Ens referim en aquest capítol a les qüestions que, en l’àmbit de
Planificació del Sòl, la qualificació
paisatgística i els conceptes de mobilitat, afecten al municipi de
Felanitx:
ü
usos del sòl i ordenació
del territori
ü
altres usos del territori
ü
mobilitat i transport.
3.1. USOS
DEL SÒL I ORDENACIÓ DEL TERRITORI
Aquest apartat tracta dels usos territorials del sòl, de la planificació
municipal vigent segons la Llei del Sòl i el Pla d’Ordenació Turística (POOT)
així com de les noves NNSS
3.1.1.
Planejament supramunicipal.
·
Antecedents
La confluència del boom turístic i l’evolució de l’urbanisme dels anys 60
afavoreix un model de desenvolupament tendent a l’explotació màxima del
territori.
1956. La llei del Sòl havia de controlar aquesta
situació, però la Llei de Zones i Centres
d’Interès Turístic Nacional, destinada a afavorir el desenvolupament
econòmic a partir de l’explotació del turisme, desvirtua la llei del Sòl i la modifica per raons
d’interès nacional.
1973. S’intenta resoldre aquesta crisi amb la redacció
del Pla Provincial d’Ordenació (PPO,)
elaborat a partir de les directrius de la Llei del Sòl del 1956. El desplegament d’aquest pla va permetre
l’execució del Pla d’extensió de la
zona costanera, origen de l’actual configuració urbanística de la costa i de
l’actual dèficit d’equipaments.
1976. S’aprova la
segona Llei del Sól, que converteix el PPO
en el Pla director territorial de coordinació. Aquest pla finalment no es
va poder executar per qüestions normatives.
1983. Amb l’aprovació de l’estatut d’autonomia, s’atorguen competències exclusives en
ordenació del territori al Govern de les Illes Balears. L’estat es reserva
certes competències com la legislació de
la costa.
1984. En el marc d’aquestes competències, s’aprova la llei sobre la protecció del medi ambient.
Aquesta llei tenia com a objectiu
impedir actuacions urbanístiques en espais a protegir. Es crea la figura
d’Area Natural d’Especial Interès.
1987. S’aprova la llei
d’ordenació del territori (LOT) que es convertí amb la màxima figura
d’ordenació de Balears. Regula l’elaboració de directrius d’ordenació, Plans
territorials insulars i plans directors
sectorials.
1991. S’aprova la Llei d’espais naturals i de règim
urbanístic de les àrees d’especial protecció. Regula els espais ANEIS (àrea
natural d’especial interès), ARIP (àrea rural d’interès paisatgístic) i AUPI (
àrea urbana dins paisatge d’interès).
·
Directrius d’ordenació territorial. Les DOT (directrius d’ordenació
Territorial de les Illes Balears) i el POOT (Pla d’ordenació de l’oferta
turística)
Les directrius d’ordenació del
territori (DOT) o de mesures tributàries
de 1999 (llei 6/1999) substituïren finalment les PPO del 1973. Les DOT estan
fonamentades en criteris d’actuació i no en determinacions. Les DOT promouen un
desenvolupament equilibrat entre els diferents àmbits territorials i sectorials
de les Illes Balears i una millora de la qualitat de vida dels seus habitants,
la utilització sostenible en termes ambientals del sòl i dels recursos i una
protecció de la qualitat ambiental, el paisatge, la biodiversitat i el
patrimoni històric.
La nova llei d’ordenació territorial de l’any 2000 acaba de configurar
l’entramat normatiu, establint-se com a màxima figura ordenativa.
El Pla
d’ordenació d’oferta turística (POOT) és
un pla director sectorial i va ser aprovat l’any 1995. Regula les
característiques bàsiques a les quals haurà d’ajustar-se l’oferta d’allotjament
turístic en tot el seu àmbit territorial d’aplicació i a les zones de litoral, que es defineixen al pla com a zones
turístiques. Els punts més destacables són els següents:
-
Ordenació de l’entorn de les zones turístiques i de les diferents àrees
de protecció entorn a aquestes. Zones
limítrofes de protecció costanera, evitant la creació d’un continu urbà, al
llarg de la costa i terrenys que es
determinen en el Pla, per evitar la implantació d’usos perjudicials per al
turisme.
-
Regulació dels usos. Es
determinen els usos incompatibles, pel seu caràcter molest i pertorbador entre
l’ús turístic i el residencial.
-
La densitat que, com a paràmetre bàsic, s’ha de controlar. Les adaptacions al POOT del planejament general
mantindran, com a màxim, les densitats previstes al sòl urbà i urbanitzable amb
pla parcialment aprovat. En els sòls urbanitzables, sense pla parcialment
aprovat, la densitat màxima serà la inferior a 60 hah./ha o la fixada pel
planejament general.
-
Estàndards d’equipament a cada zona, ràtio turística, alçada,
edificabilitat, ocupació...
