baix, normal, alt i molt alt. Dintre de cada subzona es determinen punts concrets que són necessaris tenir en compte per la seva importància estratègica, a l’hora de prevenir una possible inundació.

A Partir de les dades recollides, en relació a les inundacions registrades abans de 1.900, s’estableixen una sèrie de zones de risc entre les que hi figura Felanitx. En data anterior a 1.900 es registraren un total de 16 inundacions i aiguats a Felanitx (especialment important les de 1.850 a la zona de Son Negre), a Palma 26, a Manacor 4, a Sóller 4 i a Sa Pobla 4 (Miquel Grimalt “Geografia del risc a Mallorca”).

Posteriorment a 1.900 i fins 1.994 només trobam registrades dues inundacions a Felanitx: l’any 1935 i el sis de setembre de 1989, amb pluges molt fortes de més de 150 mm/24 hores i que afectaren també Campos, Santanyí i Llucmajor. Les dues amb característiques molt semblants.

L’any 1.989 es va patir a Mallorca una de les inundacions més importants de les darreres dècades, que afectà la part oriental de l’illa, sobretot Manacor, Felanitx i Campos. Va anar precedida de pluges intenses a finals d’agost, que ja provocaren inundacions a nivell local. Durant la matinada del 6 de setembre, es registraren 200 mm a Sant Salvador i s’Horta. Una bona part de les zones turístiques o població situades a les desembocadures dels torrents varen sofrir danys de consideració, destacant la mort de tres treballadors d’un hotel a Portocolom, que es troba al llit del torrent. Nombroses embarcacions quedaren destrossades per la força del aigua. La violència del corrent del l’aigua va arrasar algunes edificacions, va fer desaparèixer quilòmetres de murs de pedra, va matar gran quantitat de bestiar, arrossegà vehicles i desaparegueren alguns safareigs i torres de molí. Es produí la destrucció física de tres ponts, entre ells el de la carretera de Manacor a Portocolom i el del camí de s’Horta a Felanitx. Varen quedar afectats grans trams de carretera i camins rurals. Va ser declarada zona catastròfica i Felanitx i Portocolom figuren entre els nuclis de població més afectats a nivell de Balears.

A Partir de la informació de la que es disposa, en el document INUNBAL (Plan especial riesgo inundaciones) s’identifiquen una sèrie de zones de risc. Pel que fa al nostre municipi, Portocolom i Cala Marçal són considerades zones inundables, Portocolom amb risc alt. La subzona de sa Bateria amb nivell alt, sa Capella i es torrent de Ca n’Alou nivell normal.

Cal recavar informació dels períodes de retorn de Felanitx. A més hi ha hagut altres inundacions sense danys, però també d’importància.

· Esllavissades i erosió.

Pel que fa al risc d’esllavissades i erosió, sols disposam del mapa de zones de risc per poder fer una anàlisi. (vegeu mapa annex). Cal estudiar el tema a través d’un estudi de pendents, geologia local i vegetació.

· Ventades i temporals. Els caps de fibló

Ens podem remetre al temporal de pluja, vent, fred i neu més recent, el del mes de novembre de 2001. Una de les zones d’Espanya més afectades va ser Balears. La mar va arrasar dotzenes de platja i a casi totes les àrees costaners hi va haver grans desperfectes en embarcacions, cotxes, comerços i hotels. Hi va haver talls de carreteres i energia elèctrica de forma generalitzada durant un parell de dies. Es varen suspendre les classes a totes les escoles. El temporal se va cobrar tres víctimes.

El vent va bufar a més de 150 km /h durant dos dies, va ocasionar bloqueig parcial o total de la pràctica totalitat de les carreteres de les illes per nombroses caigudes d’arbres. Es varen tallar les comunicacions aèries i marítimes. La zona més afectada va ser la costa nord.

Passats tres o quatre dies una nova borrasca amenaçà les Balears, aparentment menys virulenta però que afectà amb major intensitat la costa sud de Mallorca. El fort vent i les grans ones provocaren destrosses a totes les platges i ports del llevant i el sud de l’illa. La ressaca de Portocolom ocasionà danys a més de 60 barques, moltes d’elles arrossegades fins a les roques. Quedà de manifest, una vegada més, la poca seguretat i abric que, amb determinats vents, ofereix Portocolom. Les barques abandonades en els pantalans de fusta es desfermaren i, a la deriva, anaren xocant amb les altres.