-
Operacions d´intercanvi d’aprofitament
i de reconversió. Es
tracta d’actuacions i mesures que tenen com a finalitat eliminar o substituir
els establiments d’allotjament turístic obsolets i millorar el nivell de
dotacions d’espais lliures públics i d’equipaments: demolició de l’immoble,
passant la parcel·la a ser inedificable, demolició i posterior edificació
d’acord als paràmetres vigents, destinar d’immoble a un ús no turístic, prèvia
remodelació i d’acord a les condicions que estableix el plantejament
urbanístic.
-
Àrees de reconversió preferent dintre
de les zones turístiques: La
zona 28, correspon a la zona turística Cala Ferrera, Cala Serena, Cala
Esmeralda, Cala d’Or, Cala Llonga , Cala Gran (Felanitx/Santanyí)
Objectius: Reduir la densitat de les zones descongestionades, portar a
terme accions d’esponjament d’immobles obsolets, delimitar amb claretat els
diferents usos, limitar les activitats incompatibles, millorar els accessos i
la comunicació entre municipis, potenciar els esponjaments amb la creació
d’espais lliures, crear nous equipaments, reordenar i millorar la primera línia
de costa, consolidar el turisme en la temporada tradicional.
Propostes: Potenciar la qualitat de l’entorn natural, enriquir l’oferta
complementària en serveis de qualitat, potenciar el turisme residencial.
|
Superfície zona POOT
|
354,58 ha
|
|
Places totals en la zona
POOT
|
22.760
|
|
Sòl de creixement per a
usos turístics
|
13,68 ha
|
|
Nous sistemes generals
|
3,42 ha
|
|
Places noves en sòl de
creixement
|
912
|
|
Places a amortitzar en la
zona POOT
|
456
|
|
Espais lliures
|
16,25 ha
|
|
Zones esportives públiques
|
6,38 ha
|
|
Equipaments complementaris
|
2,32 ha
|
|
Privatització en sòl de
creixement
|
8,21 ha
|
|
Edificabilitat en sòl de
creixement
|
0,4m2/m2
|
Paràmetres de la zona 28.
(font: POOT)
-
La gestió del Pla. El Govern
crearà un organisme de gestió i seguiment del POOT.
Inici ->
·
El Pla territorial de Mallorca
El Pla Territorial de Mallorca va
ser aprovat el 13 de desembre de 2004
(BOIB 31/12/04). Pretén servir
d’esquema general de referència i d’orientació. Proposa cinc pilars bàsics que
es despleguen en objectius més concrets i específics, així com les actuacions
necessàries.
Pilar 1. Distribució coherent del creixement
Pilar 2. Un espai protegit. Mallorca com a territori únic.
Pilar 3. Reenfocament del desenvolupament
Pilar 4. Connexió amable entre tots els punts de l’illa.
Pilar 5. Vers una nova economia.
A més dels cinc pilars bàsics, es proposen una sèrie d’elements de suport
i complementarietat territorial com són els equipaments territorials
(sanitaris, assistencials, esportius, camps de golf, culturals, educatius,
recreatius), la gestió ambiental del territori (residus i qualitat ambiental) i
les grans xarxes territorials (l’energia, les infrastructures hídriques i les
telecomunicacions).
A més del Pla d’ordenació de
l’Oferta Turística, altres plans que afecten el Pla Territorial de Mallorca:
Plans
sectorials depenents del Consell Insular:
-
Pla director de residus
sòlids urbans de Mallorca
-
Pla director sectorial de
residus sòlids no perillosos
-
Pedreres
-
Camps de Golf a Mallorca
-
Plans sectorials de
carreteres i PTM
-
Pla director sectorial
d’equipaments comercials
Plans
sectorials competència del Govern Balear:
-
Pla director sectorial de residus
perillosos i altres residus líquids no perillós
-
Pla director d’energia
-
Afectacions al Pla
sectorial de Transport
-
Pla director de ports
esportius i instal·lacions nàutiques de les Illes Balears.
Inici ->
3.1.2.
Planejament municipal
Actualment, en el terme municipal de Felanitx regeix
el Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) aprovat definitivament per la Comissió
Provincial d’Urbanisme de Balears l’any 1969, emparant-se en la Llei del Sòl de
1956.
Amb posteritat fou redactada la Llei del Sòl de 1975
que obligava a adaptar tot el planejament anterior al nou precepte legal, però
aquesta adaptació a la nova llei no va arribar
a obtenir l’aprovació definitiva. En 1986, la Comissió provincial d’Urbanisme acorda rescindir el contracte amb l’equip redactor inicial. l’Ajuntament,
per la seva banda, acorda formalitzar
un nou contracte per a la correcció de deficiències. La correcció de
deficiències fou aprovada per
l’Ajuntament en Ple en el mes de març de 1987.
Després d’aquesta data, el consistori va sol·licitar
la caducitat de l’expe