El temporal va arrasar a Balears més de 76.580 arbres. A Felanitx, un dels municipis més afectats, se’n comptabilitzaren més de 5.000.

Uns altres fenòmens, considerats durant molt de temps com a rars, són els caps de fibló (tornados). A Balears es vénen estudiant, amb dades reals, des de 1989. Vint-i-tres caps de fibló s’han produït a les Illes Balears en el període entre 1989 i setembre 1997, en 16 dies diferents. El 12 de setembre de 1996 es varen produir cinc caps de fibló. La costa dels municipi de Felanitx i Santanyí és la zona més afectada per aquests caps de fibló, segons les dades de l’estudi “Tornados en el Mediterraneo Occidental” (Miquel Gayà. INM). En general la distribució geogràfica mostra una certa tendència a la presència en zones d’alta densitat de població (excepte Palma). El seu punt de partida generalment és la mar o llocs molt pròxims a la costa. Són més freqüents de juny a novembre, sobretot el mes de setembre. L’estudi que hem esmentat, destaca que els caps de fibló són relativament freqüents a les Balears, que són tan freqüents com en els estats de major incidència d’Estats Units. Davant aquesta realitat s’ha d’extremar els mecanismes de predicció i protecció civil. Les construccions i instal·lacions a les zones turístiques no tenen una adequada resistència al vent.

· Transport de mercaderies perilloses

A les Illes Balears l’entrada de mercaderies perilloses es fa principalment per via marítima. A Mallorca per Alcúdia i Palma. El transport per tren és de viatgers, per tant, sols hem de considerar el transport per carretera a l’hora d’analitzar el risc.

Els punts de màxim risc seran aquells que es consideren punts negres des del punt de vista d’accidents de circulació (cruïlles, ponts, rotondes i túnels)

A partir del flux de trànsit de mercaderies perilloses, el Pla Especial Transports terrestre de mercaderies perilloses, fa referència a alguns aspectes referents al municipi de Felanitx.

Pel que fa a transports de benzines i gas-oil, així com a transport de gas, es considera vies de risc moderat la carretera de Felanitx-Palma, la resta de carreteres tenen un nivell de risc mitjà. La vila de Felanitx és considerada un nucli de població amb risc.

En transport d’explosius i productes químics, al municipi no s’indica cap localització especialment de risc.

En transport de residus, la carreta Palma-Felanitx. Felanitx-Manacor i Felanitx -Santanyí presenten un nivell de risc alt, així, com el nucli urbà de Felanitx i Cas Concos.

A part de les esmentades vies, totes les carreteres i vies de Mallorca tenen nivell de risc mitjà, com a conseqüència de la capilaritat del transport fins que arriba als usuaris finals.

El municipi de Felanitx és un dels municipis que es troben dintre de les zones de risc alt o molt alt, i per tant, han d’elaborar un pla local d’actuació.

Aquest pla ha d’establir l’organització i el procediment d’actuació, un mapa de risc a nivell local, catàleg de mitjans i recursos i sistemes i procediments d’avís a la població amb la finalitat de contrarestar els afectes d’accident de transport de mercaderies perilloses

Inici ->

1.4.3. Protecció civil i els plans d’emergència local

L’Agrupació Local de Protecció Civil comença a funcionar al mes de novembre de 2003, encara que la seva constitució formal i l’aprovació de les normes de funcionament daten del 3 de maig de 2004. És l’encarregada de realitzar, juntament amb l’enginyer municipal, el Pla d’emergències local que serà aprovat per l’Ajuntament i remès a la Direcció General de Emergències i al Consell Insular per a la corresponent homologació.

El procés d’elaboració del Pla d’Emergències està paralitzat. Es va iniciar l’inventari de recursos disponibles, però actualment no hi ha cap planificació feta per a la seva elaboració.

L’Agrupació està formada per un cap general i un cap per a cada una de les següents seccions: logística, incendis, rescat i seguretat marítima, primers auxilis, muntanya comunicacions i transports. En total 42 voluntaris, tots ells amb la formació necessària.

El local social oficina i magatzem està situat al Passeig Ramon Llull de Felanitx.

Els recursos de què disposa actualment són:

- Equipament de l’oficina

- 3 emissores

- 9 walkis – talkis

- Una emissora de freqüència oberta

- Cotxe 4x4 amb remolc descobert equipat per emergències de tot tipus

- Vehicle propi d’emergències

Els caps de l’agrupació es reuneixen i coordinen mensualment amb el cap del Servei de Planificació de Protecció Civil i amb el cap del departament d’emergències de la Direcció General d’Emergències de la Conselleria d’Interior.

DIAGNÒSTIC

1. CONCEPTES GLOBALS I CONTEXTUALS			6

	1.1. CONCEPTUALITZACIÓ DEL MUNICIPI. DESCRIPCIÓ GENERAL ......................		6

	1.2. DEMOGRAFIA I CARACTERÍSTIQUES CONTEXTUALS .......................................		15

	1.3.	EL MEDI FÍSIC I NATURAL. CARACTERÍSTIQUES ............................................	83

	1.4.	RISCOS ...................................................................................................................	89

Any	Habitants	Increment	%
1940	11.759
1950	11.860	+101	+0,85
1960	11.866	+6	+0,05
1970	13.020	+1.154	+9,70
1981	12.573	-447	- 3,43
1991	14.165	+1.592	+12,6
2001	16.908	+2.743	+19,3

Procedència comunitària	Procedència no comunitària
1.329 persones	1.228 persones

Edat	homes		dones		total
Edat	Nº	%	Nº	%	Nº	%
0 a 4	422	2	361	2	783	4
5 a 9	416	2	385	2	801	4
10 a 14	488	3	486	3	974	6
15 a 19	480	3	431	3	911	6
20 a 24	619	4	536	3	1.155	7
25 a 29	726	4	597	4	1.323	8
30 a 34	763	4	631	4	1.394	8
35 a 39	742	4	625	4	1.367	8
40 a 44	705	4	597	4	1.302	8
45 a 49	568	3	578	3	1.146	6
50 a 54	544	3	473	3	1.017	6
55 a 59	490	3	475	3	965	6
60 a 64	393	2	424	2	817	4
65 a 69	368	2	337	2	706	4
70 a 74	332	2	425	2	757	4
75 a 79	276	2	363	2	639	4
80 a 84	221	1	287	2	508	3
85 a 89	104	1	169	1	273	2
90 a 94	44	0	81	0	125	0
95 a 99	13	0	22	0	35	0
Mes de 100	1	0	2	0	3	0
Totals	8.716	51	8.285	49	17.001	100

CONSULTES EN SALA
ANY 2003/04	CONSULTES	INERNET
	1.537	1.251

Països comunitaris
País	Nº
Alemanya	773
Regne Unit	229
França	87
Itàlia	58
Bèlgica	24
Països no comunitaris
Marroc	815
Argentina	101
Equador	43
Ucraina	40
Suïssa	37

Nucli de població	habitants
Felanitx	9.526
Portocolom	3.813
S’Horta	1.197
Cas Concos	894
Es Carritxó	267
Son Proenç	293
Son Mesquida	268
Son Negre	243
Cala Ferrera	201
Son Valls	166
Cala Serena	132

Població	% d’estrangers
Felanitx	9’9 %
Portocolom	19’4%
Cas Concos	32’1%
S’Horta	33%

Any naixement	Nascuts a Felanitx	Nascuts fora	total
2001	25	16	41
2002	30	14	44
2003	45	7	52
total	100	37	137
%	72’9	27’1	100

Any naixement	Nascuts a Felanitx	Nascuts fora	total
2001	28	14	42
2002	37	53	90
2003	37	34	71
total	102	101	203
%	50’2	49’8	100

C.P. S’ALGAR. PORTOCOLOM
nivell	grups	núm. alumnes	mestres tutors	altres
Infantil 3 anys	2	25	5	6 a temps complet i 2 mestres itinerants a temps parcial (1 PT logopèdia, 1 professor de de religió)
Infantil 4 anys	2	31
Infantil 5 anys	1	25
1r primària	2	23	12
2n primària	2	34
3r primària	2	27
4t primària	2	29
5è primària	2	29
6è primària	2	48
total		271	17	8

COL·LEGI SANT ALFONS. FELANITX
nivell	grups	núm. alumnes	mestres tutors	altres
Infantil 3 anys	2	51	6	1. Suport educ. 1 anglès inf./prim 1 educació física 1 música 1 compensatòria 1 PT inf./prim.
Infantil 4 anys	2	50
Infantil 5 anys	2	52
1r primària	2	52	12
2n primària	2	50
3r primària	2	44
4t primària	2	57
5è primària	2	47
6è primària	2	56
total		459	18	6

IES FELANITX
nivell	curs	alumnes	grups
ESO	1rcurs	126	6
	2n curs	206	9
	3r curs	155	7
	4t curs	133	5
Batxillerat	1r curs	98	7
Batxillerat	2n curs	91	4
FP grau mitjà jardineria	1r curs	5	1
FP grau mitjà jardineria	2n curs	2	1
FP grau mitjà gestió administrativa	1r curs	54	2
FP grau mitjà gestió administrativa	2n curs	20	1
FP grau mitjà electricitat	1r curs	21	1
FP grau mitjà electricitat	2n curs	15	1
FP grau superior administració i finances	1r curs	15	1
FP grau superior administració i finances	2n curs	14	1
FP grau superior recursos naturals	1r curs	12	1
FP grau superior recursos naturals	2n curs	11	1
Iniciació professional electricitat		15	1
Iniciació professional jardineria		12	1
TOTAL		1005

PROFESSORAT		115

VISITES
ANY 2003/04	ESCOLARS		ALTRES COL·LECTIUS
	centres	escolars	centres		assistents
	6	471	3		41
ACTIVITATS D’EXTENSIÓ CULTURAL
ANY 2003/04	ACTIVITATS			ASSISTENTS
	3			128

FONS BIBLIOTECARI (10/10/04)
EXEMPLARS	PUBLICACIONS PERIÒDIQUES FIXES	ALTRES PUBLICACIONS PERIÒDIQUES
13.740	10	20/25

Concepte	€
Instal·lacions i maquinària	7.807
Despeses de protocol	329
Publicitat	27.727
Activitats	62.394
Neteja i vigilància	15.285
Altres	13.018

Tipus d’ocupació del territori	%
Cultius	71,24
Terrenys forestals	17,05
Terrenys no productius i superfícies no agrícoles	11,79

Tipus	%	Ha
Bosc per a fusta	35,09	1.015
Bosc obert	18,74	542
Bosc llenyós	46,16	1.133

AGENDA LOCAL 21

PREDIAGNÒSTIC

AJUNTAMENT DE FELANITX

DIAGNÒSTIC

Prediagnòstic AL21. Felanitx, juliol de 2005

Imprimeix: Gràfiques Llopis

PREDIAGNÒSTIC

AJUNTAMENT DE FELANITX

PRESENTACIÓ INSTITUCIONAL

A curt termini:

Municipi

Felanitx

Procedència comunitària

Procedència no comunitària

País

Edat

Delinqüència, vandalisme a la zona

2 vehicles

3 o més vehicles

Tipus d’establiment

Hostals 1*

Hostal residència 1*

Altres

IES FELANITX

COL·LEGI SANT ALFONS

Adreça

Camp d’esports Sa Mola

Adreça

Camp de futbol d’es Torrentó

Adreça

Pistes Poliesportives del Parc Municipal de Sa Torre

Adreça

Telèfon

Pistes poliesportives del col·legi Joan Capó

Adreça

Pista Poliesportiva de Portocolom

Adreça

Camp de futbol de Sa Lleona

Adreça

Pistes poliesportives del col·legi Reina Sofia de s’Horta

Adreça

Camp de esports d’es Cavaller

Adreça

Comicis

PP

PSOE

Cultius

MOLT ALTA